Anar al contingut

Escalda Occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escalda Occidental

El Escalda Occidental (Plantilla:Lang-nl) és un braç de mar o estuari del mar del Nort situat en la província neerlandesa de Zelanda, al sur del Escalda Oriental, i una important ruta de transport fluvio-marí fins al port de Amberes (Bèlgica). Actualment, és l'eixida del riu Escalda encara que en época del Imperi romà la principal desembocadura era l'Escalda Oriental, pero en 1530 l'inundació de Sant Félix anegó grans zones del Flandes zelandés i canvi tota la zona de la delta.

L'estuari està llimitat, al nort, per les antigues illes, hui unides, de Walcheren i Zuid-Beveland —municipis de Veere, Flesinga (Vlissingen), Borsele, Kapelle i Reimerswaal— i al sur pel Flandes zelandés —municipis d'Esclusa (Sluis), Terneuzen i Hulst.

En 4 de setembre de 1995 el «Escalda Occidental i el país inundat de Saeftinghe» va ser declarat lloc RAMSAR, protegint un àrea de 43 647 ha.[1] Més alvance va ser designat part de la Ret Natura 2000.

Descripció

[editar | editar còdic]
L'estuari del Escalda, o Westerschelde

A diferència d'atres estuaris propencs —Escalda Oriental, Grevelingen o Haringvliet—, no ha segut represado en motiu de les obres del Pla Delta: de fet és el punt d'accés marítim del port de Amberes. La via d'aigua està relativament contaminada i la vida marina ha desaparegut d'algunes parts. No obstant, per la construcció progressiva d'instalacions de depuració d'aigua, l'aporte de matèries biològiques ha disminuït. La depuració del Escalda és ara un objectiu a llarc determini.

El Escalda Occidental va ser durant molt temps un obstàcul natural als desplaçaments entre Flandes zelandés i el restant dels Països Baixos, que va poder superar-se des de març de 2003 pel túnel del Escalda Occidental. Abans era necessari fer una desviació per carretera a través d'Amberes i Bèlgica, o prendre el ferry entre Terneuzen (vora sur) i Flushing (vora nort), en el que les seues altes taxes fueoan objecte de polèmica en regularitat.

El Escalda occidental també presenta dificultats per a la navegació marítima, donat el seu curs sinuós, les seues corrents de marea i els bancs d'arena que es desplacen regularment.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Ter Goes 1572 1622 Li Poivre.jpg
Representació del Recobre de Goes, de Petro Li Poivre, en la que es veu l'estuari en un mapa del sigle XVII

El riu Escalda va aplegar a tindre varis estuaris, pero els atres estan ara desconectats del Escalda, deixant l'Occidental com el seu únic desaiguador directe a l'mar. El Escalda occidental és una via fluvial relativament recent, ya que la desembocadura històrica del riu Escalda era el Escalda oriental. A principis de l'Edat Mija era només una menuda entrante d'mar. També al nivell de Perkpolder, un chicotet riu cridat Honte fluïa cap a l'est per a desembocar en el riu Escalda. Va ser essencialment en el XII, pero pot haver segut ya en la IX, quan el Escalda va abordar gradualment estes valls en detriment del Escalda oriental. El braç de mar continua expandint-se a merced de les inundacions i les tormentes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The Ramsar List of Wetlands of International Importance», en el lloc oficial del la «Convenció Ramsar sobre chapulls», disponible en: [1] [2] archivat en Wayback Machine.