Anar al contingut

Producte tensorial d'espais de Hilbert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, i en particular en anàlisis funcional, el producte tensorial d'espais de Hilbert és una forma d'estendre la construcció d'un producte tensorial, de modo que el resultat de prendre un producte tensorial de dos espais de Hilbert siga un atre espai de Hilbert. En térmens generals, el producte tensorial és la completación del espai mètric del producte tensorial ordinari, i és un eixemple de producte tensorial topològic. El producte tensorial permet recopilar espais de Hilbert en una categoria monoidal simètrica.[1]

Definició

[editar | editar còdic]

Ya que els espais de Hilbert tenen productes interns, es desija introduir un producte intern i, per lo tant, una topología, en el producte tensorial que sorgix naturalment dels productes interns dels factors. Sean H1 i H2 dos espais de Hilbert en productes interns ,1 i ,2, respectivament. Construïxca's el producte tensorial de H1 i H2 com espais vectorials com s'explica en l'artícul sobre el producte tensorial. Es pot convertir este producte tensorial de l'espai vectorial en un espai prehilbertiano definint

ϕ1ϕ2,ψ1ψ2=ϕ1,ψ11ϕ2,ψ22 para todo ϕ1,ψ1H1 y ϕ2,ψ2H2

i estenent-se per linealidad. Que este producte intern siga el natural es justifica per l'identificació d'aplicacions bilineales en valors escalares en H1×H2 i funcionals llineals en el seu producte tensorial en l'espai vectorial. Finalment, prenga's la completación baixe este producte intern. L'espai de Hilbert resultant és el producte tensorial de H1 i H2.

Construcció explícita

[editar | editar còdic]

El producte tensorial també es pot definir sense recórrer a la completación de l'espai mètric. Si H1 i H2 són dos espais de Hilbert, s'associa a cada tensor simple producte x1x2 l'operador de ranc un de H1* a H2 que assigna un x*H1* dau com

x*x*(x1)x2.

Açò s'estén a una identificació llineal entre H1H2 i l'espai d'operadors de ranc finito de H1* a H2. Els operadors de ranc finito estan integrats en l'espai de Hilbert HS(H1*,H2) del operador de Hilbert-Schmidt de H1* a H2. El producte escalar en HS(H1*,H2) ve dau per

T1,T2=nT1en*,T2en*,

a on (en*) és una base ortonormal arbitrària de H1*.

Baixe l'identificació anterior, es pot definir el producte tensorial hilbertiano de H1 i H2, que és isomètrica i linealmente isomorfo a HS(H1*,H2).

Propietat universal

[editar | editar còdic]

El producte tensorial de Hilbert H1H2 es caracterisa per la següent propietat universal Plantilla:Harv:


Existix una aplicació dèbil de Hilbert-Schmidt p:H1×H2H1H2 tal que, donada qualsevol aplicació dèbil de Hilbert-Schmidt L:H1×H2K a un espai de Hilbert K, existix un operador acotat únic T:H1H2K tal que L=Tp.

Una aplicació dèbil de Hilbert-Schmidt L:H1×H2K es definix com una aplicació bilineal per a la que existix un número real d, tal que

i,j=1|L(ei,fj),u|2d2u2

per a totes les bases ortonormals uK i una (per lo tant totes) e1,e2, de H1 i f1,f2, de H2.


Com ocorre en qualsevol propietat universal, açò caracterisa al producte tensorial H de forma única, fins a l'isomorfisme. La mateixa propietat universal, en modificacions òbvies, també s'aplica al producte tensorial de qualsevol número finito d'espais de Hilbert. És essencialment la mateixa propietat universal compartida per totes les definicions de productes tensoriales, independentment dels espais que es tensorizan: açò implica que qualsevol espai en un producte tensorial és una categoria monoidal simètrica, i els espais de Hilbert són un eixemple particular d'això.

Productes tensoriales infinits

[editar | editar còdic]

Històricament s'han propost dos definicions diferents per al producte tensorial d'una colecció {Hn}nN d'espais de Hilbert de tamany arbitrari. La definició tradicional de Von Neumann simplement pren el producte tensorial "obvi": per a calcular nHn, que no és més que el tensotorio en n dels Hn, primer es deuen recopilar tots els tensors simples de la forma nNen tals que nNen<. Este últim descriu un producte pre-intern a través de l'identitat de polarisació, aixina que es deu prendre el tram tancat de mòduls de tals tensors simples dels subespacios d'isotropía del producte intern. Esta definició casi mai és separable, en part perque, en les seues aplicacions físiques, "la major part" de l'espai descriu estats impossibles. Els autors moderns solen utilisar en el seu lloc una definició deguda a Guichardet: per a calcular nHn, primer seleccione's un vector unitari vnHn en cada espai de Hilbert i després recopilen-se tots els tensors simples de la forma nNen, en els que solament un número finito de en no són vn. Després, prenga's la completación L2 d'estos tensors simples.[2][3]

Àlgebra d'operadors

[editar | editar còdic]

Siga 𝔄i l'àlgebra de von Neumann d'operadors acotats en Hi per a i=1,2. Llavors, el producte tensorial de von Neumann de les àlgebra de von Neumann és la completación forta del conjunt de totes les combinacions llineals finitas de productes tensoriales simples A1A2, a on Ai𝔄i per a i=1,2. Açò és exactament igual a l'àlgebra de von Neumann d'operadors acotats de H1H2. A diferència dels espais de Hilbert, es poden prendre productes tensoriales infinits de les àlgebra de von Neumann i, de fet, una C*-àlgebra d'operadors, sense definir estats de referència.[3] Esta és una ventaja del método "algebraic" en la mecànica estadística quàntica.

Propietats

[editar | editar còdic]

Si H1 i H2 tenen bases ortonormals {ϕk} i {ψl}, respectivament, llavors {ϕkψl} és una base ortonormal per a H1H2. En particular, la dimensió de Hilbert del producte tensorial és el producte (com número cardinal) de les dimensions de Hilbert.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. B. Coecke i E. O. Paquette, Categories for the practising physicist, in: New Structures for Physics, B. Coecke (ed.), Springer Lecture Notes in Physics, 2009. arXiv:0905.3010
  2. Nik Weaver (8 March 2020). Answer to Result of continuum tensor product of Hilbert spaces. MathOverflow. Stack Exchange.
  3. 3,0 3,1 Bratteli, O. and Robinson, D: Operator Algebras and Quàntum Statistical Mechanics v.1, 2nd ed., page 144. Springer-Verlag, 2002.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]