Anar al contingut

Prohibicions en el Virreinato de Nova Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les prohibicions en el Virreinato de Nova Espanya varen comprendre un ampli conjunt de restriccions impostes durant l'etapa colonial de Mèxic o el Virreinato de Nova Espanya, a on els indígenes i els esclaus d'orige africà varen estar subjectes a un número d'aspectes que eren prohibits, criminalisats o marginats. L'orde colonial de la Nova Espanya va establir una societat jeràrquica en la que els espanyols peninsulars i criollos varen ocupar posicions de major privilegi jurídic, polític i econòmic, mentres que indígenes, africans esclavizados i atres grups varen estar subjectes a obligacions i llimitacions diferenciades.[1][2][3][4][5][6][7][8] [9][10][11][12][13]

Les restriccions varen comprendre àmbits com la religió, l'educació (accés desigual a certs nivells educatius o institucions), la propietat de terres (si be varen existir terres comunals, repúbliques d'indis, etc. varen sofrir despojos agraris), la llibertat de moviment, l'accés restringit a càrrecs superiors de l'administració colonial, l'us de llengües indígenes i la pràctica de tradicions culturals. El sistema de castes classificava a la població segons criteris racials, determinant els drets i privilegis de cada grup. Els pobles indígenes devien pagar el «tribut indígena», encara que en general tots els novohispanos (ben siguen criollos, mestizos o indis) devien pagar imposts o tributs, a fer treball forçat per mig de sistemes com l'encomana i el repartimiento d'indis, i a sometre's a l'evangelisació catòlica. La evangelisació catòlica no afectava solament a indígenes: tota la Monarquia Hispànica era confessional catòlica i per lo tant judeus, musulmans, protestants, convers i espanyols heterodoxos també sofrien persecució o control religiós.

Sobre les encomanes i repartimiento d'indis, varen desaparéixer progressivament gràcies a lleis que promulgaven i ratificaven els monarques espanyols, com les Lleis de Burgos de 1512 i les Lleis Noves de 1542. A pesar d'això, molta de l'èlit novohispana va seguir incomplint estes disposicions. La resistència indígena i africana va adoptar diverses formes a lo llarc dels tres sigles de domini colonial, des de rebelions armades fins a estratègies de preservació cultural.

Foli del Còdex Mendoza (c. 1541), elaborat baix domini colonial per a documentar la societat asteca prèvia a la conquista.

Els drets, pràctiques i aspectes de la vida restringits, negats o somesos a un estricte control per a les persones baix el domini colonial espanyol inclouen els següents:

Llistat de prohibicions

La naturalea, alcanç i aplicació d'estes restriccions varen variar segons l'época, la regió, la condició jurídica de les persones i la diferència entre la llegislació formal i la pràctica quotidiana.

L'alcanç, la base normativa i la vigència territorial d'estes restriccions varen variar considerablement: algunes varen ser disposicions llegals expresses, mentres que unes atres varen correspondre a pràctiques socials o costums no codificades.

