Primera batalla de Acentejo
La primera batalla de Acentejo, coneguda també com a matança, trencada o desbarate de Acentejo,[1] va ser un enfrontament bèlic que es va produir en 1494 durant la conquista de l'illa de Tenerife —Canàries, Espanya— per part de la Corona de Castella, i a on es varen enfrontar els conquistadors castellans en els aborigen guanches.[2][3]
Esta batalla, que va tindre lloc en l'entorn del barranc de Acentejo, va constituir un episodi crucial de la conquista de l'illa, puix va supondre la total derrota de l'eixèrcit conquistador i la momentànea paralisació de la mateixa.[4] Ademés, va donar lloc al nom del municipi homònim en el nort de Tenerife.[5][6]
Antecedents
[editar | editar còdic]Despuix de la conquista de l'illa de La Palma en 1493, totes les illes de l'archipèlec canari varen quedar baix domini de la Corona de Castella a excepció de Tenerife, que seguia en possessió dels aborigen guanches.
En decembre de 1493 el capità Alonso Fernández de Lugo, qui havia dirigit la conquista de la Palma, va portar a terme les capitulacions en els Reis Catòlics per a la conquista de Tenerife. Per a finançar l'expedició, Lugo va vendre vàries propietats familiars i es va associar en alguns comerciants genoveses. L'allistament de tropes es va efectuar en Sevilla i Gran Canària, desembarcant finalment l'armada conquistadora el dia 1 de maig de 1494 en la costa surest de Tenerife, en la zona denominada Añazo pels guanches i lloc a on s'alça la moderna ciutat de Santa Creu de Tenerife.[7]
Despuix de fundar el real de Santa Creu i organisar el campament en la construcció d'una torre, els conquistadors varen rebre l'ajuda dels reis guanches dels denominats «bandos de paus» —Abona, Adeje, Anaga i Güímar—, els qui havien concertat un acort de pau en el governador de Gran Canària Pedro de Vora varis anys abans.[8]
Lugo va enviar emissaris al regne de Taoro, el principal i més poderós de l'illa, reunint-se abdós eixèrcits en les proximitats d'a on es troba la moderna ciutat de Sant Cristóbal de l'Estany. Segons el religiós fra Alonso d'Espinosa, el capità conquistador va oferir als guanches liderats pel mencey Bencomo amistat a canvi de la seua sumissió als reis de Castella i la seua conversió al cristianisme. Bencomo va refusar, retirant-se abdós contendents als seus respectius territoris per a preparar-se.[9]
Forces en combat
[editar | editar còdic]L'eixèrcit conquistador
[editar | editar còdic]Els primers historiadors, els qui varen escriure les seues obres casi un sigle despuix de finalisada la conquista, donen sifres variades sobre el número que componia l'eixèrcit conquistador. Aixina, tant el dominico fra Alonso d'Espinosa com l'ingenier Leonardo Torriani i Juan de Abréu Galindo indiquen que eren uns 1000 peons i 40 ginets.[10][11][12]
No obstant, el conquistador Juan Benítez, testic en el juí de residència que se li va practicar al alvançat Alonso Fernández de Lugo en 1508, va declarar que el capità havia dut en si 1000 o 1200 peons i 150 o 155 cavallers.[13]
El historiador Antonio Rumeu d'Armes, qui contrasta les cròniques insulars en documents contemporàneus als fets, creu que l'eixèrcit castellà va deure estar format per uns 150 ginets i 1500 peons.[14] Per la seua banda, el professor Juan Álvarez Prim sosté que varen deure ser uns 320 en total entre cavallers i infants.[15]
Sobre la seua composició, estava format per castellans enrolados en les ciutats de la Baixa Andalusia i per isleños de les illes ya conquistades. Aixina mateix, una part de les tropes estava formada per un grup d'aborigen gomeros i una companyia de 60 canaris baix el mando de Fernando Guanarteme, antic rei de Gran Canària. Ademés, a la seua arribada a l'illa a Lugo se li sumen guerrers guanches dels bandos de les paus.[16]
