Persecució de Decio

Persecució de Decio

Bust del emperador Decio.

La persecució de Decio als cristians va tindre lloc en l'any 250, baix l'emperador romà Decio. Qui havia emés un edicte que ordenava a tots els habitants del Imperi —llevat als judeus, que estaven exents— realisar un sacrifici als deus romans i al benestar de l'emperador. Els sacrificis devien realisar-se en presència d'un magistrat romà i ser confirmats per un certificat firmat i atestat pel magistrat. Encara que el text de l'edicte s'ha perdut, es conserven molts eixemples dels certificats.

L'edicte de Decio pretenia actuar com un jurament de llealtat de tot l'Imperi al nou emperador —que havia aplegat al poder en l'any 249—, santificado a través de la religió romana. No hi ha proves de que Decio buscara atacar específicament al cristianisme o iniciar una persecució dels seus practicants. Els judeus havien segut específicament eximits, demostrant la tolerància de Decio cap a atres religions. No obstant, els cristians no varen ser eximits de forma similar, aparentment perque no se'ls considerava una religió. Les creències monoteistes dels cristians no els permetien rendir cult a atres deus, per lo que es varen vore obligats a elegir entre les seues creències religioses i el compliment de la llei, la primera volta que açò ocorria.

Un número indeterminat de cristians varen ser eixecutats o varen morir en presó per negar-se a realisar els sacrificis, inclós el papa Fabián. Uns atres es varen amagar, mentres que molts apostataron i varen realisar les cerimònies. Els efectes sobre els cristians varen ser duradors: va provocar tensions entre els que havien realisat els sacrificis o fugit i els que no, i va deixar amarcs recorts de la persecució.

Antecedents

Decio es va convertir en emperador romà en l'any 249 com a resultat de les seues victòries militars. Es va esforçar per reviure la «Edat d'Or» de Roma, afegint el nom d'un dels seus predecessors més admirats, Trajano, al seu propi, va reviure l'antic càrrec de censor i va restaurar el Coliseu. La restauració de la pietat tradicional romana va ser un atre dels seus objectius, i despuix de realisar el sacrifici anual a Júpiter el 3 de giner de l'any 250, va emetre un edicte, el text del qual s'ha perdut, ordenant que es feren sacrificis als deus en tot l'Imperi. Els judeus estaven específicament exents d'este requisit. No hi ha proves de que este edicte tinguera com a objectiu als cristians ni de que es pensara en la persecució dels cristians com un dels efectes d'este decret; més be es va considerar com una forma d'unificar un vast Imperi i com una espècie de jurament de llealtat. No obstant, esta va ser la primera volta que els cristians es varen enfrontar a una llegislació que els obligava a elegir entre abandonar les seues creències religioses o morir.

Requisits de l'edicte

Libellus de la persecució de Decio de l'any 250 que certifica que el titular ha sacrificat als deus romans.

L'edicte ordenava que tots els habitants de l'Imperi, a excepció dels judeus, devien sacrificar i cremar incens als deus i al benestar de l'Emperador en presència d'un magistrat romà, i obtindre un certificat escrit, cridat libellus, de que açò s'havia fet, firmat pel magistrat i els testics.

Es conserven numerosos eixemples d'estos libelos d'Egipte, per eixemple:

A la comissió elegida per a supervisar els sacrificis. De Aurelia Ammonous, filla de Mystus, del barri de Moeris, sacerdot del deu Petesouchos, el gran, el poderós, l'immortal, i sacerdot dels deus en el barri de Moeris. He sacrificat als deus tota la meua vida, i ara de nou, d'acort en el decret i en la teua presència, he fet el sacrifici, i he derramat una libaació, i he participat de les víctimes sagrades. Et demane que ho certifiques a continuació.

No hi ha res en estos libelos existents sobre la necessitat de negar ser cristià, en contrast en la carta que el governador provincial romà Plinio el Jove havia escrit a l'emperador Trajano en l'any 112, en la que informava de que els sospitosos de ser cristians que maldiren a Crist eren lliberats, una indicació de que perseguir als cristians no era un objectiu de l'edicte de Decio.

Bibliografia

• Esler, Philip F. (2000). The Early Christian World, Vol.2, Routledge. ISBN 978-0-415-16497-9.
• Clarke, Graeme (2005). Third-Century Christianity., Cambridge University Press. ISBN 0-521-30199-8.
• Carrington, Philip (2011). 'The Early Christian Church (vol. 1) (en anglés), Cambridge Univ Press. ISBN 0521166411.
• Frend, W. H. C. (1984). The Rise of Christianity (en anglés), Fortress Press,Philadelphia. ISBN 978-0-8006-1931-2.
• Moss, Candida (2013). The Myth of Persecution, HarperCollins. ISBN 978-0-06-210452-6.
• Scarre, Chris (1995). Chronicle of the Roman Emperors: the reign-by-reign record of the rulers of Imperial Rome, Thames & Hudson. ISBN 0-500-05077-5.
• Smallwood, E.Mary (2001). The Jews Under Roman Rule: From Pompey to Diocletian : A Study in Political Relations, Brill Academic Publishers. ISBN 978-0-391-04155-4.