Prohibició Tipo Alcanç
Abandonar la seua comunitat permanentment Movilitat La movilitat de molts indígenes va estar condicionada per la seua adscripció a un poble assignat, dins del sistema de tributs i treball forçat; el seu alcanç va variar segons l'época i la regió.[4]
Accedir a càrrecs, universitats o órdens religioses sense probanza de neteja de sanc Social i racial Per a accedir a molts càrrecs del govern o de l'Iglésia, ingressar a una universitat o a una orde religiosa, el candidat tenia que demostrar per mig d'un certificat oficial —la cridada probanza de neteja de sanc— que entre els seus antepassats no hi havia hagut judeus ni musulmans i, en Nova Espanya, tampoc africans ni indígenes. L'Inquisició expedia el certificat despuix d'una investigació genealògica. Esta exigència, originada en l'Espanya dels sigles xv i xvi per a excloure als descendents de judeus i musulmans convertits, es va traslladar a les colónies i es va transformar en una ferramenta per a reservar els càrrecs de prestigi a les persones d'ascendència europea.[14]
Accedir a l'educació superior o a la formació professional Educativa Les universitats estaven reservades per als espanyols i les èlits; als indígenes se'ls negava l'accés. L'educació es llimitava a l'instrucció religiosa i a l'alfabetisació bàsica (si és que l'hi havia). Mantindre a la població indígena al marge de la formació superior assegurava que els llocs de prestigi en l'Iglésia, l'administració i les professions lliberals seguiren en mans de la minoria espanyola.[15]Varen existir, no obstant, algunes institucions dirigides a les èlits indígenes, com el Colege de Santa Creu de Tlatelolco, fundat en 1536. La majoria de la població era analfabeta, tant en l'Espanya peninsular com en l'Espanya americana.
Accedir a la justícia espanyola en igualtat de condicions Jurídica Els tribunals eren parcials, i el testimoni indígena es va desestimar o va ignorar en alguns casos.[3] En canvi, en atres casos, els indígenes sí varen guanyar litigis per terres, abusos, tributs, etc. Per eixemple, en Mèrida de Yucatán, els indis varen guanyar un litigi front a l'alcalde Diego de Quijada el 6 de juny de 1582, quan la Real Audiència de Nova Espanya va dictar una carta eixecutòria favorable als indígenes. Este cas i molts atres estan documentats en manuscrits antics del Archiu d'Índies de Sevilla.
Acompanyar-se de més de dos sirvientes negres, mulatos o chinencs Social i racial Una llei de 1612 que afectava únicament a la Ciutat de Mèxic va llimitar a dos el número de persones negres, mulatas o asiàtiques que qualsevol persona podia dur en si com a acompanyants o sirvientes en públic. La mateixa persona podia dur a tants sirvientes espanyols, indígenes o mestizos com volguera. Qui superara el llímit perdia als sirvientes sobrers. La mida no va ser general: es va adoptar despuix d'una suposta conspiració de persones esclavisades en la capital eixe mateix any, i responia al temor de les autoritats a que els sèquits numerosos d'afrodescendientes pogueren ser utilisats per a organisar alçament.[16]
Assistir a sepelis en grups numerosos Social i racial La mateixa llei de 1612 va llimitar a huit persones —quatre hòmens i quatre dònes— el número d'assistents negres o mulatos que podien acodir al sepeli d'una atra persona negra o mulata, fòra lliure o esclava. Qui acodia pese a la prohibició s'exponia a doscentes cinglada. Les autoritats veen en qualsevol reunió numerosa d'afrodescendientes un possible foc de conspiració, especialment despuix de la rebelió planificada de 1612.[16]
Autodeterminació o sobirania Política i administrativa Els grups indígenes eren tractats com a súbdits de la Corona, sense plens drets.[4] baix la Monarquia Hispànica, tots eren vassalls de la Corona, encara que algunes autoritats indígenes varen conservar funcions locals dins de l'orde colonial.
Casar-se lliurement Social i racial Els matrimonis mixts estaven regulats, estaven estigmatizados i a sovint requerien aprovació. El sistema de castes en Nova Espanya categorizaba llegalment a les persones per raça, llimitant els drets en funció de cuán «pur» era l'espanyol d'algú.[17] Als africans se'ls prohibia casar-se en espanyols o indígenes.[18] En la pràctica, l'aplicació d'estes normes va variar segons l'época i la localitat.
Comerciar entre virreinatos o en potències estrangeres Econòmica Espanya va exigir que tot el comerç de les seues colónies americanes passara pel port de Sevilla i es fera en barcos espanyols. Les colónies no podien comerciar en atres països europeus ni vendre mercaderies directament entre sí: en 1631 es va prohibir inclús el comerç entre Nova Espanya (Mèxic) i el Virreinato del Perú. Este sistema, cridat monopoli comercial, responia a la doctrina econòmica del mercantilisme, segons la qual la riquea d'un Estat es media per la cantitat d'or i argent que acumulava; en obligar a que tot passara per Sevilla, la Corona podia gravar el tràfic, controlar el fluix de metals preciosos i excloure als seus rivals europeus.[19] En 1717 la Casa de la Contractació es va traslladar de Sevilla a Càdis, per lo que el monopoli sevillà no va regir durant tot el periodo colonial.

