Gran Caucas
El Gran Caucas (en rus: Большой Кавказ; en azerí: Böyük Qafqaz Donağları Бөјүк Гафгаз), també conegut com Caucas Major, Caucas Gran o Caucas Llarc és la major cordillera de les montanyes del Caucas.
S'estén en direcció Este-Oest a lo llarc de 1200 km, des de la península de Tamán, en la mar Negra, fins a la península de Absherón en la mar Caspio; des del Caucas Occidental —declarat patrimoni de la humanitat per l'Unesco—, en les afores de Sochi (costa noreste de la mar Negra) fins a les rodalies de Bakú (mar Caspio).
El Gran Caucas tradicionalment es dividix en tres parts:
- Caucas Occidental, des de la mar Negra fins al mont Elbrús.
- Caucas Central, des del mont Elbrús al mont Kazbek
- Caucas Oriental, des del mont Kazbek fins a la mar Caspio.
La frontera entre Rússia i Geòrgia i Azerbaiyan discorre en gran part pel Gran Caucas. El Camí Militar Georgiano (Gola de Darial), el Camí Militar Osetio i l'Autopista Transcaucásica creuen esta cordillera per varis passos d'una altitut superior als 3000 m.
Descripció
És el tipo més característic de «cordillera barrera». A lo llarc de 1000 km de llongitut, des del meridià de Sochi fins a 100 km al nort de Bakú, l'aresta montanyosa no es troba casi mai per baix dels 2000 m d'altitut.
En la seua part central, la cordillera forma un altíssim bastió (entre el mont Elbrús, a l'oest i l'Adai-Joj o Uilpata [4646 m], sense cap brecha inferior als 4000 m). Separat d'este bastió per l'alta conca del Ardón, el massiç del mont Kazbek, a l'est, sobrepassa els 5000 m.
El Caucas central posseïx glaciars que s'esgolen cap a valls estretes a l'ombra de grans boscs de coníferes. Està constituït per un núcleu de terrenys cristalins i metamòrfics, precedit al nort i al sur per plecs coherents (flysch). Uns vasts massiços volcànics dominen la cordillera central: el Elbrús encara en activitat durant el cuaternario. Esta activitat eruptiva latent es nota per l'aparició de fonts termals i per la persistència de certa movilitat sísmica. És provable que els moviments d'alçament de la cordillera es troben fins a l'época present.
A l'oest, el núcleu de roques antigues desapareix baix la cobertura sedimentaria plegada que forma unes cordilleres paraleles molt juntes en la vertent sur (les altituts màximes estan compreses entre els 3000 i els 4000 m). Un espés mant forestal recobrix estes montanyes expostes als vents humits que bufen de la mar Negra. A l'est del Kazbek i del pas de Darial, pel qual el riu Térek travessa la cordillera, la montanya torna a prendre el seu caràcter de barrera, pero la seua altitut mija és menys important que en el Caucas central (3000 a 4000 metros, com a l'oest). Domina bruscament al sur la depressió de Kajetia i d'Azerbaiyan; pero, en la vertent nort, en Daguestán, s'estén, pel contrari, en forma de massiços d'alts replanells: és la part més ampla de la cordillera (hi ha casi 200 km entre Majachkalá i Kajetia, mentres que en el Caucas central no medix més de 100 km d'esgambi).
El Caucas Occidental i el Caucas Oriental, més diferenciats i més tancats que el Caucas central, s'ha prestat fàcilment a la formació de comunitats montañesas, molt celoses de la seua peculiaritat nacional. No obstant, el Caucas Central ha observat una viva tradició nacional, la d'Osetia.
Picos
- Mont Elbrús, 5642 m. Coordenades no vàlides</noinclude> és la montanya més alta d'Europa.
- Mont Dij-Tau, 5205 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
- Mont Koshtan-Tau, 5151 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
- Pico Shotá Rustaveli (Mounte Gistola), 4859 m. Coordenades no vàlides</noinclude>
- Monte Shjara, 5201 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
- Mont Kazbek, 5047 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
- Monte Tebulosmta, 4493 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
- Mont Diklosmta, 4285 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
- Mont Bazardüzü, 4466 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
- Mont Babadag, 3629 m, Coordenades no vàlides</noinclude>
Passos
- Coll de Darial
- Pas de Maruja
- Pas Pereval Klujorskiy (2786 m, Coordenades no vàlides</noinclude>)
- Pas Mamison (2820 m,Coordenades no vàlides</noinclude>)
- Pas Ivris Ugheltekhili (2379 m,Coordenades no vàlides</noinclude>)
- Pas Dübrar (2209 m,Coordenades no vàlides</noinclude>)
Valls
- Valle de Baksán
- Valle de Donguzorun
- Valle de Yusengi
- Valle de Adylsu
- Valle de Irik
- Valle de Adyrsu
- Valle de Kyrtyk
- Valle de Syltransu
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kaukasus.
Erro al crear miniatura: Gran Caucas en el Viccionari.
Gran Caucas en Viquidites.
- «Caucasian Review of International Affairs» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2019. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- «the CauSIN Project» (en anglés). CauSIN. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2005. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- «Kaukasus-Region» (en alemà). Informationen zur politischen Bildung. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- «О Кавказе (sobre el cáucaso)» (en rus). О Кавказе.ру. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- «НАСЕЛЕНИЕ КАВКАЗА» (en rus). ethno-kavkaz.narod.ru. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- «Fotos de les montanyes del Caucas» (en ru). Consultat el 10 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Cáucaso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.