Bronchals

Bronchals

Bronchals és un municipi i localitat espanyola de la província de Terol, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat en la comarca de la serra d'Albarracín i conegut per les seues masses de pinades, té una població de . La localitat està situada a una altitut d'uns 1569 m sobre el nivell del mar.

Geografia

El municipi té un àrea de 59,60 km² en una població de 417 habitants (INE 2016) i una densitat de 6,99 hab./km².

És conegut per la seua massa de pinades (un dels millors conservats del país), lo que fa que s'erigixca com a centre vacacional per a numeroses famílies, tant d'Aragó, com de la veïna Comunitat Valenciana. Bronchals es troba en una de les zones forestals millor conservades del país, caracterisada per extenses masses de pi albar que cobrixen gran part del territori. Este marc natural manté un ecosistema estable i permet l'existència de rutes i senderes que s'integren en el paisage sense alterar la distribució de la vegetació. També és conegut per tindre en les seues rodalies un singular aqüífer de quarsita roses.

Es troba a 1569 m d'altura sobre el nivell de la mar, sent un dels pobles més alts d'Espanya. Per això, els hiverns són frets i és un dels pobles a on més neva d'Espanya. El seu càmping i el seu curadero de cuixots són els més alts d'Espanya.

En els seus parages podem trobar gran cantitat de fonts naturals, les aigües de les quals són de reconeguda calitat i extraordinàries propietats.

Història

Bronchals, hui zona estiuenca per excelència, té els seus orígens en l'història de l'home primitiu. Les escasses excavacions realisades nos donen l'existència de varis jaciments de pobles íberos en les rodalies, entre els que destaca el de Castillejo del Vallejo del Sort, una necròpolis del sigle V a. C. que ha proporcionat restants d'équidos, mossos de cavall de tipo andalús, ceràmica grega, tijeras d'esquilar i elements d'adorn personal com a fermalls i pectorals; este assentament ha segut interpretat com un punt de conexió entre els Monts Universals i la vall del Guadalquivir vinculat a pràctiques transhumants.

Durant l'época romana nos trobem en el Alfar de Terra Sigilata, localisat en la finca hui anomenada "El Endrinal", i que per la seua extraordinària argila, és excelent per a la confecció de ceràmica de bona calitat. Aixina mateix, l'aigua abunda en els barrancs de "El Manzano" i "El Salobral", ademés de combustible per als seus forns, d'este jaciment es conserven fins a 32 mòles trobats en fragments.

Ya durant el domini musulmà, es pot pensar que Bronchals va pertànyer al regne de taifas de Beni-Razin, pero una de les monedes trobada en el "Castell de Santa Bàrbara" (hui cementeri) nos parla del Regne o Taifa de Saragossa. És un dirhem d'argent baix del rei de taifa de Saragossa, cridat "Almed Almaktadir Ben Cueliman" de l'any 440 de l'Hègira musulmana (any 1057 del calendari gregoriano). Basant-se en ella es pot dir que Bronchals pertanyia al Regne de Saragossa.

Ya en l'época cristiana hi ha mencions a Bronchals en el Cantar de mio Cid, en el vers 1475 diu:

Tots aquells regnes varen tindre que acceptar el vassallage al poder militar dels cristians. Més encara quan l'intrèpit navarrés Pedro Ruiz d'Azagra en 1171 cristianiza Albarracín i la seua Serra. El retor de Bronchals (Roncals) apareix com un dels sèt retors de la diòcesis d'Albarracín en la Jura del seu primer Bisbe, Don Martín.

El 21 de juny de 1257, per privilegi del rei Jaime I donat en Terol, este lloc passa a formar part de Sesma de Bronchals en la Comunitat de Santa María d'Albarracín, que depenien directament del rei, perdurant este règim administratiu sent l'única que ha permaneixcut vixca despuix de l'aplicació del Decret de Dissolució de les mateixes, en 1837, tenint la seua sèu actual en Tramacastilla.

La seua iglésia llavors és romànica, colocada provablement junt al castell i dedicada a Santa Bàrbara, passa en els sigles XIV i XV pel gòtic. Per fi en els anys 1624 i 1689 es termina l'actual parròquia tenint com a titular "L'Asunción de La nostra Senyora".

A mitan del XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 356 habitants. La localitat apareix descrita en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

BRONCHAls: l. en ayunt. de la prov. de Terol (8 leg.), part. jud., adm. de rent. i dióc. d'Albarracin (3), aud. terr. i c. g. de Saragossa (24): sit. en terreny elevat i montanyós, a on li combaten principalment els vents del N., que fan el seu clima prou frio; les malalties que comunmente es patixen són dolors de costat: té 115 cases distribuïdes en varis carrers, i ademas la d'ayunt. i presó; una escola de primeres lletres dotada en 750 rs. vn. i concorreguda per 35 discípuls; una atra per a les chiquetes en la asignacion de 200 rs. vn. i freqüentada per 20 d'aquelles, i una igl. parr. (Ntra. Sra. de la Asuncion), servida per un retor i un sacristan; el curato és de segon ascens, i es proveïx per S. M. o el diocesà prèvia oposicion en concurs general: el cementeri ocupa un parage ventilat fòra de la pobl.: els vec. se sortixen per a beure i demas usos domèstics de les aigües d'una font que hi ha en el poble, i d'atres vàries que broten en el térm. Este confina N. en els de Pozondon, Rodenas i Oriola; I. en els de Monterde i Albarracin; S. en els de Torres, Tramacastilla i Noguera, i O. en la serra anomenada d'Albarracin, entenent-se 2 1/2 hores de N. á S. i 1 1/2 hora d'I. á O.: dins de la seua circumferència i molt immediates al l. es troben 2 ermites dedicades Sta. Bàrbara i Sant Roque, i com á 1 hora, una masada cridada de la Jara, prop de la qual hi ha sobre un montecito una atra ermita baix la advocacion de Sant Cristóbal. El terreny és arenisco i de seca; té monts cap al N. i S. poblats de pins bons per a fusta, per a carboneo i per a leñar, i en abundants i riques yerbas de pastura; carix absolutament de rec perque no ho creua r. algun: únicament alguns barrancs de molt poca importància que es formen de les fonts, que hem dit, broten en el term. i beneficien en algunes temporades uns menuts trossos que dediquen per a llegums. camins: conduïxen á Terol i Albarracin; els demas són locals i prou asprosos. El correu ho rep de la hijuela d'Oriola per mig de peaton els dilluns i dijous per la vesprada, i es despacha els dimarts i divendres á la mateixa hora. prod.: blat, ordi, avena i alguns llegums, tot insuficient per al consum del poble; cria ganado lanar i cabrio, i caça de cabirols, llebres i perdius. ind.: hi ha un molí harinero i els vec. es dediquen á fer carbon. comerç: la esportacion del carbon i algun ganado, é importacion dels art. que falten. pobl.: 89 vec., 356 ànimes.

(Madoz, 1846, p. 462)

Demografia

Bronchals conta en una població de .

És un dels municipis més poblats de la serra d'Albarracín, tenint en conte que té esta comarca aragonesa una de les densitat de població més baixes de la comunitat. Solament està superat per la ciutat d'Albarracín i per la veïna localitat d'Oriola del Tremedal.

Vore també

• Anex: Municipis de la província de Terol

Bibliografia

• (1846) «Bronchals», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.