Despuix de les reformes borbòniques, especialment de Carlos III, que va aprovar vàries lleis per a obrir el comerç interamericà i ya en 1778 va publicar el Reglament de Lliure Comerç, que va obrir els ports espanyols i americans. Aixina i tot, no es tractava de lliure comerç internacional, sino d'una obertura llimitada dins de l'Imperi, dins d'un marc mercantilista i proteccioniste que regulava ports, llicències i rutes.

Construir o mantindre temples indígenes Religiosa Se'ls prohibia; els espais sagrats eren destruïts o reemplaçats per iglésies catòliques.[20]
Convertir-se en sacerdots o clercs (catòlics) Religiosa Se'ls prohibia l'ordenació; el clero era casi en la seua totalitat espanyol o criollo durant la primera etapa de la colonisació. El Primer Concilie Provincial Mexicà de 1555 va vetar formalment l'ordenació d'indígenes i, més vesprada, de mestizos i mulatos, en considerar que com recent convertits no podien ser plenament fiables en qüestions de fe; la decisió es va reiterar en el Tercer Concilie de 1585.[21] Als africans se'ls prohibia pertànyer al clero.[18]
Desnudez i semi-desnudez Cultural La evangelisació i les normes morals cristianes varen promoure canvis en la vestimenta indígena, especialment en relació en la desnudez ritual o parcial considerada impròpia pels misionero. Estes transformacions varen variar segons la regió, el grup social i el context local.[22]
Difusió i llectura de llibres prohibits Cultural Difusió i llectura de llibres prohibits en l'Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola.[23][24]La censura de l'Índex afectava a tota la població lletrada del territori.
Eixercir càrrecs d'escribano, corregidor, alcalde major o protector d'indis Política i administrativa Els mestizos, mulatos i indígenes no podien ocupar càrrecs com escribano (notari), corregidor o alcalde major (autoritats locals) ni protector d'indis (defensor llegal de les comunitats indígenes). Estos llocs estaven reservats als espanyols naixcuts en la península i, en restriccions, als criollos —espanyols naixcuts en Amèrica— que pogueren demostrar ascendència europea pura i naiximent dins del matrimoni. Este monopoli buscava garantisar la llealtat a la Corona i mantindre als grups racialmente mesclats al marge de l'aparat administratiu.[9] En els cabildos indígenes sí varen existir càrrecs locals, com a governadors, alcaldes, regidors o escribanos.
Eixercir la medicina de forma independent Econòmica L'eixercici de la medicina va estar regulat per institucions com el Protomedicato. Les pràctiques curatives indígenes i populars podien ser tolerades, incorporades o perseguides segons el context, especialment quan s'associaven a superstició, fetilleria o pràctiques religioses no cristianes.[25]
Formar o pertànyer a confraries de negres i mulatos Social i racial Les confraries eren associacions religioses que reunien als seus membres per a fins devocionals i d'ajuda mútua. Despuix d'una rebelió de persones d'orige africà en la Ciutat de Mèxic en 1612, les autoritats varen dissoldre les confraries de negres i varen prohibir crear atres noves, en témer que serviren per a organisar nous alçament.[26] Esta prohibició, de la mateixa manera que la dels acompanyants i els sepelis, va sorgir en el context de la conspiració de 1612 i la seua aplicació es va concentrar en la Ciutat de Mèxic; en atres llocs i periodos es documenten confraries de persones d'orige africà.
Parlar llengües indígenes en entorns formals o llegals Cultural L'us de llengües indígenes en contexts religiosos, administratius i judicials va ser variable. Durant sigles es varen usar llengües com el náhuatl en evangelisació i documentació, encara que des del sigle xviii es varen reforçar polítiques de castellanisació.[27]
Imprimir o distribuir materials en llengües indígenes Cultural L'impressió en náhuatl o atres llengües natives no va estar prohibida de forma general, pero sí llimitada i subjecta a censura.[27] Es conserven vàries bíblies en otomí, zapoteco i atres llengües, aixina com llibres com el Huei tlamahuiçoltica de 1649 o els Cantares mexicans de 1580. També es té constància de llibretes oficials escrites en diverses llengües indígenes que no s'han conservat.
