Nova Albión
Nova Albión (en anglés: New Albion), també coneguda com Nova Albion, va anar el nom de la regió de la costa del Pacífic d'Amèrica del Nort explorada en 1579 per sir Francis Drake, i reclamada per ell per a Anglaterra. L'extensió de Nova Albión i el lloc de desembarc de Drake han segut largamente debatuts pels historiadors, i la majoria creu que hauria tocat terra en algun lloc de la costa septentrional de Califòrnia.
Albión, el blanc, és un nom arcaic usat per a l'illa Gran Bretanya, un nom que possiblement sorgira a la vista dels tallats blancs de Dover.
Història
Durant el seu viage de circumnavegació del món (1577-1580) en el galeón Golden Hind, en el que se li va ordenar destruir les flotetes espanyoles en el Nou Món i saquejar els seus assentaments, Francis Drake va desembarcar en la costa occidental d'Amèrica del Nort i va reclamar l'àrea per a la reina Isabel I d'Anglaterra, com a «Nova Albión». Junt en les reclamacions de Martin Frobisher en Groenlàndia i l'illa de Baffin i les pròpies reclamacions de Drake en la punta d'Amèrica del Sur, Nova Albión va ser una de les primeres reivindicacions territorials angleses en el Nou Món. No obstant, a diferència de la reivindicació que en 1583 va fer Humphrey Gilbert de la colónia de Terranova, la mateixa no va ser acompanyada per l'establiment de cap assentament.[1] Les afirmacions de que Drake hauria deixat a alguns dels seus hòmens allí com a embrió d'una colónia, es basen únicament en el reduït número d'hòmens que encara estaven en ell en les Molucas.[2]
La costa occidental d'Amèrica del Nort havia segut ya parcialment explorada en 1542 per Juan Rodríguez Cabrillo, un marí portugués al servici dels espanyols, pero lloc que en eixe moment Anglaterra estava en conflicte en Espanya, Drake va decidir reclamar la regió. Fora el que anara el seu lloc de desembarc, estava ben al nort de la baïa de Sant Diego, a on Cabrillo havia afirmat la sobirania d'Espanya, que des de la bula papal Inter caetera de 1493, considerava seua tota la costa americana del Pacífic, pretensió reforçada en 1513 quan Vasc Núñez de Balboa en descobrir l'oceà Pacífic va reclamar formalment per a la Corona espanyola totes les terres que anaren banyades per eixe mar. No obstant, Anglaterra mai va reconéixer l'autoritat de la Inter caetera i la reclamació de Balboa cobria un àrea massa extensa i en la seua majoria desconeguda com per a ser tinguda en consideració.
A la seua tornada a Anglaterra el 4 d'abril de 1581, Francis Drake va ser nomenat cavaller per l'embaixador de França en nom de la reina Isabel pels seus actes contra els espanyols durant la travessia de circumnavegació. No obstant, en la finalitat de mantindre la precària pau en Espanya, i per a evitar que Espanya amenaçara atres reclamacions d'Anglaterra en el Nou Món, es varen confiscar els registres de Drake, les cartes i atres escrits, i per orde de la reina, el descobriment i la reclamació de Nova Albión, varen passar a ser considerats secret d'Estat. Drake i la seua tripulació varen jurar mantindre silenci baix pena de mort. Solament anys més vesprada, despuix de la destrucció de l'Armada espanyola en 1588 (en la que Drake va jugar un important paper), la reina Isabel va permetre que Richard Hakluyt publicara la narració oficial del viage de Drake.cita requerida
No obstant, Drake se sentia incómodo en les inexactitudes publicades en els relats dels seus viages, i en 1592, va escriure a la reina Isabel en referència a «una certa veritat amagada, que pens m'és necessària», i va demanar que el relat anara reescrit en conseqüència.[3] La reina va denegar la seua petició.cita requerida Un atre relat del viage, que es va dir estava basat en les notes del seu capellà, Francis Fletcher, i que incloïa molts detalls de Nova Albión, va ser publicat en 1628 pel nebot i homònim de Drake.[4]
Despuix de la mort d'Isabel, varen començar a aparéixer en els mapes àrees d'Amèrica del Nort, situats per damunt de la Nova Espanya i de Nova Mèxic, ròtuls com Nova Albion, encara que diferien segons els autors tant en els llímits com en les ubicacions. No obstant, reclamant la terra de Drake en la costa del Pacífic es va convertir en el fonament jurídic per a les cartes colonials posteriors emeses pels monarques anglesos que pretenien concedir terres de «mar a mar» (és dir, des de l'Atlàntic, a on es varen assentar colónies angleses, al Pacífic). No obstant, a pesar d'estes afirmacions, els anglesos no varen mantindre una presència colonizadora ni exploracions en la costa oest d'Amèrica del Nort fins a finals del XVIII, quan si varen fer reclamacions els capitans Cook i Vancouver i les associades Convencions de Nutka. Poc despuix, es va establir el Districte de la pell de Columbia de la Companyia de la Baïa d'Hudson i es va fixar el seu quarter general en Fort Vancouver.cita requerida
