Anar al contingut

Gran Caucas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gran Caucas

El Gran Caucas (en rus: Большой Кавказ; en azerí: Böyük Qafqaz Donağları Бөјүк Гафгаз), també conegut com Caucas Major, Caucas Gran o Caucas Llarc és la major cordillera de les montanyes del Caucas.

S'estén en direcció Este-Oest a lo llarc de 1200 km, des de la península de Tamán, en el mar Negra, fins a la península de Absherón en el mar Caspio; des del Caucas Occidental —declarat patrimoni de la humanitat per l'Unesco—, en les afores de Sochi (costa noreste de la mar Negra) fins a les rodalies de Bakú (mar Caspio).

El Gran Caucas tradicionalment es dividix en tres parts:

La frontera entre Rússia i Geòrgia i Azerbaiyan discorre en gran part pel Gran Caucas. El Camí Militar Georgiano (Gola de Darial), el Camí Militar Osetio i l'Autopista Transcaucásica creuen esta cordillera per varis passos d'una altitut superior als 3000 m.

Descripció

[editar | editar còdic]

És el tipo més característic de «cordillera barrera». A lo llarc de 1000 km de llongitut, des del meridiano de Sochi fins a 100 km al nort de Bakú, l'aresta montanyosa no es troba casi mai per baix dels 2000 m d'altitut.

En la seua part central, la cordillera forma un altíssim bastió (entre el mont Elbrús, a l'oest i l'Adai-Joj o Uilpata [4646 m], sense cap brecha inferior als 4000 m). Separat d'este bastió per l'alta conca del Ardón, el massiç del mont Kazbek, a l'est, sobrepassa els 5000 m.

El Caucas central posseïx glaciars que s'esgolen cap a valls estretes a l'ombra de grans boscs de coníferes. Està constituït per un núcleu de terrenys cristalins i metamòrfics, precedit al nort i al sur per plecs coherents (flysch). Uns vasts massiços volcànics dominen la cordillera central: el Elbrús encara en activitat durant el cuaternario. Esta activitat eruptiva latent es nota per l'aparició de fonts termals i per la persistència de certa movilitat sísmica. És provable que els moviments d'alçament de la cordillera es troben fins a l'época present.

A l'oest, el núcleu de roques antigues desapareix baix la cobertura sedimentaria plegada que forma unes cordilleres paraleles molt juntes en la vertent sur (les altituts màximes estan compreses entre els 3000 i els 4000 m). Un espés mant forestal recobrix estes montanyes expostes als vents humits que bufen de la mar Negra. A l'est del Kazbek i del pas de Darial, pel qual el riu Térek travessa la cordillera, la montanya torna a prendre el seu caràcter de barrera, pero la seua altitut mija és menys important que en el Caucas central (3000 a 4000 metros, com a l'oest). Domina bruscament al sur la depressió de Kajetia i d'Azerbaiyan; pero, en la vertent nort, en Daguestán, s'estén, pel contrari, en forma de massiços d'alts replanells: és la part més ampla de la cordillera (hi ha casi 200 km entre Majachkalá i Kajetia, mentres que en el Caucas central no medix més de 100 km d'esgambi).

El Caucas Occidental i el Caucas Oriental, més diferenciats i més tancats que el Caucas central, s'ha prestat fàcilment a la formació de comunitats montañesas, molt celoses de la seua peculiaritat nacional. No obstant, el Caucas Central ha observat una viva tradició nacional, la d'Osetia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Gran Caucas en el Viccionari. Gran Caucas en Viquidites.