Anar al contingut

Rambla de les Ovelles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Desembocadura del Barranco de las Ovejas, Alicante, España. 06-08-2013.jpg
Rambla de les Ovelles

La rambla de les Ovelles (en valencià, rambla dels Ovelles),[1] coneguda també com a barranc de les Ovelles i com a rambla de Rambuchar en distints trams, és un curs d'aigua de la província d'Alacant (Espanya).

S'origina prop del cim del Maigmó, a 1100 m s. n. m., i arreplega les aigües d'un ampli alvertent, procedents de les ales del les serres del Maigmó, Cid i unes atres de menor altura, com la Escobella,[2] a través de numeroses rambles tributàries, com les dels barrancs del Forn del Vidre, Almadraba, de les Cases i de Sarganella, este últim despuix de travessar la zona d'Agost; despuix arreplega els barrancs del Negret, de Boqueres i els de la serra de Fontcalent.[3] Les rambles Blanca i de Pepior confluïxen en el caixer principal, la rambla de Rambuchar, que travessa les partides rurals del noroest d'Alacant, El Moralet, Verdegás i Cañada del Fenollar, i bona part del terme de Sant Vicente del Raspeig. Despuix de vorejar la Universitat d'Alacant, la rambla de Rambuchar es pert en una zona endorreica i torna a originar-se el caixer, ya cridat de les Ovelles, aigües dalt del cementeri d'Alacant. Finalment desemboca en la ciutat d'Alacant per la seua banda suroest, entre els barris de Gran Via Sur i Sant Gabriel.[4]

Inundacions

[editar | editar còdic]

El seu caixer, normalment sec, experimenta forts creixcudes com a conseqüència de pluges torrencials, per lo que ha segut canalisada, dotant al caixer d'una capacitat potencial de 735 m³/s. L'esgambi del caixer canalisat és de 55 m just abans de la desembocadura.

El 20 d'octubre de 1982 va aplegar a una riuada súbita de 400 m³/s. La poca capacitat de desaiguador de per llavors en la desembocadura va causar un desastre en el barri alacantí de Sant Gabriel, situat en el marge dret del caixer, trobant les aigües un nou trayecte per a desembocar en l'mar.[2]

En les inundacions del 30 de setembre de 1997 va aplegar a 100 m³/s, i el 20 de setembre de 2009 a 60 m³/s despuix d'una atra gota freda.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Laliga, Luis Serra (2007). Estudie crític de la flora vascular de la província d'Alacant: aspectes nomenclaturales, biogeográficos i de conservació (en és), Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086169.
  2. 2,0 2,1 Mateu Bellés, Joan F. (1990). «Creixcudes i inundacions», Guia de la naturalea de la Comunitat Valenciana, Alacant: Editorial Prensa Alacantina, pp. 600. ISBN 84-404-7953-0.
  3. (1969) Resenya estadística de la Província d'Alacant (en espanyol), Institut Nacional d'Estadística, pp. 14.
  4. «Guia Urbana d'Alacant». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 21 de novembre de 2024.
  5. «Anuari de aforament. 2008-09.» (en espanyol). Ministeri de mig ambient, mig rural i marí. Consultat el 20 de setembre de 2019.