Oriola del Tremedal
Oriola del Tremedal és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Terol, en la comunitat autònoma d'Aragó. Situat en la comarca de serra d'Albarracín, té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
Geografia
Oriola s'ubica en la partix oest de la província de Terol i de la comarca de la Serra d'Albarracín, en el llímit en la província de Guadalajara, ya en Castella-la Mancha. Se situa a una altitut de 1447 m i en la capçalera del riu Gall. En el seu terme municipal s'alça la màxima altura de la serra del Tremedal, el mont Caimodorro, de 1936 m sobre el nivell de el mar.
La localitat, en les seues 1447 m d'altitut, és una de les capçaleres de municipi situades a major altura de la província. En mig de l'agrest paisage natural de la serra d'Albarracín i els Montes Universals, destaca pels seus recursos naturals. Dins del municipi es troben els Tremedals d'Oriola, protegits pel Conveni de Ramsar.
Oriola del Tremedal llimita en els següents municipis: al nort en Ródenas i, ya en Guadalajara, en Alustante i Motos; al sur en Noguera d'Albarracín, Grecs i Villar del Cobo; a l'est en Bronchals i a l'oest en Orea (Guadalajara). La localitat està situada a una distància d'uns 62 km de Terol, la capital provincial.
Orografia
La serra del Tremedal forma part de la serra d'Albarracín i, junt en els Monts Universals, és un dels parages més agrests del sistema Ibèric.
Les altures es mantenen entre els 1500 i 2000 m, en monts agrests la vegetació dels quals està determinada per les condicions climatològiques i l'altitut. A altituts de més de 1700 m trobem praderias de gramíneas; sobre els 1500 m hi ha poblacions herbáceas, arbustivas i de plantes rastreras, en a on destaquen el ginebrera comuna i les sabinas. Per baix d'estes cotes hi ha boscs de pins i roures en els que s'amaga gran cantitat de fauna de caça major. Les pinades de pi albar constituïxen una de les riquees del municipi. En el XIX es comentava que «hi ha molts monts que crien pins, estepas, ginebreres i chaparros» en el terme.[1]
Els boscs de pi ocupen casi tot el terme, marcats per l'altitut. Les turberas, que reben el nom de tremedals, són abundants i en elles es donen espècies com la atrapamoscas i diferents orquídees. El roure marojo (Quercus pyrenaica) ha anat cedint espai al pi per la pressió antrópica eixercida per est.
Hidrografia
El riu Gall, que naix en el mont del mateix nom, a on està l'ermita de la Verge, és el principal agent hidrogràfic del terme municipal. Oriola es troba en la seua capçalera, en la que hi ha multitut de chicotetes rieres i fonts que van conformant este afluent del Tajo. Hi ha fonts com la font dels Pradejones, que naix a la vora del riera dels Ulls.
El clima és mediterràneu àmpliament continentalizado, que es caracterisa per hiverns frets i nivosos i estius suaus, en màximes no molt per damunt dels 30 °C, i secs, lo que fa que el cabal d'estos chicotets rius siga molt irregular i que baixen en aigua només en autumne i primavera, pel desgel de les neus. Les aigües són de molt bona calitat en totes les seues fonts.
En esta zona naixen rius com el Tajo (en els Monts Universals), que pertany a la vertent atlàntica; el Cuervo, també de l'alvertent atlàntic, i el Turia, el Xúquer i el Cabriel, que són de l'alvertent mediterràneu, i alguns que desemboquen en la vall del Ebre.
Composició
El municipi està compost pel núcleu urbà i algunes construccions rurals. En els seus voltants se situa el complex vacacional Residència de temps lliure d'Oriola del Tremedal (antiga Residència Pare Anselmo Polanco), una residència de temps lliure del Govern aragonés, i l'ermita de la Verge del Tremedal.
Història
En la comarca hi ha restants d'art rupestre llevantí que daten del Meso-Neolític o Edat de Bronze (8000-6000 fins a 1000-800 a. C.), que, de la mateixa manera que les troballes del jaciment de les Cases, atesta que estes terres varen ser poblades en eixes époques. En el jaciment arqueològic del Toril, excavat per Jesús Martín Rodrigo en 1986, s'han trobat evidències celtíberas. Els romans varen deixar els seus restants en l'assentament militar de les Tejeras, i els rastres visigóticos se centren en les troballes d'un fermall d'eixa época prop del Santuari del Tremedal.
La fundació d'Oriola es desconeix; els seus orígens es perden en el temps i es creu que varen tindre lloc en época romana. S'estima que estan relacionats en les cases construïdes al voltant d'una fundició de ferro que estava ubicada en el lloc conegut com Escorial de Fuenlabrada, i el núcleu rebia el nom d'Oreyuela.
Hi ha constància de que en 1164 el llogaret d'Oreyuela queda integrada en Aragó, dins de la ciutat d'Albarracín, separada de la seua veïna Orea, que es va integrar en el regne de Castella.
Forma part del Señorío d'Albarracín, regit pels Azagra fins que en 1284 ho conquistara Pedro III d'Aragó el Gran. Va passar a formar part d'Aragó, sent la quarta comunitat. Pertany a la sesma de Bronchals, junt en Bronchals, Ródenas, Pozondón i Monterde.
En 1696 té lloc en el saló de sessions de la casa consistorial d'Oriola la redacció de les Ordenances de la Comunitat de llogarets d'Albarracín. En 1748 s'inaugura el nou santuari de la Verge del Tremedal i l'hostería del poble. És una época d'esplendor, que quedaria reflectida en la construcció de l'iglésia parroquial, sufragada per les vendes de l'herrería del concejo. La Guerra de l'Independència Espanyola posa fi a esta época, en destruir el poble l'eixèrcit de Napoleón. Tal seria la destrucció que en 1815 el rei Fernando VII autorisa, en l'objectiu de reactivar la recuperació econòmica, la celebració d'una fira de tres dies de duració.
En el XVIII el rei Felipe V va manar derribar les muralles.
A mitan del XIX el lloc tenia contabilisada una població de 752 habitants.[1] Apareix descrit en el duodècim volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:
A la partix S. d'Oriola com á 1/4 de leg. de la pobl. es troba el cerro cridat del Tremedal, en el cim del qual encara es veuen els restants d'un ant. i famós santuari, que va ser incendiat pels francesos en la guerra de l'Independència, (any 1809) despuix d'haver-se batut en el general Villacampa en aquells cerros.
Va ser este l. una de les poblacions que la reina Donya Leonor va conseguir del seu espós D. Alonso IV, per als seus fills els infants D. Fernando i D. Juan.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Madoz, 1849, p. 364.
Bibliografia
- (1849) «Oriola del Tremedal», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orihuela del Tremedal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.