Batalla de l'Estany
La batalla de l'Estany és el nom que rep un dels enfrontaments bèlics en el que es varen enfrontar els conquistadors castellans contra els aborigen guanches durant la conquista europea de l'illa de Tenerife, pertanyent a Canàries, Espanya.[1][2][3][4][5][6]
La batalla, que va tindre lloc el 14 de novembre de 1495,[7] pren el seu nom per haver-se desenrollat en el pla a on després es va fundar la ciutat de Sant Cristóbal de l'Estany i va predeterminar la conquista de l'illa per la Corona de Castella al mando d'Alonso Fernández de Lugo.
Antecedents
editar
A finals de 1493 el capità Alonso Fernández de Lugo, futur Alvançat de les illes Canàries i baix l'iniciativa del qual es va conseguir l'incorporació de l'illa de La Palma a la Corona de Castella, realisa les capitulacions per a la conquista de Tenerife en els Reis Catòlics.[8]
Organisada l'expedició i allistades les tropes —uns 1500 peons i 150 ginets— en les ciutats andaluses i en Gran Canària, Lugo desembarca a finals d'abril o primers de maig de 1494 en la costa tinerfenya de Añazo, nomene aborigen de la zona a on més vesprada s'alçarà la ciutat de Santa Creu de Tenerife. Despuix de construir i enfortir el real de conquista, acodix en el seu eixèrcit cap al regne guanche de Taoro, el més poderós de l'illa ubicat en el vall de l'Orotava. No obstant, els conquistadors són totalment derrotats pels guanches liderats pel rei o mencey Bencomo i el seu germà Chimenchia en la batalla denominada matança o desbarate de Acentejo.[9]
Havent perdut la major part de les seues tropes, Alonso de Lugo decidix retirar-se a Gran Canària per a organisar una nova expedició. Torna a associar-se en els armadors genoveses que havien finançat la desastrosa primera entrada en Tenerife, recaptant ademés l'ajuda militar de dò Juan de Guzmán, III duc de Medina Sidonia i amic de Lugo, de donya Inés Peraza, senyora de Lanzarote i Fuerteventura, i de donya Beatriz de Bobadilla, senyora de La Gomera i El Ferro.[10]
Mentres organisa la nova expedició, Lugo envia un chicotet destacament a Tenerife per a conservar el real de Santa Creu i mantindre l'amistat dels menceyes dels denominats «bandos de paus» —Abona, Adeje, Anaga i Güímar—, ordenant al mateix temps la construcció d'una nova torre en l'interior de l'illa, en la zona del modern barri lagunero de Gràcia.[11][12]
Despuix de mesos de preparació, Lugo i el seu nou eixèrcit desembarquen finalment en la costa de Añazo el 2 de novembre de 1495 en l'objectiu de culminar la conquista de l'illa.[13][3]
Forces en combat
editarL'eixèrcit conquistador
editarEl nou eixèrcit conquistador estava format per les tropes enviades pel duc de Medina Sidonia, compostes per mil peons i cinquanta ginets baix el mando de Bartolomé de Estopiñán, aixina com pels supervivents de la matança de Acentejo i els nous reclutats en les restants illes, que Antonio Rumeu d'Armes sifra en uns cinccents peons i cinquanta cavallers.[14][13]
El total de hòmens del nou eixèrcit ascendia a uns mil cinccents peons i cent ginets aproximadament, estant millor preparats i adestrats en estar composta en la seua major part per soldats veterans que havien participat en les campanyes de la guerra de Granada.[15]
- Armament
L'armament castellà era el típic de finals del sigle xv. l'infanteria portava piques, alabardes, espases, dagas i gavinets, sent especialment destacats en els combats contra els aborigen les ballestes. No es varen utilisar armes de fòc, idea introduïda en el historiografia canària pel poema épico d'Antonio de Viana.[16]
Els guerrers guanches
editarEls primers historiadors no donen sifres sobre els guerrers guanches que varen participar en la batalla de l'Estany. Per a la primera de Acentejo tant fra Alonso d'Espinosa com Leonardo Torriani indiquen que el rei Bencomo «tenia sis mil hòmens de baralla» en total,[17][18] sifra que no obstant és l'indicada pel croniste portugués Gomes Eanes de Zurara per al contingent guerrer de tota l'illa a mitan del sigle xv.[19]
Segons els moderns estudis demogràfics sobre els guanches, la població total de l'illa alcançava d'entre quinze mil a trenta mil habitants. Sobre el hipòtesis de que per a eixa població total existia un número de guerrers de sis mil hòmens, es pot calcular en uns dos mil el contingent guerrer conjunt dels regnes de Taoro, Tacoronte i Tegueste que varen participar en la batalla de l'Estany.[20][21][22][23][24]
Antonio Rumeu d'Armes aludix simplement a que els guerrers guanches combatents en esta batalla no varen deure superar els cinc mil hòmens.[25]
- Armament
Els guerrers guanches usaven llances i venablos de fusta aguzados i endurits al fòc, mazas o garrots i pedres arrojadizas,[26] utilisant en esta batalla ademés les armes castellanes que havien arreplegat dels despojos en Acentejo.[17]
Com a defensa utilisaven els seus propis vestits de pell de cabra —tamarco— enrollados en el braç, o uns chicotets escuts de fusta de drago.[26][27]
Vore també
editarNotes
editarReferències
editar- ↑ Espinosa, 1952, pp. 107-110.
- ↑ Torriani, 1959, p. 185-186.
- ↑ 3,0 3,1 Abréu Galindo, 1848, p. 211.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 246-252.
- ↑ Álvarez Prim, 1961, pp. 127-131.
- ↑ Bonnet Reverón, 1948, pp. 267-273.
- ↑ Espinosa, 1952, p. 108.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 131-133.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 180-189.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 205-215.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, p. 228.
- ↑ Torriani, 1959, p. 185.
- ↑ 13,0 13,1 Espinosa, 1952, p. 106.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 235-243.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, pp. 239-240.
- ↑ León Álvarez, 2008, pp. 109-117.
- ↑ 17,0 17,1 Espinosa, 1952, p. 97.
- ↑ Torriani, 1959, p. 183.
- ↑ Quartapelle, 2015, p. 93.
- ↑ Rodríguez Martín, 2000, p. 29.
- ↑ Mederos Martín, 2018, p. 19.
- ↑ Macías Hernández, 1992, p. 12.
- ↑ Martín Oval y Rodríguez Martín, 2009, pp. 109-124.
- ↑ Espinosa, 1952, p. 109.
- ↑ Rumeu d'Armes, 1975, p. 247.
- ↑ 26,0 26,1 Diego Cuscoy, 1961, pp. 506-507.
- ↑ Espinosa, 1952, p. 43.
Bibliografia utilisada
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de La Laguna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.