Haringvliet (braç de mar)
El Haringvliet és un vell braç de mar del mar del Nort, localisat en la costa neerlandesa de la província d'Holanda Meridional, un important estuari del delta del Rin-Mosa-Escalda.[1] Està llimitat per les illes de Voorne-Putten i Hoeksche Waard, al nort, i la de Goeree-Overflakkee al sur.
Prop de Numansdorp, el ramal del Hollands Diep —el nom donat en este entorn al riu Mosa— es dividix en el ramal del Haringvliet i en els estuaris Volkerak. L'estuari està represado prop de Goedereede per l'assut de Haringvliet (Haringvlietdam), que ho separa de la mar de Nort i que permet una conexió rodada entre les illes de Voorne (N) i Goeree-Overflakkee (S).[2] L'assut en les seues esclusa va ser construïda com a part dels treballs del Pla Delta com a barrera de protecció front al mar.[3]
L'illa de Tiengemeten està en la partix sur de l'estuari, separada de l'illa de Hoeksche Waard per l'estret de Vuile Gat.
Història
Abans de 1200, Voorne i Flakkee formaven una sola illa. El Haringvliet es va formar inicialment com a resultat de l'extensa inundació de 1216, que va afranquir les dunes de Voorne i va crear un profunt entrante d'aigua salada. Cap a 1250 el Striene, un antic braç del riu Escalda, va ser absorbit pel delta. En acabant de que les tormentes de marees hagueren canviat la costa, el Haringvliet es reconfiguró ocupant en part l'emplaçament del Striene i aigües dalt l'Hollands Diep. El Haringvliet va ser cridat el Flakkee fins al XIX.
Durant una segona inundació, les inundacions de Santa Isabel (1421), esta entrada va conseguir conectar en el Merwede i es va convertir en un important estuari dels rius Rin i Mosa.
Va conseguir tindre gran riquea ecològica, i les seues aigües salobres, alimentades per abdós rius i per la mar, varen permetre que en l'estuari vixquera una saludable població de foques. També va proporcionar un punt d'accés per a la migració de peixos com el salmó i l'esturión.
Tancament
Com a resultat de l'inundació de la Mar del Nort de 1953, com a part del Pla Delta es va decidir tancar el Haringvliet per mig de la presa Haringvlietdam. Es va finalisar en 1970, habilitant l'esclusa Goereese que permetia la navegació de grans contenidors. El Haringvliet va perdre les seues característiques estuarinas i es va convertir en un llac d'aigua dolça.[4] Per això, les foques es varen anar i els peixos que migran només poden entrar en el delta del Rin-Mosa-Escalda a través del concorregut i pesadamente industrialisat ramal del Nieuwe Waterweg.
En atres moments el riu Spui que desagua entre Hoeksche Waard i Voorne Putten era un afluent. Ara les aigües del Harinvliet es dividixen en el Spui i en la Haringvlietdam segons un càlcul basat en el cabal per a que les aigües del port de Róterdam no siguen salinizadas.
El pont de Haringvliet conecta Hoeksche Waard i l'Hellegatsplein.
Conseqüències
El tancament del Haringvliet ha entranyat, ademés de la desaparició de l'aigua salada a favor del aigua salobre, la pèrdua de l'influència de les corrents i les marees. Açò ha tingut una enorme influència en la naturalea. El Biesbosch ya no queda regularment baix l'aigua, i les canyes i els juncs proliferen. Peixos com el sábalo, el sábalo finta i l'esturión comú varen desaparéixer casi per complet de les aigües holandeses.
L'extensió de la contaminació orgànica procedent de la ganaderia intensiva del Brabante Septentrional ha causat una contaminació bacteriana de la que moltes aus són les víctimes.
Possibilitat de tornada de les marees
En 1997, els estudis varen demostrar que deixar les esclusas del Haringvliet tancades tal volta no anara la millor solució ambiental. Per a restaurar la naturalea original de la delta fluvial convé, com per al Escalda oriental, no tancar-ho més que en casos d'aigües altes.
En 2003, el govern va decidir obrir temporalment les esclusa i aixina devia aparéixer una zona de transició entre l'aigua dolça i la salada.
Esta entre-obertura ha tingut atres conseqüències. Els grups d'interés volen que l'estat compense les adaptacions de l'infraestructura d'aigua dolça de Zelanda i la tornada possible de la marea. En 2004 es va decidir que l'entre-obertura s'ampliaria a partir de l'1 de giner de 2008, en funció d'estudis suplementaris.
En l'obertura parcial s'espera una recuperació parcial de l'ecosistema de l'estany, la disminució de la sedimentació del Haringvliet i una millora de la calitat de l'aigua.[5]
Referències
- ↑ «Haringvliet» (en neerlandés). Rijkswaterstaat. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2014.
- ↑ «N57 (Highway)» (en neerlandés). Rijkswaterstaat. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2014.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Haringvliet Expo» (en neerlandés). Deltawerken Online. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2016. Consultat el 30 d'octubre de 2016.
- ↑ «Haringvlietsluizen op een kier» (en neerlandés). Rijkswaterstaat.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Haringvliet (brazo de mar)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.