Producte tensorial proyectivo
En anàlisis funcional, un àrea de les matemàtiques, el producte tensorial proyectivo de dos espais localment convexos és una estructura d'espai vectorial topològic natural en el seu producte tensorial. És dir, donats els espais vectorials topològics localment convexos i , la topología proyectiva, o topología p, en és la topología més forta que fa de un espai vectorial topològic localment convexo tal que l'aplicació canònica (de a ) és contínua. Quan està equipat en esta topología, es denota com i es denomina producte tensorial proyectivo de i .
Definicions
[editar | editar còdic]Sean i espais vectorials topològics localment convexos. El seu producte tensor proyectivo és l'únic espai vectorial topològic localment convexo en l'espai vectorial subjacent que té la següent propietat universal:[1]
- Per a qualsevol espai vectorial topològic localment convexo , si és l'aplicació canònica des de l'espai vectorial d'aplicacions bilineales a l'espai vectorial d'aplicacions llineals ; llavors l'image de la restricció de a les aplicacions bilineales contínues és l'espai de les aplicacions llineals contínues .
Quan les topología de i són induïdes per una seminorma, la topología de és induïda per seminormas construïdes a partir d'aquelles en i de la següent manera. Si és una seminorma en i és una seminorma en , es definix el seu producte tensorial com la seminorma en donada per
per a tot en , a on és la envolvente convexa equilibrada del conjunt . La topología proyectiva en es genera per mig de la colecció de dits productes tensoriales de les seminormas en i .[2][1] Quan i són espais normados, esta definició aplicada a les normes en i dona una norma, cridada norma proyectiva, en que genera la topología proyectiva.[3]
Propietats
[editar | editar còdic]Sempre se supon que tots els espais són localment convexos. El símbol denota la completación del producte tensorial proyectivo de i .
- Si i són abdós espais de Hausdorff, llavors també ho és ;[3] si i són espais de Fréchet, llavors és barrilado.[4]
- Per a dos operadors llineals continus qualssevol i , el seu producte tensorial (com a aplicacions llineals) és continu.[5]
- En general, el producte tensorial proyectivo no respecta subespacios (per eixemple, si és un subespacio vectorial de , llavors el EVT té en general una topología més grossa que la topología del subespacio heretada de ).[6]
- Si i són subespacios complementats de i respectivament, llavors és un subespacio vectorial complementat de i la norma proyectiva en és equivalent a la norma proyectiva en restringida al subespacio . Ademés, si i es complementen en proyeccions de la norma 1, llavors es complementa en una proyecció de la norma 1.[6]
- Siguen i subespacios vectorials dels espais de Banach i , respectivament. Llavors és un subespacio de el EVT si i solament si cada forma bilineal acotada en s'estén a una forma bilineal contínua en en la mateixa norma.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Producte tensorial inductivo
- Producte tensorial inyectivo
- Producte tensorial d'espais de Hilbert
- Producte tensorial topològic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Trèves, 2006, p. 438.
- ↑ Trèves, 2006, p. 435.
- ↑ 3,0 3,1 Trèves, 2006, p. 437.
- ↑ Trèves, 2006, p. 445.
- ↑ Trèves, 2006, p. 439.
- ↑ 6,0 6,1 Ryan, 2002, p. 18.
- ↑ Ryan, 2002, p. 24.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ryan, Raymond (2002). Introduction to tensor products of Banach spaces, London New York: Springer. OCLC 48092184. ISBN 1-85233-437-1.
- Schaefer, Helmut H. (1999). Topological Vector Spaces, Second edició (vol. 8), New York, NY: Springer New York Imprint Springer. OCLC 840278135. ISBN 978-1-4612-7155-0.
- Trèves, François (2006). Topological Vector Spaces, Distributions and Kernels, Mineola, N.Y.: Dover Publications. OCLC 853623322. ISBN 978-0-486-45352-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Producto tensorial proyectivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.