Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSOE), les sigles del qual són PSE-EE (PSOE) o simplement PSE-EE, és la federació del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) en el País Vasc. Va sorgir en 1993 despuix de la fusió del Partit Socialiste d'Euskadi (PSE-PSOE) i el partit Euskadiko Ezkerra (EE).
Denominació
El Partit Socialiste d'Euskadi adopta en la seua denominació el terme Euskadi, falcat pel nacionalisme vasc i alié a la tradició del PSOE fins a la Guerra Civil de 1936. Ademés, va anar el socialiste Santiago Aznar, conseller del primer Govern Vasc, qui va propondre com una de les primeres mides l'adopció de l'ikurriña com ensenya oficial vasca, bandera que també procedia de la tradició nacionalista.
Evolució anterior
- Artícul principal → Partit Socialista d'Euskadi.

Despuix de la mort de Franco i la llegalisació del PSOE, es va crear el Partit Socialiste d'Euskadi (PSE-PSOE) com a federació vasc-navarresa del partit. No obstant, els socialistes navarresos es varen separar d'ell en 1982 i varen crear el Partit Socialiste de Navarra (PSN-PSOE).
Història
El naiximent d'el PSE-EE
Durant esta época, el socialisme vasc va buscar la fusió de l'esquerra vasca entorn a les seues sigles, lo que va provocar l'integració en el PSE-PSOE del Partit dels Treballadors d'Euskadi, la branca vasca dels seguidors de Santiago Carrillo, en 1991 i en posterioritat, en març de 1993, en la convergència entre el Partit Socialiste d'Euskadi i Euskadiko Ezkerra. La fusió PSE-EE pretenia crear un nou partit socialiste vasc que aglutinara en una única formació política a gents provinents de tradicions nacionalistes i obreres, superant les seues diferències i quedant unides per un ideari autonomiste, vasquista i socialdemócrata. El model que es volia recrear era el del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Una de les figures més prominents d'Euskadiko Ezkerra que varen propiciar esta unió va ser Mario Onaindia.
No obstant, prèvia a la fusió, una escissió interna d'Euskadiko Ezkerra va fundar Euskal Ezkerra, que va tindre una curta trayectòria d'acostament a Eusko Alkartasuna. Per a alguns la fusió d'abdós partits va ser en la pràctica una absorció de EE per part d'el PSE.[1] Uns atres consideren que de EE queda un poc més que les sigles i que la seua ideologia ha anat empapant i contribuint a l'ampliació de l'ideari socialiste i del seu espectre polític. Antics militants de dita formació ocupen llocs rellevants tant de caràcter orgànic com a públic.
En octubre de 1997 es va celebrar l'III Congrés d'el PSE-EE en el que Ramón Jáuregui va ser substituït per Nicolás Redó Terreros al front del partit. Redó Terreros contava en el respal dels sectors majoritaris de Viscaya i Guipúscoa, liderat este últim per Jesús Eguiguren.[2] El govern de coalició va durar fins al 30 de juny de 1998, quan Redó Terreros va decidir l'eixida del partit del Govern Vasc davant la rodalia cada volta major del PNV a Herri Batasuna. Debats com els relatius a Treviño, la política de dispersió dels presos etarres o les seleccions deportives, varen evidenciar la creació d'una majoria nacionalista vasca (més Ezker Batua) en el Parlament, en socialistes, populars i Unitat Alavesa enfronte. La discussió sobre el acatamiento de la Constitució en el reglament parlamentari va ser el detonant de l'eixida d'el PSE del Govern.[3]
Tres mesos despuix es firmava el Pacte de Estella per part de totes les forces polítiques i sindicals nacionalistes vasques (més Ezker Batua) i uns dies despuix ETA anunciava una treua. Despuix del recrudecimiento de la violència d'ETA contra el PSE-EE i el PP (no nacionalistes) en assessinats i seqüestres a càrrecs públics, estes forces varen iniciar una política de colaboració que va conduir a la divisió de la societat vasca entre dos fronts, nacionalistes i no nacionalistes, que va tindre la seua culminació en les eleccions al Parlament Vasc de 2001. La victòria del front nacionaliste liderat per Juan José Ibarreche i la garrotada sofrida per el PSE-EE en 2001 per la seua colaboració en els conservadors del PP, varen supondre la dimissió del secretari general del partit, Nicolás Redó Terreros. Es va constituir llavors una Comissió Gestora dirigida per Ramón Jáuregui, que va gestionar el partit fins que Pachi López va ser elegit secretari general en l'IV Congrés d'el PSE-EE, el 22 de març de 2002 i reelegit en 2005.

