Porolissum

Porolissum va ser una antiga ciutat romana de la província de Dacia. Establida com a campament militar en 106 durant les guerres dacias de Trajano, la ciutat va créixer ràpidament a través del comerç en els dacios i es va convertir en la capital de la província de Dacia Porolisense en 124. El lloc és un dels majors i millor conservats jaciments arqueològics en l'actual Romania. Està a 8 km de la moderna ciutat de Zalăo, en la localitat de Moigrad-Porolissum.

Porolissum

Història

Vista atrassera de la Porta Praetoria.

En l'any 106, al començ del seu segona guerra contra els dacios, l'emperador Trajano va establir una guarnició militar en el lloc per a defendre la principal via de circulació a través dels Cárpatos. El fort, inicialment construït en fusta sobre fonaments de pedra, va ser ocupat en tropes auxiliars transferides d'Hispania, Galia i Britania, estant acantonades en Porolissum, en distints periodos, la Cohors I Ulpia Brittonum, Cohors V Lingonum, Cohors I Augusta Ituaeorum, Cohors II Dacorum, Cohors VI Thracum, Cohors I Hispanorum i Numerus Palmyrenorum. Aixina mateix varen estar presents unitats de les legions Legio IV Flavia Felix, Legio XIII Gemina, Legio V Macedonica, Legio III Gallica i Legio VII Gemina. Encara que el nom de Porolissum sembla ser d'orige dacio, fins a la data els arqueòlecs no han trobat proves d'un assentament anterior al romà.

En les décades següents, la fortalea va ser ampliada i reconstruïda en pedra i un assentament civil es va desenrollar al voltant del centre militar. Quan en 124, Adriano va crear la nova província de Dacia Porolisense (nomenada aixina per la ciutat), Porolissum es va convertir en el centre administratiu de la província. Important centre de comerç en els dacios, provablement va ser una estació aduanero.

Baix l'emperador Septimio Sever l'assentament va ser engrandit a municipi, permetent als seus dirigents i comerciants actuar en independència. Encara que els romans es varen retirar de Dacia en 271 baix el regnat d'Aureliano i la ciutat va ser abandonada pels seus fundadors, l'evidència arqueològica mostra que es va mantindre habitada durant varis sigles despuix.

A pesar de que la ciutat va ser fundada com un centre militar en el mig d'una guerra, la guarnició de Porolissum sembla haver vixcut en la coexistència pacífica en els seus veïns dacios, ya que varis assentaments dacios que varen anar aparentment fundats despuix de Porolissum han segut descoberts pels arqueòlecs en els tossals de les afores. També hi ha algunes inscripcions que mencionen funcionaris de la ciutat en noms daco-romans, lo que indica una estreta cooperació en el pla polític. La ciutat apareix citada en vàries fonts antigues, com Ptolomeo (3.8.6) i la Tabula Peutingeriana.

Excavacions

Restants d'una vivenda romana.

Menudes excavacions arqueològiques varen començar en el XIX, pero no va ser fins a 1977 quan els arqueòlecs rumans varen començar excavacions sistemàtiques a major escala.

Gràcies a elles se sap que va haver una forta guarnició militar en dos camps. El primer, en el tossal de Pomet, és un dels majors camps de Dacia (226 x 294 m). Construït primer en terra, va ser reconstruït en pedra. S'han descobert inscripcions en les portes testimonie de la reconstrucció del campament baix Caracalla, i l'afanyada reconstrucció baix Galieno. El mur interior és d'1,5 m de gruixa i té dos sangues. A una distància de 700 m al noreste del tossal Citera, està l'atre campament (66,65 x 101,10 m), construït per primera volta en terra i més vesprada reconstruït en pedra. Les portes tenen torres quadrades en cada cantó, i hi ha un fos interior i exterior.

Les excavacions en l'assentament civil han posat de manifest els banys públics, una insula que consta de quatre edificis, i un temple de Liber Pater. Més recents excavacions s'han concentrat en l'amfiteatre, la palestra, i la necròpolis en tombes d'incineració i chicotets mausoleus sobre el tossal Ursoieş.

L'amfiteatre, a 100 metros del cantó suroest del campament del tossal Pomet, es troba en un terrat. Originalment construït de fusta, més vesprada va ser reconstruït en pedra en l'any 157 per orde del procurador imperial Tiberio Claudio Quintiliano (CIL III, 836). L'arena, de forma elíptica, té un eix de 60 m de llarc. És vorejat per un mur de pedra, construït en opus incertum i lluït en la frontera que dona a l'escenari. En la porta este, que té dos habitacions en abdós costats, s'han descobert les chafades dels peus de fusta de la primera etapa de construcció.

Entre les troballes hi ha quatre títuls militars, un dels quals data de l'11 d'agost de 106, un moment en que Dacia ya era una província romana. Estatuillas de bronze, una estàtua eqüestre de l'emperador Caracalla, inscripcions i monuments escultòrics, gemes d'obra local; tots ells poden ser trobats en el Museu de Història i Art en Zalăo i en el Museu de Història de Transilvania de Cluj.

Les últimes excavacions, portades a terme per un equip rumà-americà, se centren en el fòrum de la ciutat. Des del 2006, un atre proyecte, "Necròpolis Porolissensis", s'està portant a terme en la necròpolis del municipi Porolissum, en el tossal "Ursoieş".

Vore també

• Dacia
• Guerres dacias