Controvèrsia sobre l'energia nuclear

Archiu:View of Chernobyl taken from Pripyat. caps block 0

Vista de la central nuclear de Chernóbil -al fondo- presa des de la ciutat abandonada de Pripiat en Ucrània. l'accident de Chernóbil es considera el major desastre nuclear civil.
Es consideren els Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki realisats per Estats Units el 6 i el 9 d'agost de 1945 el major atac nuclear de l'història. Cap a finals d'eixe mateix any, per efecte de les bombes, havien mort 140.000 persones en Hiroshima i 80.000 en Nagasaki -la mitat varen morir els dies del bombardeig-.

Es denomina controvèrsia sobre l'energia nuclear al debat existent sobre la necessitat o no de l'us de l'energia nuclear.

Des del naiximent de l'energia nuclear el debat ha tingut vàries fases reconeixibles. Inicialment va tindre un gran respal per lo nou de la tecnologia per una part i a l'encariment progressiu del petròleu per una atra, que va alcançar el seu cim en la crisis del petròleu del 73. Despuix va sofrir un paró despuix de l'accident de Three Mile Island en 1979 i posteriorment despuix del accident nuclear de Chernóbil. L'energia nuclear va tornar a tindre un resorgiment relatiu en nous proyectes de construccions a partir de finals de el XX degut, de nou, a l'encariment del petròleu, la denominada crisis energètica a la que s'ha sumat un nou argument —proclamat pels defensors de l'energia nuclear—, no contribuiria al calfament global. No obstant, durant estos últims 25 anys, l'energia nuclear no va conseguir demostrar una capacitat econòmica i tècnica de reemplaçar els combustibles fòssils al no poder superar el 6% de la producció d'energia primària mundial.^{cita requerida} Ademés el resorgiment es va detindre bruscament pel Accident nuclear de Fukushima I.

El debat se centra en varis aspectes fonamentals: els costs de construcció i operació, la seguritat de les centrals nuclears, els residus radiactius generats i la proliferació d'armament nuclear.

Evolució històrica de la controvèrsia

Els inicis de l'energia nuclear

l'energia nuclear es va començar a utilisar en fins civils immediatament despuix de finalisada la Segona Guerra Mundial. En eixe moment d'eufòria colectiva l'energia nuclear es va plantejar com la solució a qualsevol problema energètic, apareixent múltiples aplicacions, des de tractaments terapèutics de dubtosa eficàcia fins a automòvilés de propulsió nuclear que mai varen eixir de la fase de proyecte. Inclús reconeguts autors de ciència ficció, com Isaac Asimov en la seua série de novelas Fundació, preveen un us d'esta energia de forma domèstica i inclús individual. Sí es varen posar en marcha algunes d'estes aplicacions en vehículs com submarís.

La generació elèctrica en energia nuclear es va realisar per primera volta en un reactor nuclear (en l'EBR-I) el 20 de decembre de 1951. Ya llavors varen començar a aparéixer els arguments a favor i en contra d'este tipo d'energia, afirmant uns que gràcies a l'energia nuclear "els nostres fills podran gojar d'una electricitat tan barata que no podrà medir-se", mentres que uns atres afirmaven que l'energia nuclear no podria en el futur "alcançar més d'un quint de l'energia total" d'Estats Units. Quatre anys més vesprada, el 26 de juny de 1954, va entrar en funcionament la primera central nuclear del món de generació d'electricitat per a us civil, la Central nuclear de Óbninsk, , en l'antiga Unió Soviètica, en una capacitat de 5000 Kwh.

En decembre de 1953 en un discurs pronunciat pel president Dwight Eisenhower cridat Àtoms per a la pau, en l'objectiu bàsic de detindre la proliferació del armament nuclear que era previsible que es produïra en tot lo món, va emfatisar l'aprofitament útil de l'àtom i la necessitat d'establir una política del govern dels EE. UU. que recolzara l'utilisació de l'energia nuclear en fins pacífics en el restant de països, a l'hora que impedia el desenroll d'armament nuclear en atres països mentres que durant la seua presidència EE. UU. passava del miller de caps nuclears a 22.000. Les conseqüències d'este discurs varen reportar grans beneficis per a empreses de EE. UU. en acordar en els següents anys la construcció de decenes de centrals nuclears en Japó, a on es va invertir per a que els mijos de comunicació canviaren la forta opinió en contra de la població, i en 14 països més.

