Palau Barolo
El Palau Barolo (també cridat Passage Barolo o Galeria Barolo) és un edifici d'oficines ubicat sobre l'Avinguda de Maig, en el barri de Monserrat, en Buenos Aires, Argentina. Va ser dissenyat per l'italià Mario Palanti i inaugurat en 1923.[1][2] Fins als anys 1930 va ser el més alt de la ciutat i segon d'Amèrica del Sur ya que el seu germà 'bessó' el Palau Llevat, medint 105 metros era el primer, construït pel mateix arquitecte en Montevideo. En 1997 va ser declarat Monument Històric Nacional.[3] Inclou numeroses analogia i referències a la Divina comèdia, del poeta Dante Alighieri.[2] Va ser pioner en l'us de formigó armat dins d'un peculiar estil eclèctic. En el cim posseïx un far en 300 000 bugies. Té 100 metros d'altura, ocupa una superfície de 1365 metros quadrats i el seu front és de 30,88 metros.[2]
Història
.jpg)
.jpg){kind=link}
L'arquitecte italià Mario Palanti va construir este palau a demanat de l'empresari textil Luis Barolo, dissenyant inclús els elements de detall com picaportes, llànties i gàbies dels ascensors, en un cas d'autèntic concepte integral.
Entre el 7 de juliol de 1923, data de l'inauguració,[1] i 1935 va ser l'edifici més alt de la ciutat, havent segut desplaçat del primer lloc quan es va construir el Kavanagh. La seua altura en metros és equiparable a la d'un vigesimocuarto pis actual.
El seu propietari va tindre en ment construir-ho per a utilisar tres pisos i després llogar els demés. Hui, funciona com un edifici d'oficines (té més de 300). En el cim posseïx un far en una llàntia de 5000 watts, des de que va ser posat en valor en l'any 2010 i declarat "Far del Bicentenario". En els seus inicis la luminaria era un arc voltaico en potència de 300.000 bugies. L'obra va costar m$n 4.500.000, i per a ella es varen utilisar 650.000 quilos d'acer, 3.500.000 rajoles i 70.000 barricas de ciment Portland.[4]
En els plans originals de 1919, Mario Palanti havia previst en el pis 16 un saló destinat a reunions de negocis o a funcionar com a cafeteria per als treballadors de l'edifici. El proyecte no va aplegar a concretar-se durant la vida de Luis Barolo, qui va fallir abans de l'inauguració de l'edifici, i l'espai va ser utilisat durant décades com a oficina. En 2019 va ser recuperat i acondicionat com a cafeteria baix el nom de Saló 1923, materialisant l'us previst en el disseny original.[5]
Tots els materials decoratius del seu interior varen ser importats, com per eixemple, el marbre de Carrara utilisat per als revestiment. En tant, les seues fronteres varen ser revestides en símil pedra París.
Ya que per la zona corre, entubado, la vella Riera Tercera del Mig, va ser necessari que els fonaments de l'edifici contemplaren el pas del curs d'aigua. Aixina, des del sòtol del Palau Barolo és possible escoltar com corre el riu pel entubamiento.cita requerida
La construcció per a la seua época va ser una gran innovació per l'us artístic del formigó armat dins d'un peculiar estil eclèctic (cridat per molts "romàntic"), en reminiscència del gòtic i especialment del art islàmic de l'Índia.
El Barolo s'inscriu dins de corrents com l'art nouveau o l'art decó, pero es tracta en realitat d'una peça única en el seu tipo, realisada en un estil propi cultivat per Palanti.
En 1997 este edifici va ser declarat Monument Històric Nacional.[3] Actualment l'edifici, de només oficines que no permet vivendes personals, és habitat per inquilins de les més variades professions, sent arquitectes, contadors, advocats, informàtics i productores audiovisuals, agències de turisme i consultories vàries les més usuals.
El far ubicat en el cim de la torre del Palau Barolo va tornar a funcionar el 25 de setembre de 2009. Es va proyectar un fes de llum sobre la ciutat de Buenos Aires com a part dels festejos del Bicentenario i cada dia 25 de cada més es va allumenar durant mija hora el cel nocturn porteño des de la torre, fins al 25 de maig de 2010.[6]
En 2012, es va estrenar El rascacels llatí, un documental dirigit per Sebastián Schindel que analisa l'història i les curiositats en el disseny de l'edifici.[7] En 2023 l'escritor espanyol Miguel Barrero va publicar la novela L'atra vora, ambientada en l'història de Luis Barolo i Mario Palanti i en l'argument de la qual l'edifici juga un paper fonamental. [8]
Des de l'any 2015, durant totes les nits del més d'octubre, s'envol en “una caraça” el vidre del Far del Palau Barolo per a que la seua llum es “tinya” de rosa i recorde a la població l'importància de la concientisació i prevenció del càncer de mama. Esta acció lumínico sanitària la favorix LALCEC (Lliga Argentina de Lluita contra el Càncer) i l'organisa l'empresa pionera en generar visites guiades en l'edifici, Palau Barolo Tours.
