Planum Australe

Planum Australe

Archiu:CasquetePolarSur.jpg

Planum Australe, en una fotografia presa per la Mars Global Surveyor.

Planum Australe (en llatí: "el pla austral") és el pol sur del planeta Mart. S'estén cap al sur des de les latitut 75°S, i està centrat entorn a les coordenades 83.9°S, 160.0ºE. La geologia d'esta regió va ser explorada per la fallanca missió de la NASA Mars Polar Lander, que va perdre el contacte en la Terra durant la seua entrada en l'atmòsfera de Mart.

Conya polar

El Planum Australe es troba parcialment cobert per un conya polar permanent d'uns 3 km de gruixa, compost de gèl d'aigua i diòxit de carbono. Una conya de gèl estacional es forma per damunt del permanent durant l'hivern marcianà, estenent-se des de 60°S cap al sur, i alcança una gruixa d'entorn a 1 metro en els moments més frets de l'hivern. És possible que l'àrea de dit conya estiga retrocedint per un canvi climàtic localisat o a un acontenyiment més ampli de calfament global en Mart.

En 1966, Leighton i Murray varen propondre que les conyes polars marcians proveïren d'un almagasén de CO₂ molt més grans que el reservorio atmosfèric. No obstant, actualment es pensa que abdós pols estan composts majoritàriament de gèl d'aigua. Abdós pols exhibixen una prima coberta estacional de CO₂, mentres que ademés la conya polar sur conté un depòsit de CO₂ permanent, de 8 a 10 metros de gruixa, que es troba per damunt del depòsit de gèl d'aigua. Potser l'argument clau de que la majoria del gèl és aigua, és que el gèl de CO₂ no és lo suficientment fort mecánicamente com per a formar una conya estable de 3 km de gruixa per llarcs periodos de temps.

Senyes de la Mars Express de l'ESA indiquen que en la conya polar poden distinguir-se tres parts principals. La part més reflectiva de la conya està composta per aproximadament un 85% de gèl sec i un 15% de gèl d'aigua. La segona part, a on la conya forma empinades costeres en la frontera en el pla circumdant, està compost casi exclusivament de gèl d'aigua. Finalment, la conya de gèl està circundado per camps de permafrost que s'estenen decenes de quilómetros cap al nort.

El centre de la conya de gèl permanent no es troba localisat a 90° S, sino aproximadament a 150 km al nort del pol sur geogràfic. La presència de dos cràters d'impacte massius en l'hemisferi occidental (Hellas Planitia i Argyre Planitia) creen una immòvil depressió sobre la conya de gèl permanent. Els conseqüents patrons climàtics derivats d'este fet produïxen neu blanca i esponjosa en un alt albedo, en contrast en la neu més obscura que es forma en la part oriental de la regió polar.

Cos d'aigua subglacial

El 25 de juliol de 2018 va ser publicat un estudi per part d'un grup de científics italians en la revista Science sobre la presència d'un cos d'aigua estable subglacial en una elevada salinitat a una profunditat d'1,5km, fet que s'havia sospitat des de feya anys pero no es disponien de proves. L'equip va usar les senyes proporcionades per MARSIS -un radar de baixa freqüència- de la sonda Mars Express de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Aranyes marciananes

Artícul principal → Aranyes marciananes.

Un fenomen únic associat a la conya polar del sur de Mart és l'aparició de formacions geològiques que tenen aspecte de taranyinas, segons el gèl de diòxit de carbono es derrite en la primavera marcianana. Estes formacions reben el nom de aranyes marciananes. La formació d'estes estructures no està completament entesa, existint multitut de teories propostes per astrogeólogos.

Accidents geogràfics

Archiu:TopologicoPoloSurMarte.png

Mapa topogràfic del pol sur marcianà. Note's cóm el Planum Australe s'eleva per damunt dels terrenys circumdants, poblats de cràters.

Es distinguixen dos subregiones en el Planum Australe: Australe Lingula i Promethei Lingula, seccionats per varis canons: Promethei Chasma, Ultimum Chasma, Chasma Australe i Australe Sulci. Es teoriza que estos canons són producte del vent catabàtic. El cràter més gran del Planum Australe és McMurdo Crater.