La crisis del petròleu

La Crisis del petròleu de 1973 va generar greus problemes d'abastiment energètic, sobretot en aquells que com Japó o França ho consumien en grans cantitats per a la producció d'electricitat. Per este motiu es va produir un alvanç en els estudis sobre la diversificació de les fonts d'energia, incloent l'energia nuclear, la solar o l'eòlica, entre atres fonts d'energia que podrien permetre una menor dependència dels països productors de petròleu. França i Japó varen decidir recolzar fermament l'us de reactors nuclears comercials que substituïren als que consumien petròleu, construint cada u al voltant de 50 nous reactors en una década.

En eixa época va millorar sensiblement la percepció social sobre l'energia nuclear ya que va permetre reduir el cost de l'electricitat en els països industrialisats^{cita requerida}.

El moviment antinuclear

A mitan dels anys 70 alguns sectors del recent creat Moviment ecologiste varen criticar la proliferació de centrals nuclears produïda per la crisis del petròleu.^{cita requerida}

Estos varen solicitar el tancament de vàries centrals nuclears en el món, conseguint en part els seus objectius.

El nou replanteig

A finals de el XX i principis de el XXI, comença a replantejar-se la construcció de nous reactors nuclears en varis països per distints motius:

• Una nova crisis energètica, recolzada en un sempre creixent consum de petròleu i la rodalia del final de les reserves conegudes de petròleu barat (en preu inferior als $100 per barril),
• L'imparable creiximent de les noves economies de mercat emergents (Rússia i totes les ex-repúbliques soviètiques, China i l'Índia principalment) que va supondre un major consum energètic,
• Els nous informes sobre l'efecte dels gasos hivernàcul sobre el clima global (el calfament global per motius antropogénicos), que varen començar a llimitar el consum de combustibles fòssils com el petròleu o el carbó,
• Els nous desenrolls en tecnologia nuclear, tant en el tractament de residus com en la seguritat dels reactors.

Ventages i inconvenients

És un eixercici difícil, pero necessari per a formar-se una opinió sobre la conveniència o no d'apostar per l'energia nuclear. És difícil, per les posicions tan enfrontades, que fa que tot perga cert grau d'objectivitat.

Ventages

Archiu:5-Bar-chart-–-What-is-the-safest-form-of-energy.png

• Una de les ventages de l'energia nuclear és que no presenta cap incidència en el cridat efecte hivernàcul, és dir, no emet gasos nocius que contribuïxquen al calfament de la Terra i a l'empobriment de la nostra atmòsfera. En este aspecte, presenten una ventaja clara sobre les centrals tèrmiques, a on l'us de combustibles fòssils com el carbó i el petròleu provoca l'emissió de CO₂ a l'atmòsfera. Si be és cert que este argument està subjecte a l'absència d'accidents ya que l'accident nuclear de Fukushima, a on les aigües radiactives seguixen contaminant el Pacífic, mostra indicis de zones en la costa de Califòrnia a on no hi ha presència d'algues, responsables de la major part de l'oxigen del planeta.
• Per a terminar, la relació entre la cantitat de combustible utilisat i l'energia obtinguda és molt major que en atres energies. Açò es traduïx, també, en un aforro en transports, residus, etc.
• Residus fàcils de rebujar. Els residus de molt baixa activitat tenen una vida curta/mija/llarga per lo que són fàcils de rebujar. Els residus de baixa i mija activitat tenen una vida curta i mija encara que poden tindre una vida llarga, són més radioactivos. Els de alta activitat són més perillosos i tenen una vida molt llarga. Pero tots estos residus es poden tractar en esment enterrant-los baix terra i aïllant-los en plom o formigó.
• Els accidents són poc comuns i han baixat la freqüència des dels últims coneguts. No hi ha hagut moltes més morts comparades en les atres energies.