Localisació del desembarc
A pesar de l'acort universal entre historiadors sobre que Drake sí va desembarcar en la costa oest d'Amèrica del Nort, l'ubicació exacta del desembarc, i per tant, de la regió que ell va cridar New Albion, ha segut objecte de vàries teories.[5] Encara que la narració oficial del viage, de Richard Hakluyt, situa el anclaje a una latitut de 48°N, hi ha dos relats manuscrits conservats en la Biblioteca Britànica que la coloquen a 44°, una latitut que es troba en la costa del estat d'Oregó. L'única evidència arqueològica del XVI confirmada consistix en peces de porcelana trobades en baïa Drakes, al nort de Sant Francisco,[6] a pesar de que totes eixes peces, que són fragments de color blau i blanc, poden procedir del naufragi de Sebastián Rodríguez Cermeño de 1595. L'única porcelana capturada per Drake varen ser quatre caixes d'elegant porcelana blanca, que va dur de regrés a Anglaterra en ell.
Lloc oficial reconegut – National Historic Landmark
El lloc de desembarc de Drake oficialment reconegut pel Departament de l'Interior dels Estats Units i atres organismes és la ensenar de Drake, en l'homònima baïa Drakes. La baïa es troba en el comtat de Marin, Califòrnia, prop de punta Reis, just al nort del Golden Gate (</noinclude>[7]). A partir del XVII, els mapes identifiquen Drakes Bay com a lloc de desembarc de Drake.cita requerida George Vancouver va estudiar el lloc de desembarc de Drake i va concloure que estava en Drakes Bay.cita requerida
| El professor George Davidson, del Servici Coster i Geodèsic dels Estats Units, despuix d'un cuidadós estudi de la narrativa i de la costa identifica el port en el que va entrar Drake en la baïa Drakes, en Punta Reis, a unes trenta milles (50 km) al nort de Sant Francisco. «Baïa Drakes —diu— és un port capital en vents del noroest, com els que Drake va trobar. És fàcil d'entrar, a l'abric de les terres altes, i un barco pot ancorar en tres braces, prop de terra en bona celebració». | ProfessorGeorge Davidson, of the United States Coast and Geodetic Survey, after a careful study of the narrative and the coast identifies the harbour entered by Drake with Drake's Bay, under Point Reis, about thirty mills (50 km) north of Sant Francisco. 'Drake's Bay,' he says, 'is a capital harbor in northwest winds, such as Drake encountered. It is easily entered, sheltered by high lands, and a vessel may anchor in three fathoms, close under the shore in good holding ground.'"[8] |
En 1947, Robert F. Heizer seguint el treball del professor A. L. Kroeber i William W. Elemendorf va analisar els informes etnogràfics de l'estància de Drake en New Albion. Afirma que «Drake deu haver desembarcat en territori ocupat per natius de parla Costa Miwok». En el seu anàlisis complet, Heizer conclou, «en juny de 1579, llavors, Drake provablement va desembarcar en lo que hui és conegut com la baïa Drakes».[9]
Des de 1949, la teoria de que Drake va desembarcar en la baïa Drakes ha segut defesa pel Drake Navigators Guild [Gremi de Navegants de Drake] en Califòrnia, i en particular, pel seu expresident, el capità Adolph S. Oko, Jr., el seu antic president honorari Chester W. Nimitz, i el seu un atre largamente president Raymond Aker. Oko va escriure: «Molts atres fets correlatius han segut.. trobat cert que el lloc de la cala de Drake com a part del total body of evidence. El pes de l'evidència establix realment la ensenar de Drake com a punt nodal de Nova Albion».[10] Nimitz va declarar que ell «no tenia dubte de que en el temps el públic acabarà reconeixent l'importància i el valor d'este lloc largamente perdut (la cala de Drake en la baïa Drakes), i ho situarà en atres Llocs Històrics Nacionals com Roanoke, Jamestown i Plymouth.[11]