Mantindre títuls nobles indígenes Política i administrativa Alguns nobles indígenes varen ser cooptados en l'estructura colonial, mantenint privilegis llimitats a canvi de la seua llealtat a la Corona.[28]
Ocupar càrrecs polítics importants Política i administrativa Se'ls negava l'accés a càrrecs importants; els líders indígenes podien ser nomenats governadors locals (cacics), pero estos rols eren subordinats.[18]
Organisar-se o resistir-se al domini colonial Militar i seguritat Qualsevol resistència s'enfrontava a una brutal repressió militar, eixecucions públiques i castics colectius.[29]
Participar en el comerç a llarga distància o interregional Econòmica Les rutes comercials de llarga distància estaven controlades per comerciants espanyols o mestizos. Els pobles indígenes a sovint es llimitaven als mercats locals.[19]
Participar en gremis controlats pels espanyols Econòmica Se'ls excloïa de les organisacions d'oficis especialisats que regulaven el comerç i l'artesania.[30]
Portar armes de fòc i armes blanques Militar i seguritat El porte d'armes va estar restringit per a estos grups; en la península ibèrica el campesinado tampoc portava armes lliurement.[18]
Posseir o montar cavalls lliurement Militar i seguritat Montar a cavall era un privilegi de la classe espanyola; a sovint se'ls negava als indígenes. La raó principal era el temor a una rebelió: els cavalls havien segut decisius en la conquista, i els espanyols, molt inferiors en número a la població indígena, volien conservar la ventaja militar que els donava la cavalleria. Vendre, regalar o prestar un cavall a un indígena podia castigar-se en la pena de mort.[31]
Posseir terres lliurement o individualment Econòmica La major part de les terres estaven baix supervisió espanyola; en freqüència es prenien terres o li les manipulava a través de mijos llegals i illegals. Les herències d'indígenes no podien passar als seus descendents.[32]
Practicar religions o rituals tradicionals Religiosa Se'ls declarava herético; els qui violaven esta pràctica podien enfrontar-se a l'Inquisició, la presó o l'eixecució.[20]
Preservar lliurement els seus registres històrics Cultural Els còdexs i les tradicions orals eren a sovint destruïts o censurats per flares i autoritats colonials. El cas més conegut és l'auto de fe de Maní (Yucatán) en 1562, en el que el franciscano Diego de Landa va ordenar la crema d'uns vintisset còdexs mayas i mils d'objectes rituals.[33]
Produir seda comercialment (Mixteca) Econòmica Durant gran part del sigle xvi, les comunitats indígenes de la regió de la Mixteca, en l'actual estat mexicà d'Oaxaca, varen produir seda en èxit. A finals d'eixe sigle, l'obertura de la ruta comercial en China a través del Galeón de Manila, junt en normes colonials que varen favorir l'importació de seda asiàtica, varen fer desaparéixer eixa indústria local. El decliu d'esta indústria no va respondre a una prohibició, sino a la competència de la seda asiàtica importada pel Galeón de Manila.[34]
Eixir del virreinato sense llicència real Movilitat Cap habitant del virreinato —anara espanyol, indígena o de qualsevol atra condició— podia abandonar el territori, retornar a Espanya ni traslladar-se a una atra colónia sense un permís oficial del rei, otorgat per la Casa de Contractació de Sevilla o el Consell d'Índies. Esta regla va quedar recollida en la Recopilació de Lleis de les Índies de 1680. El control de la movilitat permetia a la Corona recaptar imposts sobre el trànsit, contindre la fuga de persones esclavisades i de tributaris indígenes que abandonaren els seus pobles per a evadir el pagament, i impedir que els súbdits s'assentaren en territoris d'atres potències o retornaren a Espanya sense haver liquidat les seues obligacions fiscals. El mateix règim exigia permís per a entrar al virreinato, lo que servia per a excloure a no catòlics i a estrangers.[35] Més que una prohibició absoluta, es tractava d'una estricta regulació de la movilitat com a instrument de control polític i fiscal.
