Anar al contingut

Observatori Astrofísic Especial de l'Acadèmia de Ciències de Rússia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Observatori Astrofísic Especial de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (en rus: Специальная Астрофизическая Обсерватория), abreviat com SAO RAS, va ser fundat en 1966 per l'Unió Soviètica, i és operat actualment per l'Acadèmia de Ciències de Rússia. Basat junt a la vall del riu Bolshoi Zelenchuk, en el Gran Caucas, es troba prop del poble de Nizhny Arjyz. L'observatori alberga el gran telescopi òptic BTA-6 i el radiotelescopio RATAN-600. Els dos instruments estan localisats a uns 20 km de distància.

Telescopi òptic BTA-6

Domo del telescopi BTA-6. Entrada principal.
Artícul principal → BTA-6.


El BTA-6 (Большой Телескоп Альтазимутальный, o Gran Telescopi Altazimutal) va vore la primera llum en 1975. L'espill primari té un diàmetro de 6 metros, està albergat en un domo de 48 m de diàmetro, i es troba a una altitut de 2070 m. És el major espill primari d'una sola peça instalat en un telescopi reflector òptic fins a l'actualitat.

Telescopis posteriors de tamany comparable o més grans com l'el telescopi Keck 1 en Hawái de 10 m de diàmetro conclós en 1993, han amprat espills adaptatius o segmentats. En els anys 90 es va desenrollar la tecnologia de molejat rotatiu (en la que es va produir, per eixemple, l'espill primari de 8,4 m de diàmetro del Gran Telescopi Binocular a finals dels anys 1990).

El seu ensellament altazimutal implica la necessitat d'utilisar un mecanisme de rotació i elevació per a mantindre l'orientació del camp de visió.

Els resultats inicials varen ser decepcionants pel agrietamiento del primer espill de vidre borosilicatado, que es va reemplaçar en 1978. El domo necessari per a estajar l'enorme i massiu espill de 42 tonellades, dificulta el mantindre el telescopi a una temperatura constant adequada durant les sessions d'observació. La turbulència atmosfèrica causada pel fluix del vent sobre els cims del propenc Caucas perjudiquen les condicions de visibilitat de l'emplaçament del telescopi, i és rar dispondre de condicions d'observació en una resolució angular millor que un segon d'arc. A pesar d'estes llimitacions, el BTA-6 seguix sent un instrument important, capaç de prendre imàgens d'objectes de magnitut 26.

Atres telescopis òptics

Erro al crear miniatura:
El telescopi Zeiss-1000 d'1 metro, en el Zeiss de 60-centímetros darrere.

Junt en el BTA-6, el SAO opera dos telescopis més chicotets en el mateix lloc, construïts per Carl Zeiss. Abdós instruments són utilisats com a soport dels programes de el BTA-6, aixina com en tasques d'observació independents. El consell de el SAO va establir en els seus programes originalment que els treballs reservats per al BTA-6 poden ser assumits per estos telescopis, lo que ocupa aproximadament el 10% del seu temps.[1]

L'instrument més gran, el Zeiss-1000 d'1 metro, està localisat a menys de mig quilómetro de el BTA-6 en el seu edifici propi, que integra una série d'oficines que rodegen l'edifici principal coronat per un domo. El Zeiss-1000 va vore el seu primera llum en 1990, i l'instalació, incloent l'instrumentació adicional, es va completar totalment en 1993.

En 1994 es va afegir el telescopi Zeiss de 60 cm, que anteriorment formava part de l'Observatori de l'Universitat Estatal de Kazán. Està localisat a tan sol unes quantes decenes de metros del Zeiss-1000, en un edifici molt més senzill que consistix únicament en el domo i les parets de mamposteria que ho soporten.

