Padania
Padania és un neologisme que, en el seu sentit més estricte, denomina a la vall del Po (en llatí, Padus). En este sentit estrictament geogràfic, és sinònim de planura padana.
No obstant, en els últims anys de el XX, el seu us es va estendre per a denominar a un àrea major, bàsicament la totalitat del nort d'Itàlia. Este significat estés ha segut popularisat per la propaganda de la Lliga Nort (en italià del nort, Llega Nord), un grup polític italià abans separatiste, i despuix federaliste, que usa el nom de Padania per a la zona que entre els anys 1995 i 2001 proponia secesionarse d'Itàlia: el nort d'Itàlia i més tart també Toscana, Umbría i Marques.
Llengües
[editar | editar còdic]La llengua dominant en Padania és hui en dia l'italià estàndar. Atres llengües (friulano, francés, franc-provençal, occità, alemà i eslové)[1] es parlen en les zones fronterices d'Itàlia i són reconegudes oficialment per l'Estat com a llengües cooficials junt a l'italià o com a llengües minoritàries.
Històricament, en la planura padana es varen usar ademés vàries llengües vernàcules o llengües locals dels grups romançades retorrománico (ladino dolomita) i galoitálico (piamontés, lombardo, emiliano-romañol, ligur, véneto) genèricament indicades per la paraula "dialetto" (dialecte) pels seus parlants, ya que no són d'ocupació comuna llevat en els contexts tancats (famílies, persones que es coneixen i que parlen la mateixa llengua vernàcula). Des d'un punt de vista llingüístic, estes llengües no són dialectes de l'italià estàndar, sino varietats que pertanyen a subgrups de la família romançada independent de la branca a la que pertany l'italià estàndar. Estos "dialectes" són considerats llengües minoritàries regionals pel Consell d'Europa (European Charter for Regional or Minority Languages), pel Ret Book on Endangered Languages de l'Unesco i per Ethnologue. També es va amprar en el noroest de la planura padana llengües galorromances, especialment en el vall d'Aosta, com el francés i el francoprovenzal.
Geografia
[editar | editar còdic]En la següent taula es detallen les regions italianes que formen part de Padania en l'accepció original de la Lliga Nort (1995), i el total d'extensió i població que suponen.
| Extensió (km²) |
Habitants | Capital | Llengua cooficial | Llengua regional | |
|---|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: | 22.122 | 4.223.264 | Bolonya | - | emiliano-romañol |
| Friul-Venècia Julia
|
7.712 | 1.212.602 | Trieste | - | friulano, véneto |
| Ligúria
|
5.421 | 1.607.878 | Gènova | - | ligur |
| Lombardía
|
23.861 | 9.545.441 | Milà | - | lombardo, emiliano-romañol |
| Piemont
|
25.398 | 4.352.828 | Torí | - | piamontés, occità, lombardo, ligur, emiliano-romañol |
| Trentino-Alt Adigio
|
13.599 | 994.703 | Trento | alemà | sudtirolés, ladin, véneto, lombardo |
| Valle de Aosta
|
3.266 | 124.812 | Aosta | francés | francés, franc-provençal |
| Véneto
|
18.390 | 4.773.554 | Venècia | - | véneto |
| Nort d'Itàlia | 120.243 | 27.568.435 | - | - | - |
| Toscana
|
22.994 | 3.734.355 | Florencia | - | toscano, emiliano-romañol |
| Marques
|
9.366 | 1.560.785 | Ancona | - | emiliano-romañol, dialectes italians centrals |
| Umbría
|
8.456 | 903.884 | Perugia | - | dialectes italians centrals |
| Padania | 161.076 | 33.757.031 | Mantua | - | - |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «donar-minoranza-in-italia Lingue vaig donar minoranza in Itàlia» (en it-it). El meu - Ministero dell'istruzione. Consultat el 2023-10-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Padania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.