d'el PSE en el "Procés de Pau" fins a l'actualitat
Durant les negociacions mampreses durant la VIII Llegislatura pel Govern del socialiste José Luis Rodríguez Zapatero en la finalitat d'acabar en el terrorisme d'ETA en Espanya, en la banda i el seu entorn, el PSE va jugar un paper destacat.
El 31 de maig de 2006 Pachi López va anunciar que es reuniria en l'illegalisada Batasuna en acabant de que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, haguera comparegut en el Congrés en caràcter previ a l'inici dels contactes en ETA.[4] ya que huit dirigents d'eixa formació política illegalisada compareixien eixos dies en l'Audiència Nacional imputats per integració en banda armada i amenaces terroristes, López va demanar als juges que tingueren en conte "l'actual situació del País Vasc". Va afegir que s'obrien dos escenaris "un per al diàlec entre el Govern i ETA per a fer efectiu l'abandó de les armes i la desaparició del terrorisme; i un atre per al diàlec polític en Euskadi",[5] lo que des del PP es va prendre com assumir la proposta de Anoeta que proponia dos taules de diàlec, una entre el govern i ETA per a parlar de l'alto el fuego, i una atra entre tots els partits, incloent entre ells a l'illegal Batasuna, per a parlar del futur polític del País Vasc.El 6 de juliol de 2006 el seu secretari general Pachi López i el dirigent socialiste Rodolfo Llaures es varen reunir en els membres de l'illegalisada Batasuna (acusada de ser part de l'entramat polític d'ETA) Arnaldo Otegi, el seu líder, i Rufi Echeberria i Olatz Dañobeitia[6] en la finalitat de demanar a l'entorn de l'esquerra abertzale que abandonaren via violenta per a adoptar la política, i aixina poder estar dins de la llegalitat de cara a ser tingut en conte en futurs diàlecs polítics. Posteriorment, en octubre de 2007, junt al president del Govern Vasc, Juan José Ibarreche, a abdós els va ser obert juí oral pel Tribunal Superior de Justícia del País Vasc, en contra de l'opinió del Ministeri Fiscal, acusats d'un delit de desobediència en virtut de lo establit en l'artícul 556 del Còdic Penal, en haver-se reunit en l'organisació illegal Batasuna.[7]
En una entrevista al diari El País concedida el 6 d'abril de 2008[8] el president d'el PSE-EE Jesús Eguiguren va admetre que abans de la treua d'ETA de 2006 el PSE-EE ya havia mantingut contactes previs en l'entorn d'ETA de cara a la futura negociació, que es va portar a terme entre el Governe d'Espanya presidit per José Luis Rodríguez Zapatero i la banda ETA.
El 22 de maig de 2008 el seu secretari general Pachi López va anunciar una proposta per al futur del País Vasc alternativa a la Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi (coneguda com Pla Ibarreche) que va propondre el lendakari Juan José Ibarreche en 2003. La proposta d'el PSE-EE inclou el rebuig i la deslegitimación de tot tipo de violència, un pacte polític entre els partits vascs i un referèndum d'autodeterminació.[9][10] Al sendemà el Governe d'Espanya, presidit pel PSOE, va manifestar el seu respal a esta iniciativa.[11]

En les eleccions al Parlament Vasc de 2009, el PSE-EE va ser la segona força en vots i escans, despuix del PNV. Per l'illegalisació de Batasuna i de les formacions que varen ser considerades com els seus taps, els vots a Demokrazia Hiru Milioi es varen contar com a nuls, en lo que la cridada esquerra abertzale tradicional va quedar sense representació en el Parlament. PSE-EE i Partit Popular varen obtindre ademés bons resultats especialment en Àlaba, circumscripció que en menys població té el mateix número de parlamentaris que les demés, de manera que PSE-EE i PP tenien la majoria, en 36 escans. López va ser investit nou lendakari el 5 de maig de 2009 gràcies a un pacte en el Partit Popular del País Vasc, que va contar ademés en el vot del parlamentari d'Unió Progresse i Democràcia. Despuix del seu pren de possessió dos dies despuix, es va constituir el primer Govern autonòmic monocolor d'el PSE-EE el dia 9 de maig, compost per 10 consellers, 4 d'ells independents, que va dissoldre en 2011.
En el Congrés Extraordinari celebrat el 20 de setembre de 2014 va ser elegida secretària general Idoia Mendia.