Aker ha fet detallats estudis de reconstrucció del viage de circumnavegació de Drake. Els defensors d'esta teoria citen el fet de que la versió oficial publicada situa la colónia en els 38°N, a pesar de que les dos úniques narracions manuscrites del viage, no publicades en l'época de Drake, i per lo tant no someses a la mateixa censura Real que la versió oficial, situen el anclaje en els 44°N. S'ha sugerit a sovint que la geografia de Drake Cove, en la costa del comtat de Marin, és similar a la cala descrita per Drake, incloent els tallats blancs que s'assemblen als de la costa sur d'Anglaterra. L'actual forma geogràfica no és del tot conforme, deixant oberta la qüestió, inclús entre aquells que recolzen la teoria del comtat de Marin. Aker va sostindre que les crítiques a les característiques geogràfiques de la cala eren infundades, ya que la configuració dels bancs d'arena en la cala canvia cíclicamente, en periodos de vàries décades. Va predir que una llengua de terra que havia desaparegut en 1956, i que s'assembla molt a una del mapa Hondius, reapareixeria i efectivament es va formar de nou en 2001.[12]
S'han trobat en les proximitats del lloc de cala de Drake prop d'un centenar de peces de porcelana chinenca del XVI que «deuen atribuir-se prou a la visita de la Golden Hind de Francis Drake de 1579».[6]
El 17 d'octubre de 2012, el Secretari de l'Interior va reconéixer el lloc de Drakes Bay com un nou National Historic Landmark (punt d'interés històric nacional),[13][14] com l'ubicació dels restants del naufragi del Sant Agustín (la nau de Cermeño) i d'importants llocs indis. La cita menciona un possible desembarc de Drake, pero no diu que este va anar sense dubte el lloc d'anclaje de Drake.
Atres teories
S'han propost com a provables emplaçaments del port de Drake més de vint llocs.[15] Davidson va reconéixer que hi havia una gran confusió, principalment entre historiadors de silló, com Samuel Johnson[16] i Jules Verne.[17][18]
Punta Sant Quentin, baïa de Sant Francisco, Califòrnia
Robert H. Power (1926–1991), copropietari de Nut Tree en Vacaville, Califòrnia, va promoure l'idea de que la New Albion de Drake estava dins de la baïa de Sant Francisco, prop de la Punta Sant Quentin (Point Sant Quentin, </noinclude>). El seu principal argument és que el mapa d'Hondius correspon molt be en una part de la topografia quan les parts s'ajusten per mig d'una correcció 2:1.[19] Té com a problemes la dificultat dels marins en trobar la baïa de Sant Francisco des de l'oceà (que va ser descoberta per primera volta per terra i quan els primers intents des de la mar, que varen seguir a continuació, varen fracassar en la busca), el temps brumoso continu,[20] la multitut d'atres bons ports, i els perills extrems d'entrar en una baïa de forma desconeguda.
Whale Cove, Oregó
En 1978, l'historiador aficionat britànic Bob Ward, despuix de fer un estudi exhaustiu dels documents associats en el viage de Drake, va sugerir que en realitat va desembarcar molt més al nort, en la ensenar de la ballena Whale Cove, en l'actual Oregó. (</noinclude>) Ward ha demostrat que la narració d'Hakluyt va ser falsificada deliberadament en a lo manco cinc llocs, i provablement en atres sis o sèt, en la finalitat de mantindre en secret del seu etern rival, Espanya, la busca de Drake del Pas del Noroest. Encara que la versió oficial del viage de Drake dona l'ubicació de l'anclaje en els 38°N, els dos únics relats manuscrits del viage, conservats en la Biblioteca Britànica, diuen que va ser en els 44°N, que es troba en el tram central de la costa d'Oregó. Ward sugerix que Drake va pensar erròneament que havia descobert el Pas del Noroest, quan va trobar, i es va adinsar, en l'estret de Juan de Fuca, que separa l'illa de Vancouver (Columbia Britànica) de la continental península Olímpica, en l'estat de Washington.[21][22]
Hi ha una série de pistes cartogràfiques que sugerixen que Drake pugues haver establit l'insularitat de l'illa de Vancouver, i que també pot haver explorat les costes de la Columbia Britànica i d'Alaska fins als 56°N en busca del llegendària Passage. Encara que Whale Cove és menuda, coincidix molt be en l'esbós de l'anclaje de Drake en el requadro del mapa d'Hondius, i també coincidix en les profunditats mostrades en la representació de Robert Dudley, i és potser la primera entrada, en la costa al sur de l'estret de Juan de Fuca que oferix suficient profunditat per a haver acomodat la nau de Drake, un port d'estiu resguardat que conta ademés en una plaja adequada en la que carenar la Golden Hind.[23]
Illa Vancouver, Columbia Britànica
En 2003, el canadenca R. Samuel Bawlf va sugerir[24] que la New Albion de Drake era l'illa de Vancouver i que Drake va erigir un lloc contenint tal declaració en lo que hui és Comox (Columbia Britànica), Columbia Britànica, ubicada en l'illa de Vancouver.[25] Plantilla:Coord/dec2dms/dmW / 49.66, -124.95</noinclude> Bawlf recolza l'idea de que Drake va completar la "Neahkahnie Mountain Survey."
