Política sobre energia nuclear
La política sobre energia nuclear, tant a nivell nacional com a internacional, afecta a tots els aspectes de l'energia nuclear, tals com la mineria, l'enriquiment i almagasenage del material nuclear, la gestió del combustible gastat, la generació elèctrica per mig de reactors nuclears, i el reprocesamiento del combustible nuclear.
Una política sobre energia atòmica implica regular l'us de l'energia i les normes que tenen que vore en el cicle del combustible nuclear. Atres mides són les normes d'eficiència, les regulacions de seguritat, els estàndarts d'emissions, la política fiscal i la llegislació sobre la comercialisació de l'energia, el transport dels residus nuclears i dels materials contaminats aixina com el seu almagasenament. Els governs podrien subvencionar l'energia nuclear i subscriure tractats internacionals i acorts de comerç sobre l'importació i exportació de la tecnologia nuclear, electricitat, residus nuclears, i urani.
Un tema íntimament relacionat és la tecnologia d'armament nuclear, a on les aspiracions militars de cada país poden actuar com un factor de consideració de les decisions polítiques energètiques. La por a la proliferació nuclear influencia algunes de les polítiques internacionals sobre energia nuclear.
Marque global
[editar | editar còdic]La capacitat nuclear instalada va créixer d'una forma relativament ràpida des dels anys 50, pero des dels 80 eixa capacitat va créixer d'una forma més llenta, alcançant un total de 366 GW en el 2005, principalment per l'expansió de l'energia nuclear en China.. Entre 1970 i 1990 hi havia més de 50 GW en construcció (el pico es va donar entre finals dels 70 i principis dels 80 en aproximadament 150 GW).
El creiximent que existia es va frenar en els 80 per l'oposició ecologiste, als alts tipos d'interés, al aforro energètic promogut des de la crisis del petròleu de 1973 i la crisis del petròleu de 1979 i els accidents nuclears de Three Mile Island i Chernóbil. En 1983 una caiguda inesperada dels preus del petròleu va parar la majoria de les noves construccions de centrals nuclears. Ademés, la lliberalisació energètica que es va donar en els anys 80 i 90 en Estats Units i Europa va fer que s'incrementara el risc financer de les inversions en energia nuclear. Més de les dos terceres parts de les plantes nuclears que s'havien solicitat despuix de giner de 1970 varen ser cancelades de forma eventual.[1]
Les centrals nuclears, no obstant, no generen de forma directa gasos d'efecte hivernàcul, per lo que alguns governs han repres/représ l'energia nuclear com a part de les seues estratègies per a abordar el calfament global i el canvi climàtic.
En 1999 els països que més utilisaven l'energia nuclear eren França (en un 75 % de la seua electricitat generada en plantes de generació nuclear), Lituània (73 %), Bèlgica (58 %), Bulgària, Eslovàquia, Suècia (47 %), Ucrània (44 %) i Corea del Sur (43 %). El major productor d'este tipo d'energia eren els Estats Units en el 28 % de la capacitat mundial, seguit per França (18 %) i Japó (12 %).[2] En l'any 2000 hi havia 438 centrals nuclears de generació comercials en el món, en una capacitat total instalada d'uns 352 GW.
Segons l'OIEA es proyecta un increment en la producció elèctrica per mig d'energia nuclear d'un 17 % per a 2020. Per a això preveu que s'instalen 60 noves centrals en els pròxims 15 anys.[3]
Opcions polítiques
[editar | editar còdic]Abandó de l'energia nuclear
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Abandó de l'energia nuclear.
Es denomina abandó de l'energia nuclear a la descontinuación de l'us de l'energia nuclear per a la producció d'electricitat. Generalment s'inicia per la preocupació per l'energia nuclear, i sol incloure l'apagat de les centrals nuclears al mateix temps que es promocionen atres combustibles o energies alternatives. En la década dels 80, un moviment popular en contra de l'energia nuclear va guanyar força en el món occidental, basant-se en la por d'un possible accident nuclear i les pors a les radiacions. L'accident de 1979 en Three Mile Island i l'Accident de Chernóbil de 1986 varen jugar un rol definitiu en la detenció de la construcció de noves centrals i el començ de l'abandó de l'energia nuclear en varis països.
Després del Accident de Fukushima dit abandó ha tingut més força encara sent la tendència actual.
Resorgiment de l'energia nuclear
[editar | editar còdic]Despuix d'un periodo de decliu en l'us de la tecnologia nuclear, despuix dels accidents de Three Mile Island i Chernóbil, va haver una década fins a l'any 2011 en les quals va haver i renovat interés per l'energia nuclear. Alguns polítics varen retornar a la «opció nuclear» degut a que la veen, de forma potencial, com una forma de controlar les reserves de petròleu mundials i el calfament global, ya que emeten menys gasos d'efecte hivernàcul que els combustibles fòssils.No obstant a partir de l'accident de Fukushima eixa tendència es va revertir.
