El Raspeig
El Raspeig va ser el nom que va rebre Sant Vicente del Raspeig des dels seus primers assentaments en el XV fins a 1812. El Raspeig va pertànyer varis sigles a la ciutat d'Alacant, pero en el XVIII varen escomençar a generar-se les primeres reclamacions veïnals en benefici de major autonomia municipal. El Raspeig va pertànyer a Alacant majorment baix la fòrmula administrativa de partida rural, si be, també va obtindre atres rancs com el de carrer, caseriu o barri.
Història del Raspeig
El Raspeig va ser terra destinada al sector agrari (regadius, hortas, almazaras...). El caràcter de lloc de pas i al mateix temps creuament de camins de les terres del Raspeig ha marcat el seu desenroll històric a lo llarc de sigles. Es trobaven camins naturals que aplegaven des del Vinalopó, molt provablement utilisats ya des de la Época Prehistòrica, des de la Foya de Castalla a través del Estret Roig, o des de la conca del riu Monnegre i tots ells necessàriament devien recórrer les terres sanvicenteras en busca d'una eixida al mar. Els seus primers núcleus urbans habitats, en el XV, varen deure sorgir a l'ampar d'estes rutes puix no és possible trobar atres condicionants, fonamentalment econòmics, que pogueren eixercir de factor d'atracció per al poblament, llevat els regadius i hortes. Des del XVII, a lo manco, es documenta l'existència en distints protocols notarials dels primers núcleus de població habitats en El Raspeig. Estos núcleus de població varen ser Pla de la Olivera i El Raspeig. Pla de la Olivera no va existir políticament; es va citar en la documentació administrativa pero no en els veïnats i els seus moradores es varen anotar en la llista del Raspeig. En els protocols notarials relatius als habitants, s'observa que varen ser desgajándose jirones de territori (el més significatiu va ser el de Boqueres), quedant reduïda la partida a la superfície circumdant a la ermita del Carmen, mencionada per José Montesinos en l'any 1795.[1]
El Raspeig era el nom de l'antiga partida que donava nom a lo que hui coneixem com a Sant Vicente del Raspeig. La primera aparició documentada seguix sent la notació en el mapa del ingenier Juan Bautista Antonelli, de finals del sigle XVI, en motiu de la construcció del pantà de Tibi. De la mateixa época pot localisar-se, en el Archiu del Regne de Valéncia, el cens de 1604 corresponent al impost del morabatí en El Raspeig en una llista escassa de caps contribuents.[1]
Esta partida d'àmplia extensió era una zona de pas entre les serres de l'interior i la ciutat d'Alacant. Alfonso X el Sabio va otorgar a la ciutat d'Alacant, despuix de la seua conquista a mitan del sigle XIII i la seua incorporació a la corona de Castella, els térmens d'Agost, Monforte del Cid, Novelda, Asp, Busot i Aigües de Busot, ademés d'atres partides rurals que formaven part del Camp d'Alacant, com El Raspeig, La Alcoraya, Moralet, Verdegás, etc.[2] Posteriorment, la ciutat d'Alacant i el seu ampli terme passarien a la Corona d'Aragó per la Sentència Arbitral de Torrellas (1304).
La remodelació d'ermita a parròquia
En el XVIII, es va procedir a una important remodelació de la ermita convertint-se en parròquia. En esta remodelació també es va decidir que la parròquia deixaria de cridar-se de Sant Ponce com ho venia fent, sino que es renombró Sant Vicente Ferrer, per la creència popular (fonts orals no contrastades documentalmente) de que Vicente Ferrer va celebrar una missa en l'antiga ermita en 1411.
La parròquia va propiciar l'urbanisme
Esta remodelació de la parròquia va atraure la construcció de vàries cases a la seua entorn conformant-se diversos carrers i per tant concentració de població i necessitat d'abastiment (aigua, forn de pa, mestre, etc), per lo que la ciutat d'Alacant va aumentar de ranc al Raspeig. En un primer moment ho va fer al ranc de carrer perifèric d'Alacant i finalment li va otorgar el de caseriu. Els habitants del Raspeig varen adquirir sentit d'unitat, principalment pel fet de celebrar exitosamente any rere any les festes patronals en honor al pare Vicent. El concepte "Sant Vicente" va ser calant com a identitat social, ya no només era la parròquia i les cases que s'anaven construint al seu entorn motiu d'identitat pròpia, sino les festes que tots celebraven.
Segregació d'Alacant
Despuix d'un dilatat procés segregacionista en el que no tots els veïns volien independisar-se d'Alacant finalment es va conseguir consens. En 1812, pese a l'intent fallanc d'Alacant de seguir aumentant l'autonomia del Raspeig otorgant-li el ranc de pagament, el caseriu es va convertir en poble independent baix el nom de Sant Vicente del Raspeig en alcalde constitucional gràcies a l'ampar de La Pepa. En esta decisió, El Raspeig deixava d'existir com a territori que donava nom a les partides nortenyes d'Alacant, i Sant Vicente del Raspeig es convertia per primera volta en nom oficial. Va durar poc esta independència, pero en 1848 es va produir la definitiva.
Actual Partida Raspeig
Actualment existix la partida Raspeig, dins del terme municipal de Sant Vicente del Raspeig. Coincidix l'actual partida sanvicentera en lo que va anar el territori històric del Raspeig, el qual va donar nom a tot un territori de partides i hortes, que va donar lloc a Sant Vicente del Raspeig.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Millán Llin, Vicente (2001). Linajes històrics del Raspeig (sigle XVI-XIX), Sant Vicente del Raspeig: Editorial Club Universitari.
- ↑ Guijarro Toledo, Joan Ramón; Roig Vila, Rosabel; García Molina, Rafael (2003). Conec el meu poble: Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig: Bloc de Progrés Jaume I de Sant Vicent del Raspeig.