Pla Delta
El Pla Delta (en neerlandés: Deltaplan i Deltawerken) és el proyecte de defensa contra la mar més gran del món. Este s'ubica en el delta del Rin-Mosa-Escalda, en les costes dels Països Baixos. El proyecte consistix en una serie comportes, esclusa, dics i barreres que varen ser construïdes entre 1954 i 1997.[1]
La construcció del Pla Delta va dur varis anys. El pla inicial es va terminar en 4 d'octubre de 1986, sent inaugurat oficialment per la reina Beatriz, pero a este se li va agregar una nova fase coneguda com Europoortkering, que va ser terminada en 1997. Ademés l'alçament de tots els dics, complint en l'estàndart neerlandés, va dur 13 anys més, terminant finalment en 2010. La seua construcció ha favorit a la navegació, protegint l'actiu port de Róterdam. Ademés controla el nivell de mar i servix de barrera contres les tormentes del mar del Nort.
El Pla Delta, junt al Pla Zuiderzee, ha segut declarat una de les sèt maravelles del món modern per la Societat Nortamericana d'Ingeniers Civils.
Antecedents
Pla Zuiderzee
El Pla Zuiderzee (en neerlandés: Zuiderzeewerken) va ser un proyecte de drenage i creació de pólderes en el Zuiderzee. Este es compon d'una série de represas i dics. El seu principal propòsit és protegir als Països Baixos contra les inundacions i guanyar terra a la mar per a l'agricultura.
El proyecte del drenar el Zuiderzee va ser propost en 1667 per Hendrik Stevin, pero va ser a finals del XIX quan va prendre força. Cornelis Lely va construir en 1891 un gran assut que unia el nort d'Holanda Septentrional en la costa occidental de Frisia, esta va ser la base per al Pla Zuiderzee. En 1913 Lely va conseguir el respal de la reina Guillermina, desenrollant plans per a tancar la baïa i poder obtindre el control d'ella. Ademés l'escassea d'aliments durant la Primera Guerra Mundial va atraure l'atenció dels neerlandesos, que varen brindar el seu respal al proyecte.
És considerat el proyecte d'ingeniera hidràulica més important fet en els Països Baixos en el XX.
Inundació de la Mar del Nort de 1953
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Història
L'idea
A lo llarc dels sigles el delta del Rin-Mosa-Escalda va sofrir vàries inundacions. Despuix de la construcció Afsluitdijk, el qual forma part del Pla Zuiderzee, els neerlandesos varen escomençar a estudiar la construcció de dics i es varen desenrollar plans per a acurtar la llínea costera, en lo que seria necessari reforçar menys dics.
Per l'indecisió i a la Segona Guerra Mundial es varen prendre poques mides sobre els plans de reforçar i acurtar les costes del Països Baixos. En 1950 es represaron dos chicotetes breches del delta, Brielse Gat, prop de Brielle i Botlek, prop de Vlaandingen. En 1953, despuix de l'inundació del Mar del Nort, es va crear la comissió Delta per a desenrollar un pla per a evitar futures inundacions de les mateixes magnituts (de fet solament en els Països Baixos va causar 1 835 morts, 10 000 caps de ganado ofegades, 4500 edificis destruïts i 70 000 evacuats). El Pla Delta va ser imaginat particularment per Johan van Veen.
A diferència del Pla Zuiderzee, l'objectiu del Pla Delta era protegir les costes davant les tormentes i inundacions. Este pla exigia la colaboració entre el govern, les autoritats provincials, les autoritats municipals i les institucions marítimes. El pla inicial consistia en bloquejar les desembocadures del Escalda oriental, Haringvliet i Grevelingen. Açò reduïa la llongitut de dics exposts a la mar en 700 quilómetros. Les boques del Nieuwe Waterweg i Escalda Occidental devien permanéixer obertes per les importants ruta marítimes dels ports de Róterdam i Amberes. Els dics a lo llarc d'estes vies devien aumentar-se i enfortir-se. Les obres es combinarien en estructures vials i fluvials per a millorar l'economia en la Província de Zelanda i millorar les conexions entre els ports neerlandesos.
Llei Delta i implementació del proyecte
La Comissió Delta es va reunir poc despuix de l'inundació. Una part important del proyecte va ser l'investigació fonamental per a trobar una solució a llarc determini contra les futures inundacions. En lloc d'analisar les inundacions passades i un sistema de protecció per a que els edificis els feren front, la Comissió Delta va ser pionera en la creació d'un marc conceptual per a la creació d'una norma per a les futures inversions en sistemes de defensa.
