Anar al contingut

Plagi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El plagi és l'imitació o còpia d'una obra aliena fent-la passar com a pròpia.

El terme plagi[1] es definix en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola com l'acció de «copiar en lo substancial obres alienes, donant-les com a pròpies».[2] Una accepció més clàssica és la donada per Correja i Lázaro[3] quan definixen plagi com la còpia servil o imitació terramaner d'un model, en pretensions d'originalitat».

Des del punt de vista llegal és una infracció al dret d'autor sobre una obra artística o intelectual de qualsevol tipo, en la que s'incorre quan es presenta una obra aliena com a pròpia o original.

Aixina, una persona comet plagi si copia o imita alguna cosa que no li pertany, i es fa passar per el seu autor, en o sense la seua autorisació. En el cas de documents escrits, per eixemple, es tipifica este delicte quan s'inclou una idea, text, image o disseny d'un atre autor, sense anunciar-ho expressament, sense usar comillas (o la sagnia i tipografia distinta equivalents) i sense citar la font o autor original.

El plagi constituïx específicament una violació a la paternitat de l'obra, considerada dins del marc dels drets morals.

Hi ha varis motius que poden dur a una persona a cometre plagi, com intentar obtindre millors calificacions en els seus estudis, aprofitar-se econòmicament en copiar el treball d'uns atres o guanyar reputació dins d'una comunitat específica, entre uns atres. Sense importar la raó, el plagi pot ocórrer tant de forma intencional com a accidental (sense intenció). [4]


Etimologia

El terme plagie deriva del llatí plagiārius: «seqüestrador», equivalent a plagium: «seqüestre», que conté el llatí plaga: «trampa», «ret», basada en la raïl indoeuropea *-plak: «teixir». Vejau, per eixemple, en grec: plekein; en llatí: plectere, a on abdós signifiquen «teixir».[5] Atres versions de la raïl són: del grec πλ<small>ά</small>γιος: oblicuo (com en els minerals denominats plagioclasas),[6] enganyós.[7]

D'esta manera en el dret penal romà es va calificar com plagi al fet de seqüestrar i despuix vendre com a esclaus als libertos i inclús a persones que eren considerades en eixe mateix dret com a lliures per naiximent (per eixemple ciutadans i dònes lliures), vejau en tal cas tracta de persones.

En un sentit més ampli, normalment es denomina plagi a:

  • Llibres que continguen idees, trames o històries molt similars.
  • Traduccions que reproduïxquen en lo essencial les solucions aportades prèviament.
  • Películes en semblances extremes en expressió d'idees.
  • Invents molt similars a un patentat.
  • Obres d'art similars o en alguna peça de l'original.
  • Simplement idees.
  • Marques, inclosos, entre atres distintius d'algun producte:
  1. Logotips
  2. Colores
  3. Formes
  4. Frases

L'ús d'un mateix argument en diferents obres, expressades de manera original, no és considerat com a plagi, ya que el dret d'autor no cobrix les idees en sí, sino únicament el seu modo d'expressió.[8]


Propietat intelectual

La denominada propietat intelectual[9] és una colecció de marcs jurídics diferents per mig dels quals es protegixen els interessos d'autors i inventors en relació en obres creatives, ya siguen expressions d'idees, com en el cas del dret d'autor, o aplicacions pràctiques i industrials d'idees, com quan es tracta de paleses. Segons la llegislació de cada país, el castic per este tipo d'infracció pot ser una sanció penal o una pena econòmica i obligació d'indemnisar per danys i perjuïns. Casi cap país es definix el terme de «plagi» en les seues lleis de propietat intelectual, per ser un concepte d'orige no llegal, no obstant, alguns països com Espanya, sí que ho utilisen en les seues normes reguladores del dret d'autor, per eixemple en regular en el Còdic Penal els delictes contra la propietat intelectual.[10]


Història

A pesar de que en totes les époques de la lliteratura escrita s'han esgrimit acusacions de plagi, utilisat en el sentit actual el terme plagiario apareix per volta primera en escrits del poeta Marcial (I d. C.). Antany, per mig d'este vocablo es feya referència al delicte en el que incorria el seqüestrador o lladre de chiquets i d'esclaus –accepció conservada parcialment en l'espanyol d'Amèrica–, aixina com de guanyat.[11] En l'història de la lliteratura s'atribuïx a Marcial la creació d'este sentit. En un de el seu epigrama llamenta que un atre autor haja adaptat les seues obres i que estiguen en servitut:

T'encomane, Quinciano, el meu libritos. Si és que puc cridar meus els que recita un poeta amic teu. Si ells es queixen de la seua dolorosa esclavitut, acodix en la seua ajuda por entero. I quan aquell es proclame el seu amo, vaig donar que són meus i que han segut lliberats. Si ho dius ben alt tres o quatre voltes, faràs que s'avergonyixca el plagiario.

El terme passa a les llengües vernàcules al voltant del XVI i es consolida simultàneament a la gestació de la figura de l'autor modern. En el XIX, la progressiva protecció jurídica otorgada a la creació intelectual convertirà el plagi en delicte, i per lo tant ho farà susceptible de ser jujat en un tribunal, no únicament, com fins a llavors, per la crítica i l'història lliteràries.