Bawlf creu que Drake carenó la Golden Hind en Whale Cove, Oregó. Bawlf apunta una série d'elements de prova en apoyo de la seua opinió de que l'acta oficial publicada del viage de Drake va ser alterada deliberadament per a suprimir el verdader alcanç dels seus descobriments. Bawlf també depén en gran mida de la configuració de la llínea de costa com es mostra en alguns dels mapes i globos de l'época, incloent els cridats Mapes de Drake francés i holandés, que descriuen el seu viage despuix d'haver aplegat a un punt al nort d'una cadena d'illes al noroest de la Nova Espanya i atres mapes que representen New Albion en latitut superiors a les del nort de Califòrnia, com el mapa del Nou Món de Richard Hakluyt de 1587 que mostra Nova Albion a 50°N. Bawlf també subralla el fet de que en una versió inicial del seu globo de 1592 Emery Molyneux va representar la llínea costera de Norteamérica que està darrere de l'illa de Vancouver en notable precisió, a pesar de que les pròpies illes, no apareixen representades en els mapes de Drake francés i holandés. Este aspecte va ser advertit per primera volta per Bob Ward, quan va examinar els globos en 1985.
Ward sosté que Bawlf ha plagiat àmpliament la seua pròpia investigació original, i que a on Bawlf s'ha aventurat pel seu conte, les seues idees tenen molts errors. Per eixemple, Bawlf sugerix que uns trenta topònims dels mapes d'Hondius i d'Ortelius deriven del viage de Drake quan, de fet, varen ser nomenats per Juan Cabrillo en 1541-42 o per anteriors exploradors espanyols. Ward diu que no hi ha absolutament cap base per a la proposta de que el anclaje de Drake anara Comox.
Les afirmacions de Bawlf sobre "anàlisis espectral" i quatre illes coincidentes han segut disputades per Derek Hayes.[26] Oliver Seeler qüestiona les conclusions de Bawlf,[27] com també ho fa Eric Powell. [28]
El treball de Bawlf també ha segut criticat per Edward Von der Porten, president del Gremi de Navegants de Drake. Von der Porten calcula que la teoria de Bawlf requeria que la Golden Hinde tindria que haver viajat «una mija de 5,95 nucs... en una nau capaç de menys d'un nuc en eixes condicions». Ademés, Bawlf falla en identificar els blancs tallats, les illes de St. James o la costa del Poble Miwok. Von der Porten afirma que Bawlf «no té cap prova, ni per a la conspiració ni per a la 'regla dels dèu graus».[29][30]
Vore també
Referències
- ↑ Sugden, John (1990). Sir Francis Drake, Barrie & Jenkins, p. 118. ISBN 0-7126-2038-9.
- ↑ Rebujat per John Cummins en, Francis Drake: The Lives of a Hero 1997:118: «In view of the prominence given in different versions to the crowning of Drake it would be odd if the establishment of a colony had gone unrecorded».
- ↑ "(...) the certain truth concealed, as I have thought it necessary myself". «Sir Francis Drake Revived».
- ↑ The World Encompassed by Sir Francis Drake, being his next voyage to that to Nomene de Deu formerly imprinted, 1628
- ↑ «The representations of Sant Francisco (Califòrnia): a portable harbor in the fragile geography of the North Pacific.». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2019. Consultat el 10 d'agost de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 (1981) THE DRAKE AND CERMEÑO EXPEDITIONS' CHINESE PORCELAINS AT DRAKES BAY, CALIFÒRNIA 1579 AND 1595.
- ↑ Drake's likely 380 NM route (GoogleEarth)
- ↑ Brereton, Robert Maitland, C. I., Did Sir Francis Drake Land on Any Part of the Oregon Coast?, J. K. Gill Company, Portland, Oregon, 1907
- ↑ (1947).«Francis Drake and the Califòrnia Indians, 1579».University of Califòrnia Publications in American Archaeology and Ethnology.University of Califòrnia Press.42
- ↑ Oko, Captain Adolph S., Jr., Francis Drake and Nova Albion, Califòrnia Historical Society Quarterly, Vol. XLIII, No. 2, juny de 1964.