Referències a la Divina comèdia
Motivat per l'admiració que professava per Dante Alighieri, Palanti va dissenyar l'edifici com un Danteum, és dir, una construcció que seguix alegóricamente l'ordenament de l'obra màxima de Dante. La divisió general del Palau seguix l'estructura de la Divina comèdia. Per eixa raó, té tres parts: Infern, Purgatori i Cel, el far del qual representa al Empíreo, el punt més alt del Cel, la llum divina, la presència mateixa de Deu a on es reunixen les ànimes bienaventurades.
L'estructura té 100 metros fins a la punta del far, mateix número de vores del poema. L'edifici es dividix en dos cossos, en 11 oficines per bloc en cada u dels nivells; 22 són els pisos, de la mateixa manera que les estrofes dels versos de la Divina Comèdia. El pla de l'edifici i la seua distribució es varen fer sobre la base de la secció áurea i el número, proporcions i mides d'orige sagrat.
En el passage central, el palau conta en 9 voltes d'accés que representen a l'infern. Les 9 voltes contenen inscripcions en llatí, i es poden distinguir catorze cites que pertanyen en total a nou obres distintes, mantenint aixina el número que es repetix a lo llarc de la Divina Comèdia. Els ascensors de l'edifici són nou, dos d'ells es troben amagats i mai varen ser estrenats perque els anava a destinar Barolo per al seu us personal i va fallir abans d'inaugurar-se l'edifici que va finançar.
L'Infern es compon dels dos subsol i el denominat Passage Barolo (el hall d'entrada que unix Avinguda de Maig i Hipólito Yrigoyen al 1300). De l'1 al pis 14 figura el denominat Purgatori, a on els 7 pecats capitals estan representats cada dos pisos. La decoració, complexa i profusa en l'Infern, en les seues escultures d'animals fantàstics, es va “netejant” a mida que s'acosta al Paraís, que es troba en el pis 14, en l'anomenada Torre del Barolo. Des d'allí es pot accedir al mirador per escals cada volta més estretes i també lluminoses. Les vistes des del Palau Barolo són admirables, i els seus balcons en 360 graus al voltant de l'edifici otorguen unes panoràmiques úniques i inoblidables. Des d'allí encara falta pujar a la cúpula de vidre, a cent metros d'altura, a on Palanti va ubicar un imponent far urbà que simbolisa a Deu en la Divina comèdia i la seua cúpula en reminiscència hindús representa l'història d'amor de Dante i Beatriz.
El Palau Barolo és un referent de l'arquitectura esotèrica llatinoamericana. A tal punt té tota la seua estructura rigorós simbolisme que els primers dies de juny, a les 19:45 hs, la creu del sur s'alinea sobre el Far i tornen a sorgir les teories més variades sobre este edifici.
Vore també
- Anex:Edificis més alts de Buenos Aires
- Turisme en la Ciutat de Buenos Aires
- Galeries de Buenos Aires
- Palau Llevat
Bibliografia externa
- Enigmes i misteris. 13 llocs malaïts. José María Ibáñez ("El Palau Barolo, Temple homenage a la Divina Comèdia").
- Rascacels Porteños: història de l'edificació en altura en Buenos Aires (1580-2005). Leonel Contreras.
- Palau Barolo. Jesse Russell, Ronald Cohn.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 http://estatico.buenosaires.gov.ar/areas/cultura/cpphc/archivos/libros/temas_15.pdf [1] archivat en Wayback Machine. Lliure Rascacels porteños de Leonel Contreras (2005) (. pdf)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «[2]». Consultat el 3 de setembre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Decret 437/97
- ↑ Molinari, Ricardo Luis; Buenos Aires, 4 Sigles. Tipogràfica Editora Argentina, Buenos Aires. 1980.
- ↑ «La joya amagada del Palau Barolo que va tardar 100 anys en posar-se en funcionament i complir en el llegat de Mario Palanti» (en és). LA NACION. Consultat el 2026-07-13.
- ↑
- ↑ "El rascacels llatí" gana en el 4 MenDoc escribiendocine. com, 12/11/2012
- ↑ «Aquell Buenos Aires dantesco | 'L'atra vora', de Miguel Barrero» (en és). Nuevatribuna. Consultat el 2024-09-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Barolo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.