Serra de la Escobella

La Escobella (en valencià, L'Escobella) és una serra situada en la província d'Alacant, Espanya, entre els municipis de Sant Vicente del Raspeig, Tibi i Xixona.

La Escobella forma part de Monnegre, una comunitat tradicional, espai natural i ZEPA de la Ret Natura 2000.

La Escobella junt a la serra del Ventós forma una barrera natural que delimita a un costat la comarca del Hoya d'Alcoy i a l'atre el Camp d'Alacant. L'alt de la Escobella és el punt més elevat del terme municipal de Sant Vicente del Raspeig.

Archiu:Tratado de Almizra.png

Llímits del Tractat de Almizra a on en La Escobella es va situar un fita fronteriça que separava dos regnes despuix de l'acort entre Jaime I d'Aragó i Alfonso X l'Sabio.

Toponímia

Existix una històrica confusió entre els topònims dels cims de la serra de la Escobella. S'ha estés erròneament en els últims anys per mig d'aplicacions de geolocalización deportiva com Wikiloc, que el cim més alt és La Mosca o també conegut com Altet de la Mosca o Alt de la Mosca.

Un dels primers mapes topogràfics elaborat pel Institut Geogràfic i Estadístic en l'any 1898 denomina al cim de 693m com La Escobelleta i a la de 655m com Altet de la Mosca.

En l'actualitat, el Institut Cartogràfic Valencià, en el seu visor de cartografia denomina al cim de 693m com Alt de l'Escobella, al cim de 655m com a L'Escobella i a la de 636m com a l'Escobelleta, ni rastre del topònim Mosca.

Un dels fets que ha provocat esta confusió toponímica ha anat produïda pel propi ICV en colocar el vèrtiç geodèsic que denomina l'Escobella (655m) no colocant-ho en el cim més elevat de la serra, la que denominen Alt de l'Escobella (693m). Segons pareix, no es va colocar el vèrtiç geodèsic en el cim per la singular estrechez de la mateixa, en una forma cònica en forma de formage de tetilla.

Ademés, un atre fet que confirma que el topònim correcte de la Mosca o Altet de la Mosca és el cim de 655m és que junt a este mateix punt naix el barranc de la Mosca, descendint el seu caixer cap al Altet de la Planxeta i convertint-se en afluent del barranc de la Font del Llop o Font del Llop a l'altura de Pla Xirau, el qual a la seua volta est és afluent de la rambla de Rambuchar. Per panto, el Altet de la Mosca és el punt més elevat del barranc del mateix nom.

Des del Ajuntament de Sant Vicente del Raspeig, en els seus documents i fullets oficials com el de rutes i senderes elaborat en colaboració en la Universitat d'Alacant determinen que el cim de 693m es denomina Alt de l'Escobella i l'atre cim de 655m es denomina Altet de la Mosca.

Història

La serra de la Escobella va ser de suma importància en quedar com frontera internacional en 1244. En el cim La Escobella també coneguda com a Alt de la Escobella, de 693 metros d'altitut, es va ubicar el mojón que dividia els regnes de Valéncia i Castella, en la ralla traçada pel Tractat de Almizra, i per això dos sistemes jurídics diferents.

Quedaven dividits els térmens generals de les viles de Xixona i Tibi (Regne de Valéncia) i Alacant (Regne de Castella), quedant com a poblacions fronterices i limítrofes entre sí, ya que per llavors El Raspeig (encara no existia el topònim Sant Vicente del Raspeig) era part del terme municipal de la vila d'Alacant. La ralla fronteriça que marcava la frontera d'abdós regnes transcorria des de les fites del Cabezón d'Or fins a Biar.

Gràcies a la tesis doctoral del professor Jorge Payá "Règim jurídic de les aigües del riu Vert-Monnegre (sigles XIII-XVIII)", s'ha permés conéixer la carta del procurador general del regne de Múrcia, Jaime Pérez d'Aragó, datada en 1297, en la que es descriu per on transcorria la llínea fronteriça acordada en el Tractat de Almizra i fins a quin punt la mateixa convertia les seues inmediacciones en lo que hui denominaríem territori transfronterizo. Segons este document, la frontera traçada en Almizra tenia el següent recorregut:

Primerament en la partida de Vilajoiosa a la mar dèu milles al Carrisalejo, pegat a la mar, i del Carrisal a la Molga i de la Molga al Cantal del Spino, a la veta del barranc de la Alcantarola i del Cantal del Spino a Cabeçonsuelo, a la Penya forada del Cabeçon i Cabeçonsuelo al Vergeret i del Vergeret als Guardos Vells i dels Guardos Vells a Monnegro i del Monnegro a Lalcubilla i de Lalcubilla al Ventoso puja al barranc dalt del Maymon i del Maymon als alvertents de la serra fasta la serra, i de la serra tots els alvertents del Solà […].

Els mojones que dividien la frontera dels regnes s'ubicaven en els cims més alts de les serres que discorria, a on l'evolució dels topònims des de 1297 és singular: Monnegro fa referència al Cabeç de Montnegre (515m), Lalcubilla fa referència a la Escobella (693m), Ventoso és el Cabezo del Ventós (902m) i el Maymon és el Maigmó (1.296m).