Embassament de Tibi
El embassament de Tibi es troba situat sobre el riu Monnegre, en els térmens municipals de Tibi i Xixona, província d'Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya. En la seua época (XVI) va ser l'assut més important d'Europa i de tot lo món conegut per la seua altura de més de quaranta metros, que no es va superar fins a la construcció dels grans assuts del periodo ilustrat.[1] Les seues obres varen començar en 1580 dirigides per Juan Bautista Antonelli i el seu nebot Cristóbal de Roda Antonelli per mandat del rei Felipe II en el caixer del riu Monnegre. Junt en l'embassament d'Almansa és un dels més antics en funcionament d'Europa, sent este el que ha funcionat ininterrompudament durant més temps.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]
Ocupa una superfície de 50 hectàrees i té una capacitat màxima de 2 hm³. Ho tanca un assut de gravetat en una altura de 46 m i una llongitut en coronació de 65 m.
Este embassament pertany al Sindicat de Recs de l'Horta d'Alacant, que té la seua sèu en la localitat de Muchamel, i que ho gestiona per al rec pel canal de l'Horta. Administrativamente està inclós en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
L'assut s'alça en una excepcional tancada entre dos farallones rocosos casi verticals, que proporcionen un excepcional assent per als estribos. L'esgambi de la tancada a peu de caixer és de tan sol 9 metros.
La seua innovadora planta curva en un radi de 107 metros (en tan sol 65 metros d'arc en la coronació de l'assut) junt en el perfil ataluzado del mur situat aigües avall va supondre una renovació tècnica fonamental, sent una millora dels assuts d'arc que dona orige a les modernes preses arc.
L'obra té un núcleu de mampostería i paraments formats per grossos sellars llaurats. Disponia d'un sistema hidràulic compost de pren d'aigua a diferents altures, aliviadero de superfície i un desaiguador de fondo per a la neta periòdica dels acarreos depositats en el fondo de l'assut.
En l'actualitat l'assut continu en funcionament, encara que la seua capacitat s'ha reduït notablement pels acarreos depositats.
Història
[editar | editar còdic]L'idea de la seua construcció va partir de dos veïns de Muchamel, Miguel Alcaraz i Pere Esquerre que varen propondre represar les aigües del riu Monnegre alçant un mur en la gola formada pels monts Mos del Bou i La Cresta, en el terme municipal de Tibi.[3] Les obres es varen començar en 1580 dirigides per Juan Bautista Antonelli per mandat del rei Felipe II, pero pronte es varen paralisar per falta de recursos, en solament 6 metros alçats de paret. Els treballs es varen recomençar nou anys despuix i, fins a la seua culminació en 1594 se succeïxen les modificacions, plans, informes, consultes i inspeccions en els que intervenen els més eminents ingeniers de la Corona: Juan Bautista Antonelli, Cristóbal Antonelli, Jorge Palearo Fratin, Juan d'Herrera, etc.
L'embassament tenia una capacitat d'entre 4 i 5,4 millons de metros cúbics (la major dels embassaments de l'época).
Encara que va sofrir un important trencament en 1697, va entrar de nou en servici en 1738.
Be d'interés cultural
[editar | editar còdic]Ha segut declarat be d'interés cultural en la categoria de monument per la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana per Decret 84/94 de 26/04/1994 (DOCV 17/05/1994).[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://departamentos.unican.es/digteg/ingegraf/cd/ponencias/175.pdf "Ponència "La Cartografia aplicada en les Obres Públiques" del XIV Congrés Internacional d'Ingenieria Gràfica. Santander, Espanya – 5-7 juny de 2002
- ↑ «[1]». Consultat el 31 d'octubre de 2017 (en és).
- ↑ Revista Fomente. Nº 542 (Juliol-Agost 2005). Artícul Jagants de l'Ingeni. Pags 8-10
- ↑ http://www.docv.gva.es/datos/1994/05/17/pdf/1994_831437.pdf
- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/570.pdf
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Embassament de Tibi.- Estat de l'Embassament de Tibi
- Senyes sobre l'Embassament
- Declaració BIC
- Ficha de la Societat Espanyola d'Assuts i Embassaments
- Ficha de l'embassament de Tibi. Ministeri de Mig ambient
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse de Tibi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.