Pal tallat

Erro al crear miniatura:

Pal tallat

Un pal tallat (o pal de còmput) és un antic instrument mnemotècnic utilisat per al registre de documents numèrics, cantitats o inclús mensages. Els primers pals de conteo que es registren daten del Paleolític superior, eren ossos d'animals en muescas tallades (un eixemple notable és l'os de Ishango). Existixen referències històriques sobre l'us d'estes ferramentes de conteo, Plinio el Vell (23-79) parla sobre el millor tipo de fusta per a tallar, també Marque Pol (1254-1324) menciona l'us de pals de conteo en China.

Tipos de pals tallats

Tallat simple i dividit dels Alps suïssos, XVIII fins a primerenc sigle XX (Museu Alpí de Suïssa).

Existixen principalment dos tipos de pals tallats: el pal tallat simple i el pal tallat dividit.

Pal tallat simple

El pal tallat simple consistix en una peça llarga d'os, marfil, fusta o pedra, que es marcava en un sistema de muescas. Este pal tallat s'amprava predominantment en propòsits mnemotècnics. Atres tècniques similars o relacionades varen ser per eixemple els pals mensagers, utilisats per les tribus inuit, o les cordes en nucs (quipus), utilisades pels incas. Heródoto (c. 485-425 a. C.) reporta l'us de cordes en nucs per Darío I (c. 521-486 a. C.).

Pals tallats del paleolític

• l'os de Ishango és una ferramenta d'os, que data de l'era del Paleolític superior, datat entre 18 000 i 20 000 a. C. És un tros d'os llarc i marró (el peroné d'un papio) en una série de marques escarbadas en tres columnes a lo llarc.
• El os de Lebombo és un peroné de babuino en 29 muescas distintes, descobert en el Border Cave en la Cordillera Lebombo en Swazilàndia. La cantitat de muescas sugerix que l'os possiblement fora utilisat per a marcar els dies d'un més llunar o menstrual. Ha segut datat en prop de 35 000 anys, en el reporte de l'excavació de (1973).
• El cridat os de Llop és un artefacte prehistòric descobert en 1937 en Checoslovàquia durant les excavacions del Dolní Věstonice, Moravia, dirigides per Karl Absolon. Datats del Auriñaciense, aproximadament fa 30 000 anys, l'os té 55 marques de conteo. El cap d'una Venus paleolítica en marfil va ser excavada prop de l'os.

Pal tallat dividit

Dividir el pal de contes va ser una tècnica comuna en l'Europa medieval, constantment escassa de diners i predominantment iletrada, pel que fa a registrar intercanvis i deutes. Un pal era tallat (les vares Hazelwood era lo més comuna) en un sistema de muescas i després es dividia a lo llarc. D'esta manera abdós mitats del pal registraven les mateixes muescas i abdós participants de la transacció rebien una mitat del pal marcat com a prova. Més tart esta tècnica es va refinar de vàries maneres i es va convertir virtualment en sagell de prova. Un d'estos refinament consistia en fer les dos seccions del pal de dos llongituts diferents, la part més llarga era cridada estoc i era donada al que havia prestat diners (o atres bens) al receptor. La part menor era cridada foil i era donada a qui havia rebut els fondos o mercaderies. En l'us d'esta tècnica cada una dels interessats mantenia un registre identificable de la transacció. Les irregularitats naturals en la superfície dels pals tallats, per a on havien segut dividits, feya que solament les dos parts originals pogueren tornar a unir-se perfectament, i aixina verificar que representaven mitats de la mateixa transacció. Si una de les parts interessades tractava de canviar el valor de la seua mitat del pal tallat afegint-li més muescas, estes muescas no estarien en l'atra mitat del pal tallat i es revelaria com un intent de falsificació. El pal tallat era acceptat com a prova llegal en les corts de l'Edat Mija; el Còdic Civil de França (1804) encara fa referència al pal tallat en l'artícul 1333. A lo llarc del Danubio i en Suïssa els pals tallats varen ser utilisats fins al sigle XX en economies rurals.

Us del pal tallat dividit en Anglaterra

Hi ha amplis registres de l'us prominent del pal de conteo en l'Anglaterra medieval, com a instrument del fisc (vore Échiquier) para la recolecta d'imposts pels governadors locals (imposts llauradors). El pal dividit del fisc va ser d'us corrent fins a 1826. En 1834, es va ordenar cremar els pals tallats en una foguera en el Palau de Westminster, pero el fòc es va eixir de control incendiant l'edifici.

El sistema de marques tallades del fisc (Exchequer) es descriu en Dialogus de Scaccario.^{(vore enllaços externs)}

Els pals tallats reals (deute de la Corona) també varen jugar un paper infame en la formació del Banc d'Anglaterra cap al final del sigle XVII, quan estos pals reals, canviats a un fort desconte de fins al 60 %, es varen empeltar en el estoc del banc.

Els pals tallats apareixen en el disseny de les portes d'entrada dels Archius Nacionals en Kew.

Vore també

• Numeració en varetes
• Talla (impost)

Referències

• (1711) Maddox, Thomas (ed.). The History and Antiquities of the Exchequer of the Kings of England, in two periods: To wit, from the Norman Conquest, to the End of the Reign of K. John; and from the End of the Reign of K. John, to the End of the Reign of K. Edward II: Taken from Records, Londres.
• (1989).«Early Accounting, The Tally and the Checkerboard».The Accounting Historians Journal.16

43-83.

• (1924).«Medieval Tallies, Public and Private».Archaeologia, or Miscellaneous Tracts relating to Antiquity.74

280-351, 8 Plates.