El resultat de l'investigació varen ser els següents decrets:
- S'identificaran les principals àrees a protegir-se davant les inundacions. Estes es denominaran «zona d'anells de dics» perque estaran protegides per un anell de defenses marítimes primàries.
- El cost de les inundacions s'evalua utilisant un model estadístic que involucra danys a la propietat, pèrdues en la producció i pèrdues de vida humana.
- A propòsit del model estadístic, cada vida humana serà evaluada en 2,2 millons d'euros.
- Es calcularan la possibilitats d'una inundació dins de l'àrea donada. Açò es farà utilisant les senyes d'un laboratori de simulació d'inundacions especialment dissenyat per a tal funció, ademés de les senyes estadístiques empíriques sobre les propietats i distribució de les ones de el mar. També es tindrà en conte el comportament de les tormentes i marees vives.
La «zona d'anells» més important està ubicada en les costes d'Holanda Meridional, lloc a on viuen més de quatre millons de persones (la majoria de les quals viuen per baix del nivell normal de mar). Les pèrdues humanes en una inundació en els Països Baixos serien catastròfiques, puix les tormentes de la Mar del Nort solen ser ràpides, donant poc temps per a prendre accions i l'evacuació completa no és una opció a causa de la gran cantitat de persones que viuen en les costes neerlandeses.
La comissió va establir inicialment un risc de falla de «cada anell de dics» seria d'una per cada 125 000 anys. No obstant es va descobrir que el cost de construcció seria massa alt i que no podria ser sufragat pel país. Va ser llavors quan es varen establir una série de «riscs acceptables» per regió:
- Holanda Septentrional i Meridional (excloent Wienringermeer): 1 per cada 10 000 anys.
- Atres àrees en risc d'inundació: 1 per cada 4000 anys.
- Àrees de transició entre les terres baixes i les altes: 1 per cada 2000 anys.
Les inundacions dels rius causen menys danys que inundacions d'aigua salada, les quals provoquen danys a llarc determini en les terres agrícoles. A les àrees en risc d'inundació per rius se li va assignar un risc acceptable més alt. Les inundacions dels rius també tenen un temps d'advertència més prolongat, lo que produïx un número menor de morts.
- Holanda Meridional: el risc d'inundació per riu serà una per cada 1 250 anys.
- Atres àrees en recs d'inundació: 1 per cada 250 anys
Unes atres de les recomanacions varen ser:
- El dic de Schouwen en Duiveland deu descollar 5 metros sobre el nivell de la mar i no 3.5 com es va planejar originalment.
- La barrera del IJssel Holandés tindrà que ser efectiva ràpidament (la Comissió Delta va recomanar inicialment un assut anti-tormenta, puix la ponderació dels dics era més cara i ademés la construcció d'este tipo de barrera era més ràpida. La barrera es va començar a construir un any despuix del plantejament del proyecte).
- Es deu garantisar el tancament de les entrades marítimes de Zelanda (de nort a sur), l'Haringvliet, Trou Brouwershavense, Escalda Oriental i el Veerse Gat.
- És necessari el tancament del Veerse Gat i el Zandreek.
Estos riscs acceptables i recomanacions varen ser establits en la llei delta (en neerlandés: Deltawet). Esta llei requeria el respal del govern, per a mantindre els riscs d'inundacions dins dels llímits i que es milloraren les defenses en cas que es requerira Estos decrets varen ser incorporats en les llei de l'aigua (waterwet), que va entrar en vigor el 22 de decembre de 2009.
El Pla Delta devia implementar-se en un periodo de 25 anys i el seu preu en eixe llavors oscilava els 1.5 i 2 mil millons de florines neerlandesos (de 680 a 900 euros)
Modificacions
Durant l'eixecució de les obres es varen realisar diverses modificacions per la pressió pública. En el Nieuwe Waterweg el reforçament i ampliació dels dics requeria derribar varis edificis històrics, fent difícil portar a terme el proyecte. Va ser per açò que el pla va tindre que es canviat per a la construcció d'una barrera contra les marejades ciclòniques (la barrera de Maeslant) i els dics varen ser construïts solament en alguns llocs dels que s'havien planejat.