La decisió en 2002 en el parlament de Finlàndia de concedir una llicència per a la construcció de la seua quinta central nuclear es va contemplar com un punt molt significatiu, degut a que va ser la primera decisió de construir una nova central nuclear en Europa occidental despuix de més d'una década.[4] Esta decisió va provocar ademés l'eixida del govern de la Lliga Verda (partit ecologiste) en senyal de protesta, retirant al seu Ministre de Mig ambient Satu Hassi. Despuix de la decisió de Finlàndia, alguns atres països varen anunciar la seua intenció de considerar la construcció de nous reactors nuclears. La majoria d'ells la varen cancelar despuix de l'accident de Fukushima.
Seguritat energètica
[editar | editar còdic]Per a alguns països l'energia nuclear aporta independència energètica. En cas d'abandó de l'energia nuclear es necessitaran alternatives per a la generació energètica si no es vol dependre de les importacions. Com diuen els francesos: «No tenim carbó, no tenim petròleu, no tenim gas, no tenim elecció». Per tant, la discussió del futur de l'energia nuclear està estretament lligada en la discussió sobre la seguritat energètica i l'us d'un conjunt d'energies que incloga el desenroll de les energies renovables. Les alternatives més discutides a l'energia nuclear inclouen la hidroelectricidad, l'energia fòssil, l'energia solar i la biomassa. Una enquesta pública d'ampli alcanç realisada en l'Unió Europea entre maig i juny de 2006 va concloure que els ciutadans europeus percebien l'us d'energies renovables com la gran promesa de futur, pero a pesar de l'oposició majoritària, l'energia nuclear també tenia el seu lloc en les futures fonts d'energia.[5]
Els embargaments han afectat poc a l'energia nuclear, i l'urani s'extrau de països estables, que inclouen a Austràlia i Canadà.[6][7] Ademés l'energia nuclear té una alta taxa de tornada energètica sobre l'inversió efectuada (TRE). Utilisant els anàlisis de cicle de vida, es necessiten de 4 a 5 mesos de producció energètica de la central nuclear per a tornar completament l'inversió energètica inicial.[8]
Arguments per a les polítiques nuclears
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Energia nuclear.
Els polítics deuen buscar l'equilibri en les seues decisions de manera que comprenguen tots els aspectes que tenen que vore en l'energia nuclear. Estos deuen incloure els residus radiactius en periodo indefinit, el potencial de contaminació radiactiva greu per accidents o sabotages i la possibilitat de que el seu us per part de certs països poden dur a una proliferació nuclear.
Els defensors d'este tipo d'energia, inclosos alguns governs, proclamen que eixos riscs són menuts i que encara poden ser menors en les noves tecnologies. Aixina es fa notar que França i totes les economies industrialisades d'Àsia contemplen l'energia nuclear com una estratègia econòmica clau, que els registres de seguritat ya són bons quan es comparen en atres formes d'energia, que emet molta menys contaminació que l'energia tèrmica de combustió de carbó, i que l'energia nuclear és un tipo d'energia sostenible o inclús renovable.
Pel contrari, els seus detractors, que també inclou els governs d'algunes nacions i moltes organisacions ecologistes, proclamen que l'energia nuclear és una opció antieconòmica, imperfecta i potencialment perillosa i no estan d'acort en que els seus costs i riscs puguen reduir-se en l'us de noves tecnologies. Aixina diuen que Alemània i Austràlia comercialisen energia renovable i eficiència energètica.
Estes centrals nuclears no emeten CO2. (Els famosos «fumerals» que es mostren sempre en alguns mijos de comunicació no són més que partix del sistema de refrigeració de la central i lo que emeten és vapor d'aigua que despuix torna a condensarse).
I despuix ve la segona part: que són més barates a pesar dels innumerables métodos de control que es tenen instalats en les centrals actualment.
Espanya té menys de 10 centrals, pero la nostra veïna França té més de 50 des de fa décades, de la mateixa manera que Estats Units i atres països.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «50 Years of Nuclear Energy».Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).Consultat el 13 de juliol de 2007. (en anglés)
- ↑ (en anglés)«Survey of energy resources».World Energy Council.Consultat el 13 de juliol de 2007.
- ↑ (en anglés)«Energy, Electricity and Nuclear Power Estimates for the Period up to 2030».Organisme Internacional d'Energia Atòmica.Consultat el 13 de juliol de 2007.
- ↑ «Energia nuclear en Finlàndia. Briefing Paper # 76». Uranium Information Centre. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2007. Consultat el 15 de juliol de 2007.
- ↑ Eurobarómetro especial 262: Tecnologies energètiques: Coneiximent, percepció i mides
- ↑ «Nuclear renaissance faç realities». Platts. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 13 de juliol de 2007.
- ↑ L. Meeus, K. Purchala, R. Belmans. «Is it reliable to depend on import?» (PDF). Katholieke Universiteit Leuven, Departement of Electrical Engineering of the Faculty of Engineering. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2007. Consultat el 13 de juliol de 2007.
- ↑ «Energy Analysis of Power Systems». World Nuclear Association. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2013. Consultat el 19 de maig de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Política sobre energía nuclear» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.