Servici militar Militar i seguritat Als africans se'ls prohibia el servici militar, ya que les autoritats temien que armar i entrenar militarment a una població en motius per a resistir-se al sistema esclaviste poguera facilitar alçament.[18] No obstant, els afrodescendientes lliures sí podien integrar-se en milícies de pardos i morenos lliures, i alguns hòmens negres varen participar en empreses de conquista, com Juan Garrido (conquista de Mèxic), Estevanico (conquista de Florida), Juan Valent (conquista de Chile) o Juan García (conquista de Perú).
Rebujar la cristianisació Religiosa El batisme era obligatori. Rebujar el cristianisme a sovint comportava castic o l'expulsió de la comunitat.[20]
Rebujar tributs i treball forçat Fiscal i laboral El tribut era obligatori allí a on s'imponia. Els sistemes laborals com l'encomana o el repartimiento eren forçats, encara que la seua importància va variar molt segons la regió i l'época. Heretada de l'época prehispánica, la mita es va mantindre.[4]
Rebre igualtat de tracte davant la llei Jurídica L'orde jurídic novohispano establia diferències de condició, privilegi i jurisdicció entre grups socials. Encara que els indígenes podien acodir a tribunals i contaven en certes proteccions llegals formals, enfrontaven desigualtats pràctiques, econòmiques, llingüístiques i socials.[3][9]
Regulació de begudes alcohòliques Cultural El pulque i atres begudes alcohòliques varen estar regulades en la seua producció i consum.[36]
Reunir-se en grups Militar i seguritat Regulació de la reunió de grups en fins polítics. Les autoritats colonials temien que les reunions —especialment de persones indígenes o afrodescendientes— pogueren convertir-se en espais de planificació de rebelions.[37]
Temazcals Cultural Regulacions i prohibicions dels banys de vapor d'orige mesoamericà. Els flares i les autoritats els associaven en la pràctica de rituals prehispánicos no cristians i en una promiscuïtat considerada immoral, per lo que varen vore en ells un obstàcul a la evangelisació.[38]
Tindre representació en els consells colonials Política i administrativa Les comunitats indígenes carien de representació real en les decisions polítiques o econòmiques importants.[4]
Usar calendaris, cronometrage o cosmologia indígenes Cultural Se'ls prohibia; es considerava idolatría. Se suprimia l'us dels sistemes de coneiximent indígena.[20]
Usar noms indígenes per a les persones Cultural El batisme implicava l'adopció de noms cristians, lo que va transformar les pràctiques onomàstiques indígenes; no obstant, molts noms, llinages i denominacions de linaje varen sobreviure en distints contexts: per eixemple, persones nomenades Xóchitl, Nayeli, Citlali, Tonatiuh o Tenoch, o apellidar Tepetl, Xicoténcatl o Popoca. En l'àrea maya es varen conservar molts llinages com Bacab, Bacal, Chan, Canul, Pech o Dzul.[20]
Vestir en roba ceremonial o noble tradicional Social i racial Les lleis sobre vestimenta (lleis suntuarias) a sovint restringien als indígenes vestir-se per damunt de la seua posició social.[39]
Vestir or, argent, perles o seda fines (dònes negres i mulatas) Social i racial Des de 1598 les autoritats colonials varen prohibir a les dònes negres i mulatas, foren lliures o esclaves, dur joyes d'or o argent, perles, vestits o mants de seda i adorns brodats en fil d'or o argent. La pena era cent cinglada i el confisc de les penyores. La prohibició es va reiterar en 1612. Estes «lleis suntuarias» buscaven impedir que les dònes afrodescendientes —especialment les que havien acumulat recursos— es vestiren de manera indistinguible de les espanyoles, ya que en el sistema colonial la roba funcionava com un marcador visible de la posició racial i social.[16]
Viajar o reubicar-se lliurement Movilitat El desplaçament no estava prohibit en sí mateixa, pero podia quedar subjecte a obligacions fiscals, laborals, familiars o administratives, segons l'ofici i la condició social de cada persona.[4]