Organisació
- Congrés: és la màxima autoritat del partit, formada per delegats de les agrupacions locals. Elegix al secretari general i a la Comissió Eixecutiva. S'han celebrat nou, l'últim en novembre de 2021.
- Comissió Eixecutiva: és la direcció liderada pel secretari general.
- Comité Nacional: és la màxima autoritat entre congressos.
- Agrupacions provincials: les de Viscaya, Guipúscoa i Àlaba.
- Agrupacions locals: són la delegació del partit en cada municipi o barri i tenen sèu en la Casa del Poble (Herriko Echea).
Secretaris generals
| Titular | 'ORD' mandat | 2.º mandat | 'ORD' mandat | 4.º mandat |
| Ramón Jáuregui | 1990-1994 | 1994-1998 | ||
| Nicolás Redó Terreros | 1998-2001 | 2001 | ||
| Comissió Gestora (Ramón Jáuregui) | 2001-2002 | |||
| Pachi López | 2002-2005 | 2005-2009 | 2009-2013 | 2013-2014 |
| Idoia Mendia | 2014-2017 | 2017-2021 | ||
| Eneko Andueza | 2021-present |
Evolució electoral
el PSE-EE és actualment la tercera força política en el Parlament Vasc, per darrere del Partit Nacionaliste Vasc (PNV) i de la coalició Euskal Herria Bildu. Ha segut en una ocasió la força en més escans (en les eleccions autonòmiques de 1986), encara sent la segona en vots.
a Respecte a la suma dels diputats de PSE i EE obtinguts en 1990.
En les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 va ser el segon partit més votat del País Vasc per darrere del PNV, sent el partit més votat en les eleccions forals de Guipúscoa i el segon en les eleccions forals d'Àlaba en una diferència de 165 vots sobre el primer (PP). No obstant, va ser desbancat pel PNV en l'ajuda d'Eusko Alkartasuna (EA) i Ezker Batua-Berdeak (EB) en Guipúscoa i per PNV, EA i Aralar en Àlaba, en els quals, de la mateixa manera que en Viscaya, el Diputat General va ser del PNV. Sobre regidors, va conseguir 339 regidors en els ajuntaments vascs, sent la segona força política en número d'edils per darrere del PNV, en 1.024 regidors i superant a Acció Nacionalista Vasca per 2 edils (ANV va obtindre 337, al no contar-se els vots rebuts per les candidatures impugnades).
cal destacar el cas de la localitat guipuscoana de Zarauz, a on en les eleccions municipals de 2007 varen empatar en número d'edils 3 partits (EA, PNV i PSE-EE) i despuix de les dures negociacions per a formar govern, es varen unir totes les formacions presents en el Consistori formant Eusko Alkartasuna un govern de concentració -únic en Euskadi- junte el PSE-EE, PNV, EB-Aralar en la colaboració del PP. L'alcalde de dita localitat va ser d'EA (Jon Urien Crespo), sent el segon tinent d'alcalde d'el PSE-EE.

Les eleccions generals del 9 de març de 2008 varen ser les úniques en les que el PSE-EE va conseguir ser la primera força política de la comunitat autònoma. En estes eleccions, les tres províncies estaven representades per 18 diputats, dels que PSE-EE va obtindre 9, el PNV 6 i el PP 3. Per províncies, en Viscaya va obtindre 4 diputats de 8, en Guipúscoa va obtindre 3 de 6 i en Àlaba 2 de 4.
En les eleccions al Parlament Vasc de 2009, el PSE-EE va ser la segona força en vots i escans, despuix del PNV, obtenint el 30,71% dels vots vàlits i 25 escans. Per l'illegalisació de Batasuna, i de les llistes considerades com les seues continuadoras, els vots a Demokrazia Hiru Milioi varen ser contats com a nuls. Aixina, el partit va obtindre 9 diputats en la província d'Àlaba i 8 en Viscaya i Guipúscoa, alçant-se en la victòria en Àlaba i sent segon en Guipúscoa i Viscaya. Gràcies a este repartiment d'escans, i a un pacte en el Partit Popular del País Vasc, Pachi López va ser elegit lendakari i va formar govern. Les eleccions al Parlament Europeu de juny del mateix any varen confirmar al PSE-EE com a segona força del País Vasc, en 200.249 vots (27,61%), a menys d'un punt percentual del PNV.
