Pensament econòmic antic

En la història del pensament econòmic, el pensament econòmic antic es referix a les idees sobre l'economia abans de l'Edat Mija. En l'era clàssica, l'economia és definida com un factor de l'ètica i la política. Solament es va convertir en l'objecte d'estudi d'una disciplina separada durant el XVIII.

Antic Orient Mig i Egipte

Part superior de l'estela del còdic de Hammurabi, trobada en Susa i conservada en el Museu del Louvre

L'organisació econòmica de les primeres civilisacions del Creixent Fèrtil va ser impulsada per la necessitat de cultivar de manera eficient els productes agrícoles en les conques hidrogràfiques. En les valls del Éufrates i el Tigris i del Nilo varen sorgir els primers eixemples de medides codificades per escrit en un sistema sexagesimal i fraccions egipcíaques. Els guardians dels graners reals i terratinents egipcíacs informaven de les existències en els papirs Heqanajt. Els historiadors d'este periodo noten que la ferramenta més important per a la contabilitat en les societats agràries varen ser les balanças usades per a medir l'inventari de grans, que reflectien significats simbòlics duals: ètics i religiosos. Les tabletas Erlenmeyer brinden una image de la producció sumerio en la vall del Éufrates entorn al 2200-2100 a. C. i mostren una comprensió de la relació entre el gra i els insumos de treball (valorat en "dies de treball femení") i la producció i un émfasis en l'eficiència. Els egipcíacs medien el producte del treball en dies-home. El desenroll d'una administració econòmica sofisticada va continuar en les valls del Éufrates i del Nilo durant l'Imperi babilònic i els Imperis egipcíacs, quan les unitats comercials es varen propagar per tot l'Orient Mig a l'interior de sistemes monetaris. Les fraccions egipcíaques i les unitats monetàries en base sexagesimal varen ser esteses en us i diversitat als grecs, la cultura islàmica primerenca i les cultures medievals. Per a 1202, l'us del zero i de numerals védico-islàmics per Fibonacci va motivar que els europeus aplicaren el zero com un exponent, lo que va donar lloc al sorgiment dels moderns decimals 350 anys despuix.

Les ciutats-estat de Sumerio va desenrollar una economia comercial i de mercat basada originalment en la mercaderia-diners del siclo que tenia certa mida de pes de l'ordi, mentres que els babilonios i els seus veïns varen desenrollar més vesprada el sistema econòmic més primerenc que va amprar una mètrica de vàries mercaderies, que va ser fixat en un còdic llegal. Els primers còdics llegals de Sumerio poden ser considerats les primeres fòrmules econòmiques (escrites) i tenen molts atributs encara en us en l'actual sistema de preus: cantitats codificades de diners per a tractes de negocis: taxes d'interés, multes en diners per "mala praxis", regles d'herència, lleis relatives a cóm devia ser dividida la propietat privada i quants imposts es devien pagar, etc.

Vore també

• Història del pensament econòmic
• Història dels diners

Bibliografia

• Ebrey, Patricia Buckley (2006). East Àsia: A Social, Cultural, and Political History, Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-618-13384-4.
• (2006).The FASEB Journal.20(10)

1581–1586.doi:10.1096/fj.06-0803ufm.

• (1970).Past & Present.47(1)

3–25.doi:10.1093/past/47.1.3.

• Hosseini, Hamid S. (2003). «Contributions of Medieval Muslim Scholars to the History of Economics and their Impact: A Refutation of the Schumpeterian Great Gap», Biddle, Jeff E.; Davis, Jon B.; Samuels, Warren J. (ed.). A Companion to the History of Economic Thought, Malden, MA: Blackwell, pp. 28–45. doi:10.1002/9780470999059.ch3. ISBN 0-631-22573-0.
• Lowry, S. Todd (2003). «Ancient and Medieval Economics», Biddle, Jeff E.; Davis, Jon B.; Samuels, Warren J. (ed.). A Companion to the History of Economic Thought, Malden, MA: Blackwell, pp. 11–27. doi:10.1002/9780470999059.ch2. ISBN 0-631-22573-0. Full-text of "Ancient and Medieval Economics" available in Google Books preview.
• Marx (1930). Capital: A Critique of Political Economy, Londres: J. M. Dent.

• Meikle, Scott (1995). Aristotle's economic thought, Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-815002-4.
• Schumpeter, Joseph (1954). History of Economic Analysis, Nova York: Oxford University Press.
• (1964).Comparative Studies in Society and History.Cambridge University Press.6(3)

264–306.

• (1995).International Journal of Middle East Studies.Cambridge University Press.27(1)

29–37.doi:10.1017/S0020743800061560.

• Warburton, David (2003). Macroeconomics from the beginning: The General Theory, Ancient Markets, and the Rate of Interest, Paris: Recherches et Publications. ISBN 978-2-940032-15-0.