- ↑ Nimitz, Chester W., Drake's Cove, Pacific Discovery, Califòrnia Academy of Sciences, Vol. 11, No. 2, 1958.
- ↑ Again a safe harbor: Tiny cove many believe Sir Francis Drake repaired to 422 years ago suddenly reappears, Sant Francisco Chronicle, 18 de juliol de 2001. Disponible en: [1].
- ↑ The Drake’s Cove site began its review by the National Park Service (NPS) in 1994 [2], thus starting an 18-year study of the suggested Drake sites. The first formal Nomination to mark the Nova Albion site at Drake’s Cove as a National Historic Landmark was provided to NPS on January 1, 1996. As part of its review, NPS obtained independent, confidential comments from professional historians. The NPS staff concluded that the Drake’s Cove site is the “most provable” [3] and “most likely” [4] Drake landing site. The National Park System Advisory Board Landmarks Committee sought public comments on the Port of Nova Albion Historic and Archaeological District Nomination [5] and received more than two dozen letters of support and none in opposition. At the Committee’s meeting of November 9, 2011 in Washington, DC, representatives of the government of Spain, the National Oceanic and Atmospheric Administration and Congresswoman Lynn Wolsey all spoke in favor of the nomination: there was no opposition. Staff and the Drake Navigators Guild’s president, Edward Von der Porten, gave the presentation. The Nomination was strongly endorsed by Committee Member Dr. James M. Allan, Archeologist, and the Committee as a whole which approved the nomination unanimously. The National Park System Advisory Board sought further public comments on the Nomination [6]: no additional comments were received. At the Board’s meeting on December 1, 2011 in Florida, the Nomination was further reviewed: the Board approved the nomination unanimously. On October 16, 2012 Secretary of the Interior Ken Salazar signed the nomination and on October 17, 2012,The Drakes Bay Historic and Archaeological District was formally announced as a new National Historic Landmark.[7]
- ↑ «The Drake Navigators Guild Press Release». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2016. Consultat el 21 de febrer de 2013.
- ↑ Sant Francisco Chronicle: Again a safe harbor / Tiny cove many believe Sir Francis Drake repaired to 422 years ago suddenly reappears: July 18, 2001: Nolte, Carl
- ↑ Johnson (1767). The life of Mr. Richard Savage, són of the Earl Rivers; to which llaure added the lives of Sir Francis Drake and Admiral Blake, 3rd edició.
- ↑ Oko, Captain Adolph S., Jr., Francis Drake and Nova Albion, Califòrnia Historical Society Quarterly, Vol. XLIII, No. 2, June 1964, pp. 6-7
- ↑ Verne, Jules, Great Voyages and Great Navigators, Part II, No. 466, Vol. XXIV, George Munro publisher, 1879, p. 33
- ↑ (1974) Francis Drake & Sant Francisco Bay: a Beginning of the British Empire, University of Califòrnia, Davis.
- ↑ «Proof that Drake Landed at Drake's Bay: Our Photographer was There».The Press Democrat.Consultat el 12 de juliol de 2012.
- ↑ Geographical.Royal Geographical Society.
- ↑ While Ward published one article in 1981, he writes that he will not be publishing a further work solely dedicated to his Drake landing site beliefs. «Emails to Karen Pinte». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2012. Consultat el 21 de març de 2013.
- ↑ El lloc www. drakeinoregon. com oferix més de cinquanta pàgines d'informació detallada sobre el cas de Whale Cove.
- ↑ Bawlf (2003). The Secret Voyage of Sir Francis Drake, 1577-1580, Douglas & McIntyre. ISBN 1-55054-977-4.
- ↑ Bawlf's route for Drake is 2,000 NM (1,600 NM without detours) covered in 34 sailing days based on the theory that the published dates were intentionally in error. (GoogleEarth)
- ↑ «Half-Baked Alaska». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2011. Consultat el 1 de decembre de 2011.
- ↑ «Did Francis Drake discover B. C.?». Vancouver Sun. Consultat el 1 de decembre de 2011.
- ↑ «Sir Francis Drake Didn't Sleep Here». Archaeological Institute of America. Consultat el 9 de decembre de 2011.
- ↑ "has no evidence for either the conspiracy or his 'tingues degree rule.'" Von der Porten, Edward, A New Drake Myth, Siga History, National Maritime Historical Society, No. 106, Winter 2004, pp. 10-12.
- ↑ Bookworld's one-page summary of seven key problems with Bawlf's theory.«Lookout: 7 Reasons Why the British Explorer Didn't Reach British Columbia in 1579: Doubting Drake».Bookworld.17Consultat el 10 d'abril de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueva Albión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.