Anar al contingut

Producte tensorial proyectivo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis funcional, un àrea de les matemàtiques, el producte tensorial proyectivo de dos espais localment convexos és una estructura d'espai vectorial topològic natural en el seu producte tensorial. És dir, donats els espais vectorials topològics localment convexos X i Y, la topología proyectiva, o topología p, en XY és la topología més forta que fa de XY un espai vectorial topològic localment convexo tal que l'aplicació canònica (x,y)xy (de X×Y a XY) és contínua. Quan està equipat en esta topología, XY es denota com XπY i es denomina producte tensorial proyectivo de X i Y.

Definicions

[editar | editar còdic]

Sean X i Y espais vectorials topològics localment convexos. El seu producte tensor proyectivo XπY és l'únic espai vectorial topològic localment convexo en l'espai vectorial subjacent XY que té la següent propietat universal:[1]

Per a qualsevol espai vectorial topològic localment convexo Z, si ΦZ és l'aplicació canònica des de l'espai vectorial d'aplicacions bilineales X×YZ a l'espai vectorial d'aplicacions llineals XYZ; llavors l'image de la restricció de ΦZ a les aplicacions bilineales contínues és l'espai de les aplicacions llineals contínues XπYZ.

Quan les topología de X i Y són induïdes per una seminorma, la topología de XπY és induïda per seminormas construïdes a partir d'aquelles en X i Y de la següent manera. Si p és una seminorma en X i q és una seminorma en Y, es definix el seu producte tensorial pq com la seminorma en XY donada per

(pq)(b)=infr>0,brWr

per a tot b en XY, a on W és la envolvente convexa equilibrada del conjunt {xy:p(x)1,q(y)1}. La topología proyectiva en XY es genera per mig de la colecció de dits productes tensoriales de les seminormas en X i Y.[2][1] Quan X i Y són espais normados, esta definició aplicada a les normes en X i Y dona una norma, cridada norma proyectiva, en XY que genera la topología proyectiva.[3]

Propietats

[editar | editar còdic]

Sempre se supon que tots els espais són localment convexos. El símbol X^πY denota la completación del producte tensorial proyectivo de X i Y.

  • Si X i Y són abdós espais de Hausdorff, llavors també ho és XπY;[3] si X i Y són espais de Fréchet, llavors XπY és barrilado.[4]
  • Per a dos operadors llineals continus qualssevol u1:X1Y1 i u2:X2Y2, el seu producte tensorial (com a aplicacions llineals) u1u2:X1πX2Y1πY2 és continu.[5]
  • En general, el producte tensorial proyectivo no respecta subespacios (per eixemple, si Z és un subespacio vectorial de X, llavors el EVT ZπY té en general una topología més grossa que la topología del subespacio heretada de XπY).[6]
  • Si E i F són subespacios complementats de X i Y, respectivament, llavors EF és un subespacio vectorial complementat de XπY i la norma proyectiva en EπF és equivalent a la norma proyectiva en XπY restringida al subespacio EF. Ademés, si X i F es complementen en proyeccions de la norma 1, llavors EF es complementa en una proyecció de la norma 1.[6]
  • Siguen E i F subespacios vectorials dels espais de Banach X i Y, respectivament. Llavors E^F és un subespacio de el EVT X^πY si i solament si cada forma bilineal acotada en E×F s'estén a una forma bilineal contínua en X×Y en la mateixa norma.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Trèves, 2006, p. 438.
  2. Trèves, 2006, p. 435.
  3. 3,0 3,1 Trèves, 2006, p. 437.
  4. Trèves, 2006, p. 445.
  5. Trèves, 2006, p. 439.
  6. 6,0 6,1 Ryan, 2002, p. 18.
  7. Ryan, 2002, p. 24.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ryan, Raymond (2002). Introduction to tensor products of Banach spaces, London New York: Springer. OCLC 48092184. ISBN 1-85233-437-1.
  • Schaefer, Helmut H. (1999). Topological Vector Spaces, Second edició (vol. 8), New York, NY: Springer New York Imprint Springer. OCLC 840278135. ISBN 978-1-4612-7155-0.
  • Trèves, François (2006). Topological Vector Spaces, Distributions and Kernels, Mineola, N.Y.: Dover Publications. OCLC 853623322. ISBN 978-0-486-45352-1.