Radiotelescopio RATAN-600

Artícul principal → RATAN-600.
El radiotelescopio RATAN-600


El radiotelescopio RATAN-600 (en rus: РАТАН-600 – РАдио Телескоп Академии Наук, o Radiotelescopio de l'Acadèmia de Ciències), consta d'un círcul de 576 m de diàmetro format per reflectores radiofònics rectangulars, també pertany a l'observatori. Està situat a una altitut de 970 m, en les coordenades Coordenades no vàlides</noinclude>. Cada u dels 895 receptors de 2×7,4 m poden ser orientats cap a un espill secundari cònic central, o a un dels cinc receptors cilíndrics parabòlics. Cada reflector està combinat en una cabina d'instrumentació que conté varis auriculars i instruments. L'efecte global és que el poder de resolució de l'antena central parcialment orientable equival al d'una paràbola de 600 metros de diàmetro (quan s'utilisa el receptor cònic central), convertint-ho en el major radiotelescopio individual del món.

El radiotelescopio pot operar en tres modos:[2]

Sistema de dos espills: Un sector de l'anell s'enfoca en un espill secundari cilíndric i despuix en els receptors
Sistema de tres espills: L'espill pla llineal reflectix les ones al sector sur de l'anell, que enfoca la senyal en un receptor secundari cilíndric i en l'atre sistema de receptors (del tipo espill periscópico del sistema Kraus)
Anell complet: Per a les observacions prop del zenith, pot ser utilisat l'anell complet, junt en l'espill secundari cònic i els seus receptors

És possible realisar observacions independents en varis azimuts discrets simultàneament: per a això, un sector de l'anell s'utilisa en un dels espills secundaris i unitats de receptors, que poden ser desplaçats sobre un sistema de raïls; mentres que un atre sector conjuntament en un atre espill secundari pot ser utilisat per a una observació independent. En una llongitut d'ona de 8 cm, l'àrea captació eficaç de l'anell sancer és de 1000 metros quadrats, en un poder de resolució en el pla horisontal d'1 minut d'arc.

El RATAN-600 és principalment operat com un telescopi de trànsit, en el que la rotació de la Terra sol situar el foc de l'instrument sobre el punt elegit. Poden realisar-se observacions de radiofrecuencia en la banda de 610 MHz a 30 GHz, principalment ones centimétricas, en una resolució angular de fins a 2 segons d'arc. L'observació del Sol en llongituts d'ona radiofòniques, en particular de la corona solar, ha segut el foc d'atenció del programa científic de el RATAN-600 durant molt temps. També ha contribuït a l'observació radiofònica dins del proyecte SETI. El RATAN-600 no ha segut llastrat pels problemes tècnics del veí BTA-6, i generalment ha mantingut una alta demanda des de les seues primeres operacions a mitan de 1974.

Vore també

Anex:Còdics d'observatoris astronòmics
Anex:Majors telescopis reflectores òptics
Anex:Majors radiotelescopios

Referències

  1. ↑ «Small telescopes». Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2017. Consultat el 22 d'octubre de 2017.
  2. ↑ The RATAN-600 Radi Telescope - Russian Academy of Science, Special Astrophysical Observatory

Llectures relacionades

Parijskij, N. “Experiment Cold: The first deep sky survey with the RATAN-600 radi telescope”. Astrophysics and Space Physics Review 5: 39–179. Bibcode: 1987ASPRv...5...39P.
Ioannisiani BK. “The Zelenchuk 6M telescope (BTA) of the USSR Academy of Sciences”. ASSL Vol. 92: IAU Colloq. 67 92: 3–10. doi:10.1007/978-94-009-7787-7_1. Bibcode: 1982ialo.coll....3I.

Enllaços externs

Pàgina d'inici de SAO (anglés i rus) 
[enllaç trencat]
Bolshoi Teleskop Azimutalnyi, per Bill Keel
Foto de satèlit de RATAN-600 en Google Maps, centrat en el centre del telescopi
Foto de satèlit de BTA-6 en Google Maps, centrat en el telescopi


Referències