L'orde colonial novohispano va establir relacions jeràrquiques que subordinaven als pobles indígenes i facilitaven l'extracció de tributs, treball i recursos. Encara que les Lleis d'Índies i atres llegislacions similars reconeixien certs drets i mecanismes de protecció per als indígenes, la seua aplicació va ser desigual i freqüentment llimitada pels interessos d'encomendero, autoritats locals, corporacions religioses i atres actors colonials.[40][41]

Vore també

Bibliografia

  • Borah, Woodrow (1954). Early Colonial Trade and Navigation between Mexico and Peru (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 978-1-59740-960-5.
  • Cope (1994). The Limits of Racial Domination: Plebeian Society in Colonial Mexico City, 1660–1720 (en anglés), University of Wisconsin Press. ISBN 978-0-299-14040-3.
  • (1948).«Discriminatory Aspects of Legislation in Colonial Mexico».The Journal of Negre History.33(3)
284–302.doi:10.2307/2715477.
  • Finkelman, Paul; Miller, {{{nom2}}} (1998). Macmillan Encyclopedia of World Slavery (en anglés), Macmillan, Simon & Schuster Macmillan. ISBN 978-0-02-864781-4.
  • Gibson (1964). The Aztecs under Spanish Rule: A History of the Indians of the Valley of Mexico, 1519–1810 (en anglés), Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-0196-9.
  • Gibson (1967). The Indian Nobility in Colonial Mexico, 1500–1821: Papers of the Newberry Library Conference (en anglés), University of Texas Press. ISBN 978-0-292-73400-5.
  • Hamnett, Brian (2006). A Concise History of Mexico, 2.ª edició (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-61802-1.
  • Jackson (1994). Indian Population Decline: The Missions of Northwestern New Spain, 1687–1840 (en anglés), University of New Mexico Press. ISBN 978-0-8263-1649-3.
  • Owensby, Brian (2008). Empire of Law and Indian Justice in Colonial Mexico (en anglés), Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-5863-5.
  • Reséndez, Andrés (2019). L'atra esclavitut, història amagada del esclavisme indígena (en espanyol), Ciutat de Mèxic: Gra de Sal. ISBN 978-607-98369-1-7.
  • Seed, Patricia (1988). To Love, Honor, and Obey in Colonial Mexico: Conflicts over Marriage Choice, 1574–1821 (en anglés), Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-1457-0.
  • Soriano Hernández (1994). Lluita i resistència indígena en el Mèxic colonial (en espanyol), Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Centre d'Investigacions Humanístiques de Mesoamérica i l'Estat de Chiapas.
  • Weber, David J. (2005). Bàrbars: Spaniards and Their Savages in the Age of Enlightenment (en anglés), Yale University Press. ISBN 978-0-300-10501-8.
  • Wood, Stephanie (2003). Transcending Conquest: Nahua Views of Spanish Colonial Mexico (en anglés), University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-3486-4.
  • Yannakakis, Yanna (2008). The Art of Being In-Between: Native Intermediaries, Indian Identity, and Local Rule in Colonial Oaxaca (en anglés), Duke University Press. ISBN 978-0-8223-4261-8.