El Pla Delta tenia originalment planejat crear un llac artificial, el Zeeuwse Meer (Mar de Zelanda). La construcció d'este llac hauria causat una gran destrucció ambiental en l'Escalda Oriental, en la pèrdua total del seu ecosistema d'aigua salada i per conseqüència deixant sense treball als recolectors d'ostres. Els ambientalistas i peixcadors es varen unir per a evitar la creació de la Mar de Zelanda, persuadint als Estats Generals dels Països Baixos d'esmenar el pla original. En lloc de represar completament l'estuari, va decidir construir una barrera contra les marejades ciclòniques (la barrera del Escalda Oriental), la qual es pot tancar en cas de perill.
La barrera del Escalda Oriental es tanca solament quan el nivell de la mar puja 3 metros. En condicions normals esta barrera està oberta i l'aigua salada entra i ix en la marea. Com a resultat dels canvis els dèbils dics al voltant de l'àrea del proyecte devien enfortir-se. Les conexions entre l'Escalda Oriental i l'Haringvliet varen tindre que ser tallades per a llimitar els efectes de la salinitat. Es varen necessitar preses i esclusa adicionals en la part este per a crear una ruta marítima entre els ports de Róterdam i Amberes. Ya que l'activació de la barrera té efectes sobre l'ambient, la peixca i la gestió de l'aigua, la decisió de sobre el seu tancament es pren cuidadosadament. També la seguritat dels dics circumdants es veu afectada per la barrera.
En un intent per restaurar i preservar el sistema natural rodejat pels dics i les barreres, el concepte «construir en la naturalea» es va introduir en les actualisacions del Pla Delta realisades en 2008. El nou pla de gestió integrada de l'aigua no solament conta en protecció contra inundacions, sino que també millora la calitat de l'aigua, incrementa l'indústria de l'oci, activitats econòmiques, transport marítim i intenta protegir el mig ambient i la naturalea. Les millores realisades al pla intenten buscar alternatives amigables en la naturalea, en un intent de protegir l'estuari, mentres se seguix protegint als Països Baixos de les inundacions. Ademés els components de la construcció dels reforços estan dissenyats de manera que recolzen la formació d'ecosistemes complets. Com a part de la revisió, el proyecte d'Espai per al riu va permetre que la naturalea ocupara espai en baixar o eixamplar el llit dels rius i estuaris. En la finalitat de posar en acció el proyecte, l'estuari de l'escalda oriental i les seues afores es varen convertir en el parc nacional del Escalda Oriental, les terres agrícoles excavades es varen utilisar per a la vegetació selvada i en els llac i desviacions recent excavades es varen crear hàbitats per a peixos i aus. A lo llarc de la costa s'agrega arena natural cada any per a permetre que l'arena bufe lliurement a través de les dunes, en lloc de mantindre les dunes en el seu lloc en vegetació plantada o revestiment. Encara que el nou pla va dur en si un cost adicional, va ser rebut favorablement. Les reconsideraciones del Pla Delta varen indicar la creixent importància d'integrar les evaluacions de l'impacte ambiental en la formulació de polítiques.
Eixecució
El 22 d'octubre de 1958 va ser inaugurada la Barrera del IJssel Holandés pel ministre neerlandés Herman Witte. L'objectiu d'esta barrera era protegir l'est dels Països Baixos, especialment la Randstad. En 1961 es varen tancar els canals del Veerse Gat i Zandkreek, com a resultat d'açò es va crear el Llac Veerse (Veerse Pixer).
En la desembocadura del Haringvliet es va construir un complex d'esclusa per a l'eliminació de l'aigua sobrera del Rin. Est pot obrir-se durant l'hivern. Solament es permet el pas d'aigua salada al Haringvliet en casos d'emergència. En 1971 es varen terminar de construir les preses del Haringvliet i del Brouwers.
El pla original del Pla Delta era tancar el Escalda oriental. No obstant el proyecte resultava desastrós per al mig ambient. En 1976 el govern neerlandés va ordenar la construcció de la Barrera del Escalda oriental (Oosterscheldekering), que pot ser oberta per a permetre el lliure pas de l'aigua salada, mantenint la flora i la fauna marina de la zona. Esta barrera conta en sesenta y dos comportes hidràuliques de 40 metros cada una. El cost final de la barrera va ser de 2,5 millons d'euros.
Finalisació
Referències
Bibliografia
- De Mulder; De Pater, Ben; Droogleever Fortuijn, {{{nom3}}} (2018). The Netherlands and the Dutch: A Physical and Human Geography, Berlín: Springer. ISBN 9783319750736.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plan Delta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.