Parc nacional de Butrinto

El Parc Nacional de Butrinto, en Albània meridional, va ser creat en novembre de 2005. Comprén 2.500 hectàreas paisage històric, en un gran valor científic, turístic, arqueològic, social i recreatiu, també combinat en una significativa biodiversitat. Es troba al voltant de 25 quilómetros al sur de la ciutat de Saranda. És una zona del país de particular importància turística. Es distinguix principalment pel turisme cultural entorn a la ciutat antiga de Butrinto, protegida per l'Unesco, el turisme "blau" o de mar i plaja en la regió de Ksamil i l'ecoturisme entorn al llac Butrinto.
El parc de Butrinto va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco. És un dels jaciments arqueològics més importants del país, en una seqüència arqueològica que va des de l'Edat de Bronze fins al XIX. Ací es trobava l'antic port de Butroto, Buthrotum en llatí, d'ahí el seu significat històric. Encara es conserven alguns dels principals monuments: els murs de la ciutat, el batisteri (de l'antiguetat tardana), la gran basílica, i el teatre i castells veneciano.
Ademés dels restants arqueològics, el lloc conta en un bosc natural que té un ecosistema complex que depén de la presència propenca del aigua dolça del llac Butrinto i del canal Vivari que desagua el llac en la mar Jónico. El llac Butrinto és en realitat una estany tectónica d'1.600 ha, i conforma el núcleu del lloc Ramsar n.º 1.290, 13.500 ha protegides des del 28 de març de 2003. L'estany està rodejat per tossals cobertes de boscs. Té una altitut que va des del nivell de la mar fins als 845 metros. El lloc es completa en una série de marismas d'aigua dolça i salada. Butrinto sosté un gran número de plantes i animals considerades en perill nacional o internacionalment, com zarapito fi, tortuga beca, tortuga llaüt i foca monge mediterrànea. La zona és també important terreny de desove, font d'alimentació i ruta de migració del peixos. Les principals activitats són la peixca, la cria del clòchina, la ganaderia, els vinyas i el turisme cultural.
És esta combinació de monuments històrics i el mig ambient natural que fa que Butrinto un lloc únic, un "paisage en monuments" molt apreciat pels turistes en els sigles XVIII i XIX.
El parc va ser creat pel Ministeri albanés de Cultura, baix la direcció d'Edi Branca, el ministre albanés de Cultura entre 1998-1999, i l'Unesco, l'Iccrom i l'ICOMOS. Actualment, conta en destacades escoles de formació en arqueologia i conservació establides per la Fundació Butrinto en colaboració en els Instituts d'Arqueologia i Monuments d'Albània, universitats estrangeres i especialistes i consultors internacionals. Hi ha un programa actiu d'activitats teatrals, concerts i actuacions, i programes de divulgació per a les escoles i coleges locals.
Referències
- [enllaç trencat]
- "Butrint National Park" (en anglés)
Vore també
- Butrinto, patrimoni de l'Humanitat
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Butrinto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.