Anar al contingut

Nafta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Nafta (desambiguació).
Per a la nafta (combustible), terme utilisat en Argentina, Paraguai i Uruguay vore Gasolina.

Nafta és una mescla d'hidrocarburs líquits inflamables. S'han produït mescles etiquetades en nafta a partir de condensados de gas natural, destilats de petròleu i la destilació d'alquitrán de hulla i turba.

En diferents indústries i regions, la nafta també pot ser petròleu cru o productes refinats com el querosén. Els esperits minerals, també coneguts històricament com "nafta", no són el mateix químic.

Etimologia

El gas blanc, ejemplificado per Coleman Camp Fuel, és un combustible comú a pur de nafta utilisat en moltes llanternes i antorches.

La paraula nafta és del llatí i grec antic (νάφθα), derivat del naft persa mig ("mullat", "nafta"),[1][2] l'últim significat del qual va ser una assimilació del napṭo acadio (vore llengües semíticas) com l'àrap نَفْط nafṭ ("petròleu"), siríaco ܢܰܦܬܳܐ naftā i hebreu נֵפְט neft).[3] En grec antic, s'usava per a referir-se a qualsevol tipo de petròleu o alquitrà.

En la Cançó dels Tres Chiquets, la paraula grega νάφθα designa un dels materials utilisats per a avivar el forn de fòc. La traducció de Charles Brenton ho traduïx com "colofonia".

El llibre II Macabeos conta cóm es va posar un "aigua espessa" en un sacrifici en l'época de Nehemías i quan el sol lluïa es va incendiar.

Els companyers de Nehemías varen cridar a aquell líquit “neftar”, que significa purificació, pero la majoria de la gent ho crida “nafta”.
Segon Llibre dels Macabeos 1:36 (versió Deu Parla Hui)

Entra en la paraula napalm, una contracció de la "na" del àcit nafténico i la "palm" del àcit palmítico, originalment feta d'una mescla d'àcit nafténico combinada en sales d'alumini i magnesi de l'àcit palmítico. La nafta és la raïl de la paraula naftaleno, i també es pot reconéixer en la paraula ftalato i en el color de la pintura blava de ftalo.


En l'us anterior, "nafta" simplement significava petròleu cru, pero este us ara està obsolet en anglés. També es va usar per a aguarrás mineral (també conegut com "solvent Stoddard"), originalment el principal ingredient actiu del sabó de lavandería Fels Naptha. La paraula ucraniana i bielorusa нафта (nafta), lituà, letó i estonio "nafta", la paraula russa нефть ( neft') i el persa naft ( نفت) significa "petròleu cru". Ademés, en Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Finlàndia, Itàlia, Sèrbia, Eslovènia, el nafta (нафта en cirílic) s'usa coloquialmente per a indicar combustible diésel i petròleu cru. En la República Checa i Eslovàquia, nafta es va usar històricament tant per a combustible diésel com per a petròleu cru, pero el seu us per a petròleu cru ara és obsolet[4] i generalment indica combustible diésel. En búlgar, nafta significa combustible diésel, mentres que neft, aixina com gasolina (петрол en cirílic), significa petròleu cru. Nafta també s'usa en el llenguage quotidià en Argentina, Paraguai i Uruguai per a referir-se a la gasolina.[5] En Polònia, la paraula nafta significa querosén,[6] com en lampa naftowa "llàntia de parafina"; el petròleu cru i (coloquialmente) el combustible diésel es diuen roba "pus". En flamenc, la paraula naft s'usa coloquialmente per a gasolina.[7]

Hi ha una hipòtesis de que la paraula està conectat en el nom de l'indoirania deu Apam Napat, que ocorre en védico i en Avestic; el nom significa "net de (les) aigües", i els Vedas ho descriuen com a emergent de l'aigua dorada i lluenta "en rajos lluents", tal volta inspirada per una filtració de gas natural en flames.[8]

Tipos

S'han agregat varis calificadores al terme "nafta" per diferents fonts en un esforç per fer-ho més específic:[9]


Una font distinguix per punt d'ebullició:

La nafta llaugera és la fracció que hervir entre 30 °C i 90 °C i consistix en molècules en 5–6 àtoms de carbono. La nafta pesada hervir entre 90 °C i 200 °C i consistix en molècules en 6–12 àtoms de carbono.

Una atra font diferencia els comentaris llaugers i pesats sobre l'estructura d'hidrocarburs, pero oferix una llínea divisòria menys precisa:

Llaugera [és] una mescla que consistix principalment en hidrocarburs alifáticos de cadena llineal i cíclicos que tenen de cinc a sis àtoms de carbono per molècula. Pesada [és] una mescla que consistix principalment en hidrocarburs alifáticos de cadena llineal i cíclicos que tenen de sèt a nou àtoms de carbono per molècula.

Abdós són definicions útils, pero són incompatibles entre sí i l'última no proporciona mescles que continguen 6 i 7 àtoms de carbono per molècula. Estos térmens també són lo suficientment amplis com para no ser àmpliament útils.


Referències

  1. ↑ Christian Gizewski (Berlin Institute of Technology). «teu-berlin.de/Auditorium/FAByzIsl/SO8/PersErb.htm Persisches Erbe im Griechischen, Lateinischen, Arabischen, Türkischen und in verschiedenen heutigen europäischen Sprachen (Persian Heritage in Greek, Latin, Arabic, Turkic and Various Modern European Languages)». Technische Universität Berlin. Consultat el 28 de febrer de 2010.
  2. ↑ David Neil MacKenzie (1971). A Concise Pahlavi Dictionary, Oxford University Press, p. 57. ISBN 978-1-934768-59-4.
  3. ↑ «ENGLISH i. Persian Elements in English» (en en). www.iranicaonline.org. Encyclopaedia Iranica. Consultat el 1 de setembre de 2018.
  4. ↑ «Slovenské slovníky». Slovnik.juls.savba.sk. Consultat el 26 d'octubre de 2015.
  5. ↑ Pedro Mairal (2012). L'any del desert, Stockcero, Inc, pp. 71–. ISBN 978-1-934768-59-4.
  6. ↑ Andrey Taranov (23 d'octubre de 2013). Polish vocabulary for English speakers - 7000 words, BoD - Books on Demand, pp. 98–. ISBN 978-1-78071-417-2.
  7. ↑ Michael G. Clyne (1992). Pluricentric Languages: Differing Norms in Different Nations, Walter de Gruyter, pp. 85–. ISBN 978-3-11-012855-0.
  8. ↑ Forbes, R. J. (1955). Studies in Ancient Technology (en en), Brill Archive, p. 13.
  9. ↑ Prestvic, Rune; Kjell Moljord; Knut Gran; Anders Holmen, George J. (23 de febrer de 2004). «Catalytic naphtha reforming», Catalytic Naphtha Reforming, Revised and Expanded (en en), CRC Press, p. 2. ISBN 9780203913505.