Monnegre (Jijona)
Monnegre (en valencià i oficialment, Montnegre) és una partida rural del municipi espanyol de Xixona, província d'Alacant.
| Monnegre (Jijona) | |
|---|---|
| Localisació | |
| Tipos | Espai natural / Bosc |
| Província | Alacant |
Forma part del territori històric, natural i ZEPA Ret Natura 2000 denominat Monnegre (en valencià, Montnegre).
El Monnegre jijonenco se subdividix en dos núcleus de població, Monnegre de Dalt (en valencià i oficialment, Montnegre de Dalt) i Monnegre d'Avall (en valencià i oficialment, Montnegre de Baix).
Història
- Artícul principal → Monnegre.
Ya en l'época dels romans se sap que hi havia assentaments en les ales del riu Monnegre.[1]
Des del seu sorgiment, l'activitat econòmica ha segut de subsistència en dedicació a l'agricultura i ganaderia. En les fèrtils vegas del riu Monnegre es cultivaven productes com creïlles, espinacs, cebolletas, tomates, judeues o coliflores que els monnegreros les venien en els mercadillos de les localitats de l'entorn.[1] La creïlla de Monnegre a dia de hui seguix gojant de molt prestigi en la comarca per la seua calitat.[2][3]
Cap a finals dels anys 1960, la pèrdua de pes en l'economia jijonenca de l'agricultura en favor de l'indústria del torró, en millors condicions laborals, va fer emigrar a habitants de Monnegre cap a la ciutat de Xixona. Ad açò es va sumar una arribada tardana de l'electricitat i els servicis sanitaris i educatius no atesos, que varen accelerar el procés de despoblació i va sumar a Monnegre a una espècie d'oblit.[3]
Monnegre va ser de suma importància en quedar com territori transfronterizo en frontera internacional en 1244. En el cim de Cabezo de Monnegre (oficialment en valencià, Cabeç de Montnegre) de 515 metros d'altitut, s'ubicava el mojón que dividia els regnes de Valéncia i Castella, en la ralla traçada pel Tractat de Almizra, i per això dos sistemes jurídic diferents.[4]
Quedaven dividits els térmens generals de les viles de Xixona i Alacant, quedant com a poblacions fronterices i limítrofes entre sí, ya que per llavors Muchamel, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant o Campello pertanyien a la vila d'Alacant. La ralla fronteriça que marcava la frontera d'abdós regnes transcorria per les fites Cabezón d'Or, Cabezonet, Vergeret, Guardes Velles, Cabezo de Monnegre, La Escobella, El Ventós, Maigmó, etc.[4]
Aixina és com Monnegre es va convertir en un territori en disputa entre Alacant i Xixona en tensions territorials i per l'ús de l'aigua que es varen prolongar sigles.[5][6]
Cultura i tradicions
El Monnegre jijonenco i històric, des d'aproximadament 1867 celebra les festes en honor a la Verge dels Desamparats, patrona de Monnegre. Se celebren la primera fi de semana de setembre i entre els seus actes destaca l'ofrena de pans similar a la de Torremanzanas aixina com la processó. Des de 1977 a 2017, durant 40 anys varen deixar de celebrar-se pel èxodo rural i despoblació. En 2017 es va reprendre la celebració en l'impuls de la nova generació de monnegreros.[7]
El Monnegre de la capital també celebra les seues festes patronals en honor a la Verge dels Desamparats pero ho fa en la primera semana d'agost, un més abans que en el Monnegre de Dalt. Estes festivitats inclouen actes tradicionals com l'ofrena de el "Pa Beneït" i processons que reflectixen la rica herència cultural monnegrero.
La gastronomia típica de Monnegre és l'arròs en conill i caragols, l'olleta de verdura o el gazpacho jijonenco.[2]
Existix una casa rural en Molino del Gall en Monnegre de Dalt, que és un dels principals motors turístics de Monnegre en l'actualitat.
En els últims anys s'han activat moviments de recuperació del territori i cultura de Monnegre inclús impulsats per l'Universitat d'Alacant.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Los últimos de Monnegre», Aquí Medios de Comunicación. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
- ↑ 2,0 2,1 «Montnegre: tierra blanca y fértil, agua y cañas», Made in Jijona. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
- ↑ 3,0 3,1 «Montnegre. Un río, un territorio, un paisaje un libro que pone en valor este paraje jijonenco», Bernardo Garrigós. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
- ↑ 4,0 4,1 «Viejas disputas territoriales entre Xixona y Alicante», Alicante Plaza. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
- ↑ «La asonada de Juan Poveda en 1907. Conflictos por el agua del río Montnegre. Xixona (I)», Real Asociación Española de Cronistas Oficiales. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
- ↑ «¿Por qué Alicante y Xixona fueron enemigos? Montnegre: unión y conflicto contado en un libro», Alicante Plaza. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
- ↑ «Una patrona, dos fiestas y una historia de tres ermitas», Diario Información. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
- ↑ «La Recuperació de la memòria del territori de Montnegre», Universidad de Alicante. Consultat el 20 de abril de 2025 (en español).
Bibliografia
- Payá, Jorge, Montnegre: un riu, un territori, un paisage. Sant Vicente del Raspeig: Publicacions de l'Universitat d'Alacant, 2022.