Anar al contingut

Promig Industrial Dow Jones

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Promig Industrial Dow Jones

Promig Industrial Dow Jones és l'expressió en la que es pot traduir a l'espanyol el nom del Dow Jones Industrial Average (abreviat DJIA o Dow-30, informalmente Dow Jones o Dow), un de molts índexs bossístics creats per Charles Henry Dow, editor del periòdic The Wall Street Journal durant el XIX i cofundador de l'empresa Dow Jones & Company. Medix l'eixercite de les 30 majors societats anònimes que cotisen en el mercat bossístic d'Estats Units.

És el segon índex més antic d'Estats Units despuix del Promig de Transports Dow Jones, també creat per Dow.

Encara que va nàixer en el nom "industrial", lo cert és que en l'actualitat no tots els seus components tenen relació en l'indústria pesada, per l'auge de les companyies financeres i d'informàtica.

L'índex es calculava inicialment dividint el valor total de les accions pel número d'estes. No obstant, per a compensar els efectes del desdoblament d'accions (que es produïx quan una empresa aumenta el seu número d'accions mantenint el valor de la seua capitalisació de mercat, resultant en un major número d'accions en un valor menor cada una) i atres ajusts, el valor total de les accions va passar a dividir-se per una fòrmula matemàtica que otorga major "pes" a les empreses més grans i importants. Per açò, una caiguda de, per eixemple, els títuls de Microsoft en la Bossa de Valors de Nova York té un impacte molt major que la d'una empresa en una capitalisació de mercat més menuda. Despuix de molts ajusts el divisor actual és menor a 1 (aprox. 0,1323), per lo que el valor de l'índex és major que el valor total dels seus components. Cada dólar de canvi en l'índex influïx en 7,56 punts en el promig.

Història

El debut de l'índex va ocórrer el 26 de maig de 1896, medint a l'inici l'eixercite de 12 empreses, en 40,94 punts.

En els seus inicis, el Dow era calculat directament en dividir el valor en diners de les accions per la cantitat d'accions existents. La majoria dels grans canvis percentuals del Dow varen ocórrer enjorn en la seua història, mentres madurava l'economia.

El 30 de juliol de 1914 l'índex es va mantindre estable al voltant dels 71 punts per quatre mesos. Alguns economistes creuen que açò es va deure al temor provocat pel començ de la Primera Guerra Mundial.

En 1916, va créixer el número d'accions evaluades per l'índex a 20 i el valor de la seua nova versió va resultar un 27% menys.

En 1928, va ser aumentat a 30 accions, prop del frenesí del "mercat alciste" de 1920.

El desplome de 1929, i la Gran Depressió va fer tornar a l'índex als seus nivells primigenis, casi un 90% menor al seu màxim històric, en 8 de juliol de 1932.

La major caiguda percentual de l'índex des de 1914, va ocórrer durant el «dilluns negre» del 19 d'octubre de 1987, quan el promig va caure un 22,61%.

Composició

El promig industrial Dow Jones està compost per les següents 30 companyies: [1]

Companyia Símbol Indústria Data d'ingrés Notes
3M (Plantilla:NYSE) Indústria diversificada 1976-08-09 com Minessota Mining and Manufacturing
American Express (Plantilla:NYSE) Servicis financers 1982-08-30
Apple (Plantilla:NASDAQ) Informàtica 1976-04-01
Boeing (Plantilla:NYSE) Indústria aeroespacial i armamentística 1987-03-12
Caterpillar, Inc. (Plantilla:NYSE) Indústria automotriz 1991-05-06
Chevron Corporation (Plantilla:NYSE) Indústria petrolera 2008-02-19 també del 1930-07-18 al 1999-11-01
Cisco (Plantilla:NASDAQ) Tecnologia i telecomunicacions 2009-06-08
Coca-cola (Plantilla:NYSE) Begudas 1987-03-12 també del 1932-05-26 al 1935-11-20
Dow (Plantilla:NYSE) Indústria química (fusió de DOW i DUPONT) 1935-11-20 també del 1924-01-22 al 1925-08-31
ExxonMobil (Plantilla:NYSE) Indústria petrolera 1928-10-01 com Standard Oil of New Jersey
Goldman Sachs (Plantilla:NYSE) Banca 2013-09-20
The Home Depot (Plantilla:NYSE) Minoristes 1999-11-01
Intel (Plantilla:Nasdaq) Semiconductors 1999-11-01
IBM (Plantilla:NYSE) Informàtica 1979-06-29 també del 1932-05-26 al 1939-03-04
Johnson & Johnson (Plantilla:NYSE) Indústria farmacèutica i bens de consum 1997-03-17
JPMorgan Chase (Plantilla:NYSE) Banca 1991-05-06 com a J. P. Morgan & Company
McDonald's (Plantilla:NYSE) Restaurants de menjar ràpit 1985-10-30
Merck (Plantilla:NYSE) Indústria farmacèutica 1979-06-29
Microsoft (Plantilla:Nasdaq) Software 1999-11-01
Nike (Plantilla:NYSE) Indústria textil 2013-09-20
Pfizer (Plantilla:NYSE) Indústria farmacèutica 2004-04-08
Procter & Gamble (Plantilla:NYSE) bens de consum 1932-05-26
The Travelers Companies (Plantilla:NYSE) Segurs 2009-06-08
UnitedHealth Group (Plantilla:NYSE) Salut 2012-09-24
United Technologies Corporation (Plantilla:NYSE) Indústria aeroespacial 1939-03-14 com United Aircraft
Verizon Communications (Plantilla:NYSE) Telecomunicacions 2004-04-08
Visa (Plantilla:NYSE) Banca 2013-09-20
Walmart (Plantilla:NYSE) Minoristes 1997-03-17
Walt Disney (Plantilla:NYSE) Telecomunicacions i indústria de l'entreteniment 1991-05-06

Vore també

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2010. Consultat el 22 d'octubre de 2007.