Cal indicar que durant la batalla partix de l'eixèrcit va quedar guareciendo el campament del real de Santa Creu.[17]
- Armament
Les armes utilisades pels castellans en esta batalla eren les típiques de finals de el XV. l'infanteria portava piques, alabardas, espases, dagas i gavinets, sent especialment destacats en els combats contra els aborigen els ballesteros. A pesar de lo comunament acceptat, no es varen utilisar armes de fòc, idea introduïda en el historiografia canària pel poema épico d'Antonio de Viana.[18]
Els guerrers guanches
[editar | editar còdic]No es pot precisar en exactitut el número de guerrers guanches que varen participar en la batalla de Acentejo. Tant fra Alonso d'Espinosa com Torriani indiquen que el rei Bencomo «tenia sis mil hòmens de baralla» en total,[11][19] sifra que no obstant és l'indicada pel croniste portugués Gomes Eanes de Zurara per al contingent guerrer de tota l'illa a mitan de el XV.[20] Per un atre costat, tant Espinosa com Torriani indiquen que eren sol 300 els guerrers que Bencomo va enviar junt al seu germà, sense mencionar quànts varen acodir després junt al propi rei de Taoro.[11][19]
Per a Rumeu d'Armes les forces guanches devien triplicar per lo manco a les castellanes,[21] mentres que Francisco León supon que les forces guanches devien rondar els 1000 guerrers per a ser capaços de sostindre la lluita contra l'eixèrcit castellà durant la batalla.[22]
Basats en estudis demogràfics moderns sobre la població guanche en el moment de la conquista, es pot conjeturar un contingent guerrer per al bando de Taoro d'uns 1100 guerrers.[23][24][25][26]
També cal tindre en conte que es desconeix si les forces de Bencomo estaven en este moment recolzades pels restants bandos de guerra, sobretot els més pròxims de Tacoronte i Tegueste, lo que aumentaria les sifres de guerrers guanches substancialment.[21]
- Armament
Els guanches utilisaven com a armes llances i venablos de distintes fustes que eren aguzados i endurits al fòc. Aixina mateix portaven mazas o garrots, i eren experts en el llançament de pedres.[27][28] Com a defensa utilisaven els seus propis vestits o tamarco enrollados en el braç, aixina com uns menuts escuts de fusta de drago.[27][29]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Serra Ràfols, 1978, p. 65.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 184-194.
- ↑ Álvarez Prim, 1960, pp. 275-285.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, p. 199.
- ↑ Vera i Clavijo, 1950-1952, p. 182.
- ↑ Madoz, 1848, p. 297.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 127; 175-178.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, p. 182.
- ↑ Espinosa, 1967, pp. 95-96.
- ↑ Espinosa, 1967, p. 95.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Torriani, 1959, p. 183.
- ↑ Abréu Galindo, 1848, p. 208.
- ↑ Rosa Olivera y Serra Ràfols, 1949, pp. 112-113.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, p. 179.
- ↑ Álvarez Prim, 1960, pp. 263-265.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, p. 150-151.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, p. 184.
- ↑ León Álvarez, 2008, pp. 109-117.
- ↑ 19,0 19,1 Espinosa, 1967, p. 97.
- ↑ Quartapelle, 2015, p. 93.
- ↑ 21,0 21,1 Rumeu d'Armes, 1975, p. 185.
- ↑ León Álvarez, 2008, p. 127.
- ↑ Rodríguez Martín, 2000, p. 29.
- ↑ Mederos Martín, 2018, p. 19.
- ↑ Macías Hernández, 1992, p. 12.
- ↑ Martín Oval y Rodríguez Martín, 2009, pp. 109-124.
- ↑ 27,0 27,1 Diego Cuscoy, 1961, pp. 506-507.
- ↑ Espinosa, 1967, p. 109.
- ↑ Espinosa, 1967, p. 43.
Bibliografia utilisada
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera batalla de Acentejo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.