Italià central

El italià central (Italià centrale o mijà) és un grup de dialectes romàniques del grup italorromance parlats en Lacio, Umbria, Marques central, sur de la Toscana i en una chicoteta part occidental d'Abruços, en Itàlia central que conformarien una llengua romanç única a voltes denominada "romanesco". Les diferències entre estos dialectes són lleus; tots estos dialectes estan estretament relacionats en el toscano i són mútuament inteligibles en l'italià estàndar.

Degut a que Roma és el centre cultural més important de la regió dialectal, en ocasions se sol amprar la paraula "romanesco" per a referir-se a tot l'italià central, incloent tots els seus dialectes.

La llingüística romànica tradicional considera a l'italià central com una llengua diferenciada de l'italià estàndar ya que estos dialectes no deriven del toscano i tenen diferències gramaticals més o menys notables en este últim, a pesar de la casi total inteligibilitat que presenten en l'italià estàndar.

L'italià central es dividix en els següents dialectes:

• Umbro (regió d'Umbria)
• Sabino (província de L'Aquila i província de Rieti)
• Marchigiano central (part central de Marques)
  • Anconitano (província d'Ancona)
  • Maceratés (província de Macerata)
• Lazial
  • Viterbés (província de Viterbo)
  • Romanesco (area metropolitana de Roma)
  • Lazial centre-meridional (nort de les províncies de Frosinone i Llatina)
  • Judeo-Romanesco

Eixemples

A continuació es mostra texts en diferents dialectes de l'italià central:

Umbro:

Affaccete alla finestra o et trenque 'n vetro, ardamme la la meua' robba che t'ho deto, i ardamme la la meua' robba che t'ho deto i anche qu'll'anellino che c'hai la teua al deto; i anche qu'll'anellino che c'hai la teua al deto, ma anche quell'atra furta che t'ho presteto; i anche quell'atra furta che t'ho presteto i tutta la pastasciucca che m'hè magneto.

Romanesco:

I quanno vojo mète, i mète vojo, padrò, senar em passà cipolla i l'all, padrò, senar em passà cipolla i l'all sinnò la metitura et l'imbrojo. I quanto vojo mète i meterìa si ce l'avessi la farcetta nova i sotto all'ombra co' la bella mia. Fiore de lli, i quanto è bell er camp a mète 'r grane, è quello che produïx il contadino. I la vorpe giù ner fosso perde er pele, padrò, passa er barlozzo, vinc meno. Al contadino che fica ho grane la farce je diventa un tall d'ore. I ve mezzodì pe' li signori ma pe' li contadì nun verrà mai. È notte, è notte i lo padrò sospira, diu ch'è stata curta la giornata. Zitto, padrone mio, senar sospirare, prendi la borsa i prencepia a pagar.

Marchigiano central:

Es pine in tra dó deti menja un fiore; li bagi menja fosse el primer amore, prima in tel cuderizo un bagio sec, po' volti i bagi in do' che c'era el beque. Ciuci i riciuci; lichi scorze i deti; è un ino de chiopeti i de fischietie et viènene el seu qúi ciciolini che udorene de mare i de giardini. Io guarde 'sta creuera sbruzolosa cun 'st'anima gentile; c'ha qualcosa del caratere nostro anconità; roce de fora, dur, un po' vilà ma drento abonament, un zuchero, 'n'amore, ché nun conta la scorza, conta el core.