Myiarchus phaeocephalus
_(20027044745).jpg){kind=link}
El copetón tiznado[1] (Myiarchus phaeocephalus), també denominat copetón de corona tiznada (en Perú), copetón coronitiznado (en Equador) o atrapamoscas de copete obscur,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al numerós gènero Myiarchus. És natiu del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per la pendent del Pacífic des del noroest d'Equador cap al sur fins al noroest de Perú, a on s'interiorisa per l'alta vall del riu Marañón.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: els boscs caducifolios, xares àrides i clareras, des del nivell de la mar fins als 1100m d'altitut.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie M. phaeocephalus va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1860 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Babahoyo, Equador».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Myiarchus» es compon de les paraules del grec «μυια muia, μυιας muias» que significa ‘mosca’, i «αρχος arkhos» que significa ‘cap’; i el nom de l'espècie «phaeocephalus», es compon de les paraules del grec «phaios» que significa ‘marró’, ‘moreno’ i «kephalos» que significa ‘de cap’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'anàlisis de les característiques morfològiques del ADN mitocondrial indica una afinitat propenca Myiarchus ferox i també en Myiarchus panamensis i Myiarchus venezuelensis, pero les relacions més precises dins d'eixe grup permaneixen incertes. Les subespecies es diferencien pobremente. La forma descrita Myiarchus toddi Chapman, 1923, del nort de Perú, es referix a un individu aberrant de la subespecie interior.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird[7] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Myiarchus phaeocephalus phaeocephalus P.L. Sclater, 1860 – oest d'Equador (al sur des del noroest d'Esmeraldes i oest de Pichincha) i noroest de Perú (al sur fins a Lambayeque).
- Myiarchus phaeocephalus interior J.T. Zimmer, 1938 – extrem surest d'Equador (prop de Zumba, en el sur de Zamora Chinchipe) i nort de Perú (conca de l'alt riu Marañón en el noreste de Cajamarca i noroest d'Amazones).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de juny de 2023. P. 496.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 16 de juny de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 16 de juny de 2023.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiarchus phaeocephalus, p. 472, làmina 59(15)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Myiarchus, p. 263; phaeocephalus, p. 300»
- ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.