Paleobiología
La paleobiología és la part de la paleontologia i de la biologia que s'ocupa de l'estudi dels organismes del passat (entitats paleobiológicas) que coneixem pels fòssils (sistemàtica, anatomia comparada, paleofisiología, etc.), aixina com de les relacions que varen tindre entre ells i en el seu entorn (paleoecología), de la distribució espacial (paleobiogeografía) i de les relacions filogenético que els vinculen (evolució biològica). En ocasions s'usa el terme neontología, com a contraposició al de paleobiología, per a referir-se a l'estudi dels organismes actuals. Junt a la tafonomía i la biocronología, la paleobiología és una de les tres divisions de la paleontologia.[1][2][3]
Els aspectes sistemàtics i taxonómicos s'estudien des de diferents especialitats, com la paleozoología —dividida a la seua volta en numeroses àrees com paleomastozoología o paleoteriología (mamífers), paleoherpetología (amfibis, reptils i dinosauris), paleornitología (aus), paleoictiología (peixos), paleoentomología (insectes i uns atres artròpodes), etc.—, paleobotánica (plantes), paleomicología (foncs), micropaleontología (camp multidisciplinar més relacionat en les tècniques d'estudi), paleoicnología (chafades), etc.
Els estudis paleoecológicos se sustenten en l'ecologia per als seus presuposts teòrics, pero necessiten l'informació tafonómica i d'anàlisis de facies per al seu contrastación i desenroll.
La paleobiogeografía també es recolza en la tafonomía i en atres camps com l'anàlisis de conques o la tectónica de plaques.
Paleobiología de la conservació
[editar | editar còdic]La paleobiología de la conservació (o conservació a partir de la paleobiología) és un camp d'investigació bàsica i aplicada de la paleontologia, que busca usar el coneiximent del registre geològic a la conservació i restauració de la biodiversitat i els servicis d'ecosistema.[4] Va ser nomenada com a tal en 2002 pel científic nortamericà Karl Flessa, i impulsada per Flessa i Gregory Dietl durant la primera década de el XXI.[5][6] La disciplina utilisa senyes paleontológicos i geològics per a desenrollar i provar models de cóm les biotas varen respondre a canvis en el clima, aixina com a atres canvis ambientals, tant naturals com d'orige antrópico, i en eixa informació, millorar els proyectes de conservació.[7][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fernández López, S. R. (1989). «La matèria fòssil. Una concepció dinamicista dels fòssils». En: Aguirre, E. (Ed.) Paleontologia. Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques. Noves Tendències, 10: 25-45 ISBN 84-00-06968-4
- ↑ López Martínez, N. i Truyols Santonja, J. (1994). Paleontologia. Conceptes i métodos. Madrit: Editorial Síntesis, Col. Ciències de la vida, 19. 334 págs. ISBN 84-7738-249-2
- ↑ Fernández López, S. R. (2000). Temes de Tafonomía. Departament de Paleontologia, Universitat Complutense de Madrit. 167 págs.
- ↑ Conservation paleobiology Workshop 2012. Conservation Paleobiology. Opportunities for the Earth Sciences. Report to the Division of Earth Sciences, National Science Foundation. Paleontological Research Institution, Ithaca, New York.
- ↑ Frontiers in Ecology and Evolution.10
- 1031483.ISSN 2296-701X.doi:10.3389/fevo.2022.1031483.Consultat el 2023-05-16.
- ↑ Conservation Biology.27(1)
- 45–54.doi:10.1111/j.1523-1739.2012.01920.x.Consultat el 2023-05-16.
- ↑ Dietl, G.P. and Flessa, K.W. 2011. Conservation paleobiology: Putting the dead to work. Trends in Ecology and Evolution 26: 30–37.
- ↑ Bolletí de l'Associació Argentina de Malacologia.Consultat el 22-11-2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleobiología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.