Referències

  1. ↑ Wood, Stephanie Gail (2003). Transcending Conquest: Nahua Views of Spanish Colonial Mexico (en anglés), University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-3486-4.
  2. ↑ Weber, David J. (2005-01-01). Bàrbars: Spaniards and Their Savages in the Age of Enlightenment (en anglés), Yale University Press. ISBN 978-0-300-10501-8.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Owensby, Brian Philip (2008). Empire of Law and Indian Justice in Colonial Mexico (en anglés), Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-5863-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Gibson, Charres (1964). The Aztecs Under Spanish Rule: A History of the Indians of the Valley of Mexico, 1519-1810 (en anglés), Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-0196-9.
  5. ↑ Gutiérrez, José Antonio Gutiérrez (2022). Història de Nova Espanya: (1519-1821) (en espanyol), Accent Editors. ISBN 978-607-8757-41-1.
  6. ↑ Añón, Valeria (2022). 500 anys de la conquista de Mèxic: resistències i apropiació (en espanyol), CLACSO.
  7. ↑ Rensink, Brenden W. (2018). Native But Foreign: Indigenous Immigrants and Refugees in the North American Borderlands (en anglés), Texas A&M University Press. ISBN 978-1-62349-655-5.
  8. ↑ «The Black Blood of New Spain: Neteja de Sanc, Racial Violence, and Gendered Power in Early Colonial Mexico».The William and Mary Quarterly.61(3)
    479–520.ISSN 0043-5597.doi:10.2307/3491806.Consultat el 2025-04-10.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Cope (1994-04-15). The Limits of Racial Domination: Plebeian Society in Colonial Mexico City, 1660–1720 (en anglés), University of Wisconsin Press. ISBN 978-0-299-14040-3.
  10. ↑ «Llegal Restrictions on Afro-Indian Relations in Colonial Mexico».The Journal of Negre History.55(2)
    131–139.ISSN 0022-2992.doi:10.2307/2716446.Consultat el 2025-04-12.
  11. ↑ Obregón, Luis González (1952). Rebelions indígenes i precursors de l'independència mexicana en els sigles xvi, xvii, i xviii. (en espanyol), Edicions Font Cultural.
  12. ↑ Cánovas, Agustín Cue (1963). Història social i econòmica de Mèxic, 1521-1854: per a us dels estudiants d'història de Mèxic en les escoles normals superiors i d'economia (en espanyol), Editorial F. Trillas. ISBN 978-968-24-0027-8.
  13. ↑ «Negre Slave Control and Resistance in Colonial Mexico, 1519-1650».Hispanic American Historical Review.46(3)
    235–253.ISSN 0018-2168.doi:10.1215/00182168-46.3.235.Consultat el 2025-04-17.
  14. ↑ Martínez (2008). Genealogical Fictions: Neteja de Sanc, Religion, and Gender in Colonial Mexico (en anglés), Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-5648-8.
  15. ↑ «Indeseados en la Real Universitat de Mèxic: espanyols «exposts», indis i mulatos en el sigle xviii».Anuari d'Història Regional i de les Fronteres.25(2)
    391–411.ISSN 0122-2066.Consultat el 2026-04-29.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Prohibitions on blacks and mulattos in New Spain, 1612» (en anglés). Vistes: Visual Culture in Spanish America, 1520–1820 (Fordham University). Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2026. Consultat el 2026-04-29.
  17. ↑ Seed, Patricia (1988). To Love, Honor, and Obey in Colonial Mexico: Conflicts Over Marriage Choice, 1574-1821 (en anglés), Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-1457-0.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «Social Structure and Social Change in New Spain».Hispanic American Historical Review.43(3)
    349–370.ISSN 0018-2168.doi:10.1215/00182168-43.3.349.Consultat el 2025-05-22.
  19. ↑ 19,0 19,1 Borah, Woodrow (1954). Early Colonial Trade and Navigation between Mexico and Peru (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 978-1-59740-960-5.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Ricard, Robert (1966). The Spiritual Conquest of Mexico: An Essay on the Apostolate and the Evangelizing Methods of the Mendicant Orders in New Spain, 1523-1572 (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-04784-6.
