Anar al contingut

Gran Caucas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gran Caucas

El Gran Caucas (en rus: Большой Кавказ; en azerí: Böyük Qafqaz Donağları Бөјүк Гафгаз), també conegut com Caucas Major, Caucas Gran o Caucas Llarc és la major cordillera de les montanyes del Caucas.

S'estén en direcció Este-Oest a lo llarc de 1200 km, des de la península de Tamán, en la mar Negra, fins a la península de Absherón en la mar Caspio; des del Caucas Occidental —declarat patrimoni de la humanitat per l'Unesco—, en les afores de Sochi (costa noreste de la mar Negra) fins a les rodalies de Bakú (mar Caspio).

El Gran Caucas tradicionalment es dividix en tres parts:

La frontera entre Rússia i Geòrgia i Azerbaiyan discorre en gran part pel Gran Caucas. El Camí Militar Georgiano (Gola de Darial), el Camí Militar Osetio i l'Autopista Transcaucásica creuen esta cordillera per varis passos d'una altitut superior als 3000 m.

Descripció

És el tipo més característic de «cordillera barrera». A lo llarc de 1000 km de llongitut, des del meridià de Sochi fins a 100 km al nort de Bakú, l'aresta montanyosa no es troba casi mai per baix dels 2000 m d'altitut.

En la seua part central, la cordillera forma un altíssim bastió (entre el mont Elbrús, a l'oest i l'Adai-Joj o Uilpata [4646 m], sense cap brecha inferior als 4000 m). Separat d'este bastió per l'alta conca del Ardón, el massiç del mont Kazbek, a l'est, sobrepassa els 5000 m.

El Caucas central posseïx glaciars que s'esgolen cap a valls estretes a l'ombra de grans boscs de coníferes. Està constituït per un núcleu de terrenys cristalins i metamòrfics, precedit al nort i al sur per plecs coherents (flysch). Uns vasts massiços volcànics dominen la cordillera central: el Elbrús encara en activitat durant el cuaternario. Esta activitat eruptiva latent es nota per l'aparició de fonts termals i per la persistència de certa movilitat sísmica. És provable que els moviments d'alçament de la cordillera es troben fins a l'época present.

A l'oest, el núcleu de roques antigues desapareix baix la cobertura sedimentaria plegada que forma unes cordilleres paraleles molt juntes en la vertent sur (les altituts màximes estan compreses entre els 3000 i els 4000 m). Un espés mant forestal recobrix estes montanyes expostes als vents humits que bufen de la mar Negra. A l'est del Kazbek i del pas de Darial, pel qual el riu Térek travessa la cordillera, la montanya torna a prendre el seu caràcter de barrera, pero la seua altitut mija és menys important que en el Caucas central (3000 a 4000 metros, com a l'oest). Domina bruscament al sur la depressió de Kajetia i d'Azerbaiyan; pero, en la vertent nort, en Daguestán, s'estén, pel contrari, en forma de massiços d'alts replanells: és la part més ampla de la cordillera (hi ha casi 200 km entre Majachkalá i Kajetia, mentres que en el Caucas central no medix més de 100 km d'esgambi).

El Caucas Occidental i el Caucas Oriental, més diferenciats i més tancats que el Caucas central, s'ha prestat fàcilment a la formació de comunitats montañesas, molt celoses de la seua peculiaritat nacional. No obstant, el Caucas Central ha observat una viva tradició nacional, la d'Osetia.

Picos

Passos

Valls

Vore també

Enllaços externs

Commons

Erro al crear miniatura: Gran Caucas en el Viccionari. Gran Caucas en Viquidites.