Els bons artistes copien; els grans, furten.
Pablo Picasso

Al plagiario d'obres se li ha representat com (cita lliteral) [...] cucala desplomada, i entorn della moltes plomes de diversas colores significa el que s'ha volgut honrar en escrits i treballs agenos, publicant-los per seus, i queda corregut quando és pres en el furt. Desta faula va fer menció Horacio, Epistolarum, lib. I, epistola 3, ad Iulium Florum; Iuli Flore, etc.:

Ne, si forte suas repetitum venerit olim
Grex avium plomes, moveat cornicula risum,
Fortivis nudata coloribus (termina la cita)[12]

En esta categoria deuria ubicar-se a qui solament ostente autoria d'alguna obra, encara que haja pagat per a això o li l'hagen cedit a títul gratuït.


Versió ampliada i traduïda d'esta cita

Part de l'Epístola a Juliol Floro:

Quid mihi Celsus agit? monitus, multumque monendus
Privatas ut quærat opes, et tangere vitet
Scripta, Palatinus quæcumque recepit Apollo:
Ne si forte suas repetitum venerit olim
Grex avium plomes, moveat cornicula risum
Furtivus nudata coloribus
I ¿Qué fa Celso? Díjele ya un dia
I deu repetir-se-li a porfia
Que a les seues pròpies riquees es llimite
I apropiar-se del temple palatino
Les obres no presumix;
Perque despuix si a reclamar la seua ploma
Els pardals acodixen a bandadas
De les seues ales prestades
Despulla la cucala es veja
I del món l'escarni i befa siga[13]


Idea primigènia

L'idea de simbolisar el plagi per mig d'una cucala desplomada va provindre d'una faula d'Esopo, que es resumix aixina:[14]

El suprem deu helé Zeus va convocar a totes les aus per a proclamar a una com la sobirana. Va fixar la data del concurs per a elegir a la més bella. Totes varen acodir a la vora d'un riu per a acicalarse. Al percatarse la cucala de que era la més lleja, va arreplegar les colorides plomes que es desprenien de les seues competidores i les va sobrepondre a les pròpies. El resultat va ser enlluernant: l'au més agraciada jamai vista.

Zeus va quedar estupefacto del esplendoroso plomall d'este córvido. En el moment crític de la selecció, quan la deïtat màxima estava a un átimo d'emetre el seu veredicte i –en virtut de tan impactant beldad– de concedir-li el seu títul de realea, els atres pardals, indignats per l'engany, li varen arrancar les plomes corresponents a cada u. En conseqüència, desplomada de lo alié, la cucala, simplement cucala es va quedar.

Un refrà similar resa aixina: «la mono, encara que es vista de seda, mono es queda».

Per lo tant, de llarga data, al plagiario (o a la plagiaria) d'obres, principalment de les lliteràries, se li caracterisa per mig d'una cucala desplomada.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Real Academia Española (2001). «Plagiar». Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española. Consultat el 19 de abril de 2010.
  3. ↑ E. Correa Calderón & Fernando Lázaro (1969). «I», Lengua española y literatura, Depósito legal: M. 1.744 - 69, Núm. de registro: M. 778 - 69, Anaya, p. 9.
  4. ↑ Rodríguez, Armando Soto(2012).«El plagio y su impacto a nivel académico y profesional».e-Ciencias de la Información.: 1–13.ISSN 1659-4142.doi:10.15517/eci.v2i1.1213.Consultat el 2024-11-07.(en es)
  5. ↑ Jackson Valpy, Francis Edward (2005). Etymological Dictionary of the Latin Language (en inglés), Londres: Adamant Media, p. 345. ISBN 1402173849. Consultat el 19 de abril de 2010.
  6. ↑ Divry’s New English–Greek and Greek–English Dictionary. D. C. Divry, Inc., Publishers. New York. 1983.
  7. ↑ Dizionario Garzanti della lingua italiana. Aldo Garzanti Editore s. p. a. Milano, Italia. 1980.
  8. ↑ Landes William y Posner Richard, (1989) "An economic analysis of Copyright Law". Journal of Legal Studies, 18: 325.
  9. ↑ Monopolios Artificiales sobre Bienes Intangibles Ed. Vía Libre (2008) (ISBN 978-987-22486-2-8)
  10. ↑ Temiño, Ignacio (2015). El Plagio en el Derecho de Autor, Civitas, Aranzadi (Thomson Reuters). ISBN 978-84-470-5270-7.
  11. ↑ Dizionario Garzanti della lingua italiana. Aldo Garzanti Editore s. p. a. Milano, Italia. 1980.
  12. ↑ Tesoro de la Lengua Castellana o Española. Primer Diccionario de la Lengua. (1611). Sebastián de Cobarruvias. Ediciones Turner, S. A. Edición facsimilar por Ediciones Turnermex, S. A.de C. V. México, D. F. 1984.
  13. ↑ http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080013724_C/1080013727_T4/1080013727_05.pdf
  14. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 25 de enero de 2013. Consultat el 26 de agosto de 2012.

Enllaços externs