Anar al contingut

Municipi de Gortina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Municipi de Gortina
Per a atres usos d'este terme vore Gortina (desambiguaació).

Gortina (en grec, Γόρτυν, Γόρτυς o Γόρτυνα; en llatí, Gortyn o Gortyna) és un municipi de l'illa grega de Creta, a 45 km al sur de la capital, Heraclión. En 2011 la població del municipi era de 15 632 habitants mentres l'unitat municipal del mateix nom tenia 4716.[1] També és un jaciment arqueològic a on es conserven numeroses ruïnes, entre les que destaquen unes plaques en l'inscripció d'unes lleis, escrites en dialecte dòric, conegudes com lleis de Gortina.

Història

[editar | editar còdic]

Gortina va ser una ciutat important en l'Antiguetat. La cita Homero en el Catàlec de les naus de la Ilíada que la definix com amurallada.[2] Esteban de Bizancio diu que originalment es va cridar Larisa i Cremnia o Kremnia. La ciutat estava en una planura regada pel riu Leteo, i a l'est de Festo; estava una miqueta alluntada de la costa, (a 90 estadis, segons Estrabón) a on tenia dos ports: Lebén i Mata-ho.[3]

Estàtua d'Atenea. VII

Gortina va ser habitada des del final del neolític (cap a el 3000 a. C.), i també ho va estar en el periodo minoico, época de la que s'han conservat alguns restants en el propenc lloc de Kania.

També s'han trobat restants de l'época arcaica (VII) en l'àrea de l'acrópolis, aixina com una extensa inscripció coneguda com el còdic o les lleis de Gortina (V)

Segons indica Estrabón, Gortina i Cnosos es varen disputar la hegemonia de Creta, i les dos ciutats es varen enfrontar freqüentment. En eixos enfrontaments normalment el respal de Cidonia cap a un dels dos bandos resultava decisiu per al resultat de la lluita.[3] Tucídides menciona que durant la guerra del Peloponeso Gortina tenia un próxeno en Atenes, que va assessorar als atenienses per a que atacaren Cidonia.[4]

En una época indeterminada va perdre les seues muralles i va permanéixer sense elles fins que va ser amurallada de nou per Ptolomeo IV Filopátor.[3] En 201 a. C. Gortina, que es trobava en dificultats per una guerra, va solicitar l'ajuda de Filopemen, que havia segut estratego de la Lliga Aquea, per a que comandara les seues tropes.[5][6] En 197 a. C. 500 ciutadans baix el mando de Cidante es varen unir al cònsul romà Tito Quincio Flaminino en Tesalia.[7]

A mitat de el II Gortina va destruir la veïna ciutat de Festo i es anexionó el seu territori.[8] En l'any 121 a. C., va haver una guerra entre Gortina i Cnosos mentres estava en Cnosos Dorilao, un estratega de Mitridates V del Ponto. Dorilao comandó les tropes de Cnosos que varen véncer a Gortina.[9]

En el I va ser aliada de Roma, i va ser capital de la província romana de Creta i Cirene[10] i durant els següents 500 anys va gojar de prosperitat baix domini romà.


Tito (discípul de sant Pablo) va introduir el cristianisme en la ciutat i va morir sent el seu bisbe. Cap a la mitat de el III els cridats dèu màrtirs de Creta varen ser martirisats prop de Gortina.[11] Apareix citada en la llista de 22 ciutats de Creta del geógrafo bizantí de el VI Hierocles.[12] Gortina va existir fins a 824, any en que va ser destruïda pels àraps.

Mitologia

[editar | editar còdic]

Es dia que Gortina havia pres el seu nom de Gortis, fill de Radamanto o, en una atra tradició, un dels fills de Tegeates, el epónimo de la ciutat de Tegea.[13]

En les afores de la ciutat estava la font de Sauros. A la vora del riu hi havia una atra font en un banana que no perdia el full en hivern i a la que la llegenda atribuïa haver servit d'escenari de l'unió d'Europa en Zeus,[14] i a la metamorfosis de Zeus que s'havia convertit en bou per a seqüestrar a Europa.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Detalle del cens de 2011» (en grec). Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015. Consultat el 11 de maig de 2015.
  2. Homero, Ilíada II,646.
  3. 3,0 3,1 3,2 Estrabón X,4,11.
  4. Tucídides II,85.
  5. Pausanias VIII,50,6.
  6. Plutarco, Vida de Filopemen 13.
  7. Tito Livio XXXIII,3.
  8. Estrabón X,4,14. Estrabón no menciona senyes que permeten establir el moment d'esta destrucció, pero es deduïx que va ser entorn a estes dates perque és llavors quan Festo deixa de produir moneda.
  9. Estrabón X,4,10.
  10. «Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Història de Gortina».
  11. Alban Butler, Vides dels Pares, Màrtirs i atres principals sants (1791), pp.384-385.
  12. Hierocles, Sinecdemo.
  13. Pausanias VIII,53,4.
  14. Teofastro, Història de les plantes I,9,5.


Referències

[editar | editar còdic]