Riu Monnegre

Riu Monnegre

El riu Monnegre (en valencià, riu Montnegre) és un riu de la província d'Alacant (Espanya). Naix a 1100 metros d'altura en la serra d'Onil. En el seu curs està l'embassament de Tibi, del sigle XVI i encara en funcionament. Desemboca en Campello, despuix de travessar gran part de l'Horta d'Alacant.

Des de el XIII al XVIII el riu va fer de llímit entre la Governació d'Oriola i la de Xàtiva.

Denominacions

En el seu curs alt, fins al pantà de Tibi, rep el nom de riu Vert; a partir del pantà és quan es diu pròpiament riu Monnegre, ya que el caixer travessa un mant de calcàrees triásicas negres, presentant les aigües eixa coloració com a reflex del llit pel que discorre; i en aplegar a l'Horta d'Alacant i fins a la seua desembocadura en Campello, rep el nom de riu Sec per la seua falta d'aigua, provocat per l'aprofitament íntegre per als cultius.

Curs

Apareix descrit en el sext volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:

CASTALLA o MONNEGRE: r. de la prov. d'Alacant, part. jud. de Xixona. Naix en el Marjal de Onil, a on es reunen les aigües de la font dels Ojales, i les escorrentias de les séquies del referit marjal: intérnase al moment en el térm. de Castalla, de la v del qual. pren nom, corrent de NO. á SE.; i entre esta pobl. i Xixona rep les afluències de la rambla Gavarrera, que pren orige en el térm. de Ibi i lloc cridat el Canal d'Alcoy. Seguix serpenteando per les mateixes parets de Tibi, que deixa á la izq.; i á la dist. d'una leg. d'esta v. en la partida de la Alcornia, resbálanse les seues aigües en un pantà que pren nom del mateix poble de Tibi, que la seua descripcion vàrem fer en el art. Alacant c. (V.) Rep posteriorment les corrents del riach. la Torre (V.), en el que van tambien confoses les aigües d'uns atres menys considerables, cridats Coscó i Bugaya; seguix serpenteando por entre monts fins a creuar els térm. de Muchamel i Sant Joan, els pobles del qual deixa á la der., i prop de la torre de l'Illeta o Illeta desemboca en el mar. Té generalment poca aigua, pero és de curs perenne fins a aplegar al térm. de Muchamel, en a on queda el caixer sec, en motiu d'aprofitar-se les seues aigües en el rec de les hortes dels pobles per a on pansa: solament en temps de pluges són prou fortes les seues avingudes per rebre tots els alvertents del terr. cridat la Hoya de Castalla, havent segut la mes gran la que es va efectuar en setembre de 1793, de les resulta del qual no solament es va omplir el pantà, sino que li sobrepujaron les aigües á una altura considerable, botant per damunt de la paret. El seu curs des del naiximent fins al desaiguador, serà d'unes 8 hores aproximadament, i en esta estension donen impuls les seues aigües á 5 fáb. de paper i 11 molins harineros: en els camins de Onil é Ibi hi ha 2 ponts d'un sol arc que donen pas al rio.

(Madoz, 1847, p. 78)