En les eleccions municipals de 2011, el Partit Socialiste d'Euskadi va sofrir una important pèrdua de vots sobre les anteriors de 2007, baixant del 24,37% al 16,34% del total dels vots vàlits; Açò es va traduir en una pèrdua de representació institucional tant en les Juntes Generals dels tres territoris aixina com en molts consistoris, aplegant a perdre algunes destacades alcaldies importants com la de Sant Sebastià.[12] En el cas de les Juntes Generals, destaca el fet de que en Viscaya i Àlaba va passar de ser el principal partit de l'oposició a ser el 3.º en el primer cas, i el 4.º en el segon. En les Juntes Generals de Guipúscoa va passar de ser el principal partit de l'oposició a ser el 3.º, a gran distància dels dos primers.[12] En l'àmbit municipal, va perdre gran cantitat de representació en la pràctica totalitat dels ajuntaments vascs, i en molts d'ells va deixar de ser el principal partit de l'oposició.[12] Destaquen els casos d'Ajuntaments realment rellevants Sant Sebastià, Rentería, Andoáin i Lasarte-Oria; En Viscaya va perdre feus tradicionals com Basauri, Sestao o Valle de Trápaga, mentres que en Àlaba va perdre la capital, Vitòria, que va passar a mans del Partit Popular.[12]
En les eleccions al Parlament Vasc de 2012, el PSE-EE va passar a ser la tercera força en vots i escans (212.809 vots i 16 escans), despuix de EAJ-PNV i la coalició EH Bildu, marca electoral de l'esquerra abertzale, que havia retornat a la lluita electoral una volta acceptada la llegalitat. el PSE-EE va obtindre els mencionats 16 escans i va cedir la presidència del Govern Vasc a EAJ-PNV, que va obtindre 27. El descens del respal socialiste es va traduir en una pèrdua de representació en les tres províncies, en relació en els comicis de 2009, en tres parlamentaris menys en cada territori. Àlaba va ser l'única província en la que el PSE-EE va conseguir superar a EAJ-PNV com a partit més votat. En el VII Congrés d'el PSE-EE, celebrat en febrer de 2013, Pachi López va resultar reelegit secretari general, en el 88 % dels vots.21 Des de l'oposició, els socialistes vascs varen alcançar un acort en EAJ-PNV per a lluitar contra la crisis, defendre els servicis públics, impulsar una reforma fiscal i afrontar una reforma de l'entramat institucional.
Despuix dels resultats obtinguts per la seua formació en les eleccions europees de maig de 2014, Pachi López va anunciar que abandonaria la secretaria general despuix de la celebració d'un congrés extraordinari. El 20 de setembre de 2014 va ser substituït en el càrrec per Idoia Mendia, que havia obtingut el vot directe del 60,53% en unes eleccions primàries que es varen celebrar el 16 de setembre i a les que va concórrer com a única candidata. En novembre de 2016, el PSE-EE va alcançar un acort en EAJ-PNV per a la constitució d'un Eixecutiu de coalició en el Govern Vasc que ampliara la colaboració que ya existia entre abdós partits des de juny de 2015 en atres institucions vasques, entre elles les tres diputacions forals de Viscaya, Àlaba i Guipúscoa i la majoria dels ajuntaments vascs.
En 2017, Idoia Mendia va renovar el mandat al front d'el PSE-EE en un procés d'eleccions primàries en el que només la seua candidatura, despuix de presentar 3.174 avals vàlits, va conseguir superar ellímit establit. La Comissió d'Ètica d'Euskadi la va proclamar de forma definitiva candidata única i, en conseqüència, secretària general electa d'el PSE-EE el 30 de juny. L'1 d'octubre d'eixe any, el 8.º Congrés d'el PSE-EE va elegir a la nova Comissió Eixecutiva d'Euskadi, la segona encapçalada per Idoia Mendia, en un respal del 85,60%, 4,55 punts superior al recaptat en el Congrés Extraordinari es 2014, que va ser del 81,05%. el PSE-EE va concórrer a les eleccions de 2020, que varen tindre lloc el 12 de juliol, despuix de la prorrogació que va impondre la pandèmia de la Covid-19. En març de 2020, Idoia Mendia va ser hospitalisada per coronavirus.