  21. ↑ «Church Law on the Ordination of Indians and Castes in New Spain».Hispanic American Historical Review.61(4)
    637–650.ISSN 0018-2168.doi:10.1215/00182168-61.4.637.Consultat el 2025-04-12.
  22. ↑ «Changes in indigenous dress and the cocoliztli epidemic of 1544-1548 in New Spain».Social Medicine.14(1)
    20–27.ISSN 1557-7112.doi:10.71164/socialmedicine. v14@i1.2021.1305.Consultat el 2025-04-25.
  23. ↑ (1873) Índex dels llibres prohibits pel Sant Ofici de l'Inquisició Espanyola des del seu primer decret fins a l'últim, que espidió en 29 de maig de 1819 i pels Rdos. bisbes espanyols ... fins a fi de decembre de 1872 (en espanyol), Madrit: Imprenta d'Antonio Pérez Dubrull.
  24. ↑ Gómez Álvarez; Tovar de Teresa, {{{nom2}}} (2009). Censura i Revolució. Llibres prohibits per l'Inquisició de Mèxic (1790-1819) (en espanyol), Trama Editorial i Consell de la Crònica de la Ciutat de Mèxic, pp. 25, 36, 38. ISBN 978-84-92755-10-3.
  25. ↑ «Sants o endemoniados: hechiceros, bruixos i meges en les cròniques de la Nova Espanya».Quaderns Hispanoamericans.Consultat el 2026-04-29.
  26. ↑ «Per les ánimas de negres boços: Les confraries de persones d'orige africà en la ciutat de Mèxic (sigle xvii)».Cuicuilco.18(51)
    149–171.ISSN 0185-1659.Consultat el 2026-04-29.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Iglésia i monarquia davant les llengües indígenes hispanoamericanes (1503-1803)».Revista de Filologia i Llingüística de l'Universitat de Costa Rica.47(2)ISSN 2215-2628.Consultat el 2026-04-29.
  28. ↑ «The Indian Nobility in Colonial Mexico, 1500–1821».Journal of World History.2
    581–607.
  29. ↑ Soriano Hernández (1994). Lluita i resistència indígena en el Mèxic colonial (en espanyol), Mèxic: UNAM, Centre d'Investigacions Interdisciplinàries en Humanitats.
  30. ↑ «Els grups socials en Nova Espanya» (en espanyol). Nova Escola Mexicana Digital. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2026. Consultat el 2026-04-29.
  31. ↑ «Quan els mexicans tenien prohibit anar a cavall» (en espanyol). López-Dóriga Digital. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2025. Consultat el 2025-07-04.
  32. ↑ «Les composicions de terres en els pobles d'indis en dos jurisdiccions colonials de la Huasteca, 1692-1720».Estudis d'Història Novohispana.(52)ISSN 0185-2523.Consultat el 2026-04-29.
  33. ↑ «La tornada dels autos de fe: Fra Diego de Landa i l'extirpació d'idolatrías en Yucatán, 1573-1579».Península.1(1)
    29–47.ISSN 1870-5766.Consultat el 2026-04-29.
  34. ↑ Borah, Woodrow (1943). The Mexican Colonial Silk Industry (en anglés), Berkeley: Ibero-Americana.
  35. ↑ (1680) «Lliure IX, títul xxvi», Recopilació de Lleis dels Reynos de les Índies (en espanyol), Madrit: Julián de Parets.
  36. ↑ «La regulació de begudes embriagantes en Mèxic/Nova Espanya. Un anàlisis dels esquemes de prohibició en la llarga duració».IBEROAMERICANA. Amèrica Llatina - Espanya - Portugal.23(83)
    83–106.ISSN 2255-520X.doi:10.18441/ibam.23.2023.83.83-106.Consultat el 2025-04-12.
  37. ↑ Proctor III, Frank «Trey» (2010). Rebelió esclava i llibertat en el méxico colonial (en espanyol), Centre d'estudis mexicans i centroamericàs, pp. 111–159. ISBN 978-2-8218-2821-6.
  38. ↑ Walsh (2018). Virtuous Waters: Mineral Springs, Bathing, and Infrastructure in Mexico, 1 edició (en anglés), University of Califòrnia Press, p. 31. doi:ctt2204r3b 10.1525/j. ctt2204r3b. ISBN 978-0-520-29173-7.
  39. ↑ «Silks and Swords: Sumptuary Laws and Gender in Colonial Mexico» (en anglés). Portal magazine. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2025. Consultat el 2025-04-12.
  40. ↑ «Les Lleis de Burgos de 1512: una falàcia dels Drets Humans. Revisió historiográfica».Quaderns d'Història del Dret.(28)
    41-90.ISSN 1133-7613.Consultat el 2025-04-12.
  41. ↑ «Escriure la norma : problemes de recepció, acatamiento i publicació dels documents reals en les Índies durant l'Antic Règim».Els Cahiers de Framespa. i-STORIA.(30)ISSN 1760-4761.doi:10.4000/framespa.5617.Consultat el 2025-04-12.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prohibicions_en_el_Virreinato_de_Nova_Espanya&oldid=1435086»