Anar al contingut

O Orionis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
O Orionis
Constelació Orión
Ascensió recta α 05h 55min 49,17s
Declinació δ +20º 10’ 30,7’’
Distància 1000 anys llum (aprox)
Magnitut visual +4,8 a +13 (variable)
Magnitut absoluta -0,88
Lluminositat 9700 sols (aprox)
Temperatura 2905 K
Ràdio 470 sols
Tipo espectral M8III
Velocitat radial -20,8 km/s

O Orionis (O Ori / HD 39816 / HR 2063)[1][2] és una estrela variable en la constelació d'Orión, visualment situada 21 minuts d'arc a l'oest de χ1 Orionis. Es troba aproximadament a 1000 anys llum del sistema solar.

O Orionis en el centre de l'image en una magnitut visual d'aproximadament 12 (5 de febrer de 2017)

O Orionis és una variable Mira rica en oxigen de tipo espectral M8III. La seua lluentor oscila entre magnitut +4,8 i +13 en un periodo de 368,3 dies,[3] havent-se observat una variació en dit periodo a lo llarc del temps entre 367,9 i 376,0 dies.[2] El seu diàmetro angular, medit en banda K i corregit per l'efecte d'obscuriment de llim, és de 10,86 milisegons d'arc; a una distància de 1000 anys llum, correspon a un radi 470 voltes més gran que el del Sol. Per mig d'ocultació llunar s'ha medit un valor similar del seu diàmetro angular, també en banda K, d'11,90 milisegons d'arc; aixina mateix, existix evidència de que la seua atmòsfera pot ser asimètrica. O Orionis té una temperatura superficial de 2905 ± 80 K i la seua lluminositat s'estima 9700 ± 4000 voltes major que la lluminositat solar.

O Orionis és una estrela lluenta en l'infrarroig, que el seu espectre en esta regió mostra vapor d'aigua aixina com llínees d'emissió fortes de OH. Aixina mateix existix emissió d'aigua en la regió de microones i emissió màser de SiO. La polarisació de la radiació emesa provablement està produïda per la presència de pols circunestelar.[2]

Va ser descoberta per John Ellard Gore el 13 de decembre de 1885.

Vore també

Referències