Despuix de quatre anys de govern de coalició en la formació nacionalista EAJ-PNV, el PSE-EE va ser la tercera força política vasca en 122.248 vots, un 13.65% dels emesos (11,94% en 2016) i 10 escans, un més que en la llegislatura anterior. L'1 de setembre de 2020, Idoia Mendia va subscriure, en la seua condició de secretària general d'el PSE-EE, un acort de govern en EAJ-PNV, que va supondre la reedició del pacte. La suma de les dos forces polítiques en el Parlament Vasc (42 escans) ha proporcionat la majoria absoluta a l'actual Govern d'Euskadi en la XII llegislatura. El 8 de setembre de 2020, Idoia Mendia va prometre el seu càrrec en el Palau de Ajuria Enea com vicelehendakari i consellera de Treball i Ocupació. Ho va fer junt a atres dos consellers d'el PSE-EE: Iñaki Arriola (Planificació Territorial, Vivenda i Transports) i Javier Hurtado (Turisme, Comerç i Consum). L'evolució en les eleccions generals és la següent:
| Eleccions generals d'Espanya de 1993 | 293.442 | 24,52 | 1.º | |
| Eleccions generals d'Espanya de 1996 | 298.499 | 23,67 | 2.º | |
| Eleccions generals d'Espanya de 2000 | 266.583 | 23,31 | 3.º | |
| Eleccions generals d'Espanya de 2004 | 339.751 | 27,22 | 2.º | |
| Eleccions generals d'Espanya de 2008 | 430.690 | 38,14 | 1.º | |
| Eleccions generals d'Espanya de 2011 | 255.013 | 21,55 | 3.º | |
| Eleccions generals d'Espanya de 2015 | 161.988 | 13,25 | 3.º | |
| Eleccions generals d'Espanya de 2016 | 164.255 | 14,23 | 3° | |
| Eleccions generals d'Espanya d'abril de 2019 | 253.989 | 19,9 | 2° | |
| Eleccions generals d'Espanya de novembre de 2019 | 227.396 | 19,21 | 2° | |
| Eleccions generals d'Espanya de 2023 | 291.932 | 25,27 | 1° |
Representació institucional

| Regidors | |
| Alcaldes | |
| Juntes Generals de Viscaya | |
| Juntes Generals de Guipúscoa | |
| Juntes Generals d'Àlaba | |
| Parlament Vasc | |
| Congrés dels Diputats | |
| Senat |
En el Parlament Vasc, el grup parlamentari d'el PSE-EE adopta la denominació de Socialistes Vascs - Euskal Sozialistak.
- Municipis vascs en alcalde d'el PSE-EE (12)
|
|
|
Militants rellevants
|
|
|
|
Fonts
Bibliografia
- Eguiguren, Jesús; Euskadi, temps de conciliació.
- Eguiguren, Jesús; El socialisme vasc i l'esquerra vasca, 1886-1994.
Referències
- ↑ En el PSE, de Euskadiko Ezkerra solament queden les sigles, El Diari, 12 de maig de 2013.
- ↑ Redó Terreros, primer líder del PSOE que fa autocrítica pública sobre la «guerra bruta», El Món, 6 d'octubre de 1997.
- ↑ Antonio Elorza; José María Garmendia, Gurutz Jáuregui, Florencio Domínguez (març de 2000). «XII. L'herència de la crisis de Bidart», Història d'ETA, 3ª edició, Madrit: Temes d'hui, pp. 411. ISBN 84-8460-004-1.
- ↑ «Pachi López anuncia una reunió PSE-Batasuna despuix del ple del Congrés sobre la negociació en ETA - elmundo. és». www. elmundo. es.
- ↑ Pachi López anuncia que el PSE es reunirà pròximament en representants de Batasuna, en diari El País
- ↑ «Pachi López exigix a Otegi que Batasuna siga llegal si vol reunir-se de nou en el PSE - elmundo. és». www. elmundo. es.
- ↑ El TS del País Vasc obri juí contra Ibarreche, Pachi López i Llaures per les seues reunions en Batasuna, El País, 30 d'octubre de 2007
- ↑ «"ETA va abandonar el procés perque va creure que era una rendició a baix cost"».
- ↑ «el PSE propon un pacte polític i un referèndum - Públic. és». web. archive.org (25 maig 2008). Archivat des de l'original, el 25 de maig de 2008. Consultat el 23 de novembre de 2017.
- ↑ Press, Europa (22 maig 2008). . www. europapress. es.
- ↑ «El Govern respala el "referèndum en totes les conseqüències" de Pachi López». Llibertat Digital (23 maig 2008).
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Ministeri de l'interior (ed.): «Resultat eleccions municipals 2011 País Vasc». Consultat el 10 de juliol de 2011.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Partido Socialista de Euskadi-Euskadiko Ezkerra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.