Arguments a favor notables:

En 1994 James Lovelock, considerat per alguns com el pare del moviment ecologiste i creador de la hipòtesis de Gaia, concedix una entrevista al periòdic britànic The Independent en el que defén l'opció nuclear per a evitar el desastre ambiental que supon el calfament global.

No podem continuar consumint combustibles fòssils, i no hi ha forma de que les energies renovables, el vent, les marees i l'aigua puguen proporcionar suficient energia a temps. [...] Si tinguérem 50 anys podríem fer d'estes nostres fonts primordials. Pero no tenim 50 anys...Inclús si cessàrem tota combustió de combustibles fòssils immediatament, les conseqüències de lo que ya hem fet permaneixerien durant 1000 anys.

James Lovelock

Encara que alguns ecologistes es varen pronunciar en contra de Lovelock, lo cert és que ell no era l'únic que es començava a replantejar la seua postura:

Despuix de 30 anys el meu punt de vista ha canviat, i el restant dels moviments ecologistes també necessita un replanteig de les seues opinions, ya que l'energia nuclear pot ser la font energètica que salve el nostre planeta d'un atre possible desastre: el canvi climàtic.

Patrick Moore

L'amenaça del canvi climàtic està molt prop. Per això dic que l'energia nuclear és l'única opció per a combatre el canvi climàtic ara.

Mijaíl Gorbachov

L'implantació de l'energia nuclear, a lo manco en usos pacífics, és "imparable" en el món.

Felipe González

Per a l'any 2007, varis països (entre uns atres Finlàndia, Brasil, Mèxic, China, EE. UU....) havien començat a construir noves centrals nuclears despuix d'un paró de 20 anys en la construcció de nous reactors, mentres que en atres països, com el Regne Unit o França es plantejava la construcció de nous reactors. En Espanya es va reobrir en 2004 el debat de si era o no necessària l'energia nuclear. En Itàlia es va propondre rellançar el programa nuclear l'any 2008.

Vàries organisacions, inclós l'IPCC, varen començar a sostindre que l'energia nuclear era un dels mecanismes que podrien ajudar en la lluita contra l'emissió de gasos d'efecte hivernàcul, en particular de el CO₂.

Segons alguns autors, la qüestió fonamental a resoldre de cara a l'opinió pública sobre els residus és la d'aplegar a una solució acceptada per tots sobre com procedir en els residus d'alta activitat.

Encara que la possibilitat de nous accidents seguix sent hui en dia un dels motius de crítica respecte a esta energia, algunes fonts afirmen que este tema s'ha convertit en un tema de demagògia política sobre la base d'un oportunisme polític, un instrument per a obtindre vots oclocráticamente:

L'aversió a l'energia nuclear, recolzada en la més absoluta ignorança, és rebuda en agrade per millons de persones, que tampoc entenen res de l'assunt, i només té dos explicacions: o un cegament que impedix el normal funcionament de la ment o un oportunisme polític que lindo en l'irresponsabilitat

Carlos Sánchez del Riu, catedràtic de Física Atòmica i Nuclear, expresident del CSIC i de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

En Espanya en 2019 la política Rosa Díez, portaveu d'UPyD (un partit minoritari llavors en el Congrés dels Diputats i extint des de 2020 per orde judicial), defenia l'energia nuclear en una entrevista periodística:

Sense dubte, l'energia nuclear és una energia segura i barata que és millor produir que comprar. Per tant devem deixar-nos de demagògia pseudo-progre a l'efecte i és ridícul seguir insistint en els riscs d'esta energia o seguir cridant-la contaminant: és segura i, en modo algun, és la més contaminant

Rosa Díez

Segons un informe de la Fundació BBVA quan es pregunta als entrevistats en quina mida estarien a favor o en contra de l'us de les diferents fonts d'energia en Espanya es dona un 3,1 sobre 10 a l'energia nuclear. Ademés s'indica que existix un coneiximent baix sobre la mateixa i que el nivell del coneiximent aumenta en el nivell d'estudis de l'enquestat