Pentacosiomedimnos
Els Pentacosiomedimnos (grec antic Πεντακοσιομέδιμνοι, pentakosiomedimnoi), segons les fonts atenienses, la reforma (c. 594 a. C. / 593 a. C.) del llegislador Solón, constituïa una de les quatre classes censitarias atenienses,[1] junt als tetes, els zeugitas i els hippeis. El reformador va separar als atenienses en quatre categories, quatre classes, basades en la producció agrícola de les seues terres. Disponien d'una renda anual superior o igual a 500 medimnos de productes secs (com el blat) i líquits (com l'oli o el vi), d'ahí el seu nom.[2]
Despuix de Solón, qualsevol ciutadà lo suficientment ric com per a unir-se a la pentakosiomedimnoi podria (en teoria) aspirar a posseir qualsevol posició política en Atenes. No obstant, els membres dels genoi (clans) dels eupatriadai, que es consideraven descendents de l'antiga aristocràcia ateniense, varen seguir eixercitant un paper important en el govern d'Atenes i de la societat, a través del control de determinats cults religiosos i la possible influència en els grups socials que componien el dêmos (el poble) com un tot.[3]
S'estima que representaven el 10% dels ciutadans atenienses. Els pentacosiomedimnos formaven part de la classe censitaria més elevada. Podien accedir a totes les magistratura possibles, i la d'estratego eren els únics que la podien obtindre. Aixina mateix d'entre ells eren elegits per sorteig els dèu tesorers de Atenea, un per cada tribu.[4]
Instruïts i en gran soltura en els discursos polítics, a sovint eren ells els que prenien la paraula en l'Ekklesía (Assamblea ateniense) i, per lo tant dominaven, de fet, l'escena política ateniense. Els grans noms de el V, com Pericles, Nicias o Alcibíades, eren pentacosiomedimnos.
En les sessions de la Boulé (Consell dels Cinccents) o de la Ekklesía (Assamblea del poble ateniense), el pentacosimedimno que no es presentava era multat en tres dracmes, en dos el hippeis i en una el zeugita.[5]
Per la seua gran riquea, eren els que pagaven la llitúrgies, com la trierarquía (equipament dels trirremes), en ser la més onerosa.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- Loren J. Samons II. (2007). The Cambridge Companion to the Age of Pericles. Cambridge University Press, pp. 6-7. ISBN 978-05-210-0389-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pentacosiomedimnos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.