Zeugitas

Els zeugitas () eren membres del tercer cens creat en les reformes constitucionals que Solón va introduir en Atenes. S'ignora si li'ls cridava aixina perque podien mantindre una yunta de bous zeugotrophoûntes - Antonio Tovar traduïx el terme per "llauros d'un parell" (Aristóteles, Constitució dels atenienses, 7, 3) - o pel modo tancat que tenien de lluitar, com si estigueren "units per un jou" (zygón) en la falange. Devien costejar les seues armadures per sí mateixos i poder mantindre un escuder en eixir de campanya.

Segons Aristóteles, en l'época de les reformes de Solón els qui tenien una renda de 200 medimnos entre àrits i líquits podien considerar-se Zeugitas, i varen rebre el dret de mantindre una série de càrrecs polítics menors. Tenien dret a vot en l'Assamblea i en el tribunal dels Heliastas. El seu estatus social va ser incrementant-se a lo llarc dels anys, i en 458 a. C./457 a. C. varen rebre el dret a ocupar el d'arcontado. A finals de el V  a. C. els oligarcas moderats varen defendre la creació d'una oligarquia en la que estigueren involucrats tots els hòmens en ranc d'hoplita o superior. És més, eixe règim es va aplegar a implantar breument despuix del colp d'Estat ateniense de 411 a.  C.

Despuix de el IV el nom de "zeugitas" és reemplaçat pel de hópla parechómenoi.

Vore també

• Ciutadà en l'Antiga Grècia

Bibliografia

• Fine, John Van Antwerp. (1983). The Ancient Greeks: A Critical History (en anglés), Harvard University Press. ISBN 0-674-03314-0.
• Kagan, Donald. The Peloponnesian War (Penguin Books, 2003). ISBN 0-670-03211-5

Whitehead, David, "The Ancient Athenian ΖΕΥΓΙΤΑΙ", The Classical Quarterly New Séries, Vol. 31, No. 2 (1981), pp. 282-286

• Der Kleine PaulyLexikon der Antike in 5 Bänden, Deutsche Taschenbuch Verlag, Munich 1979.