Cementeri d'Alacant
El cementeri de La nostra Senyora del Remei, també cridat de la Florida,[1] és el cementeri municipal de la ciutat espanyola d'Alacant. Actualment té una superfície total de 223 674 m², si be està prevista una ampliació que supondrà duplicar la seua extensió.[2] Té la seua entrada principal per la plaça del Cementeri.
Història
[editar | editar còdic]La construcció del cementeri va començar en 1918 en la zona de la Florida segons el proyecte de l'arquitecte municipal Francisco Fajardo Guardiola.[1] Va ser traçat en cuadrículas, en places de menut tamany en l'intersecció dels carrers paralels.[3] En una de les principals, es troben quatre fosses reservades a alacantins ilustres, de les que tres estan ocupades, una pel poeta Miguel Hernández, una atra per l'almirant Juliol Guillén Tato i l'atra pel pintor Gastón Castelló.[3] La seua entrada en ple servici va tindre lloc en l'any 1925, encara que l'epidèmia de grip de l'any 1918, coneguda com grip espanyola, va fer que s'habilitara una fossa comuna en el cementeri pese a no haver segut inaugurat.[4] En 1931 es va traslladar a este lloc el cementeri municipal despuix del tancament de l'antic cementeri de Sant Blas.[1] Acabada la Guerra Civil va ser lloc de fusilaments,[1] albergant en diverses fosses comunes els restants de casi siscentes víctimes —entre les que figuren alcaldes, juges, governadors i numerosos jornaleros, mestres, militars i estudiants— de la repressió franquista entre 1939 i 1945, la majoria assessinades en els murs del quarter de Rabasa.[5]
Personages ilustres enterrats
[editar | editar còdic]- Daniel Bañuls, escultor.[6]
- Vicente Bañuls, escultor.[6]
- Ampar Boronat Picazo, artiste.
- Ángel C. Carratalá, torero.
- Guillermo Campos Carreras, empresari i polític.[7]
- Gastón Castelló, pintor, fill predilecte d'Alacant.
- Enrique Cerdán Tato, escritor i croniste oficial d'Alacant.
- Joaquín Dicenta, dramaturc.
- Francisco Figueres Pacheco, escritor i croniste oficial d'Alacant.
- Edward Augustus Freeman, historiador i polític britànic. Els seus restants descansen en la zona del cementeri anglés.[8]
- José Guardiola Va picar, arquitecte.
- José Guardiola i Ortiz, advocat.
- Juliol Guillén Tato, almirant.
- Miguel Hernández, poeta, i la seua esposa Josefina Manresa.
- Pedro Herrero Rubio, mege, en procés de canonisació. Els seus restants varen ser traslladats en 2025 a la concatedral de Sant Nicolás.[9]
- Pròsper Lafarga, ingenier.
- Eduardo López Bago, escritor.
- Eleuterio Maisonnave, polític, primer alcalde democràtic d'Alacant.[10]
- José Mari Manzanares, torero.[11]
- José María Py, fundador de les Fogueres d'Alacant.
- Vicente Ramos Pérez, historiador i polític.[6]
- Alfonso de Rojas i Pascual de Bonança, polític.
- Gregorio Carlos Romero de Vicient, periodiste i escritor.[12]
- Antonio Ric Cabot, mege.
- Carlos Sahagún Beltrán, poeta.
- Rodolfo de Salazar, periodiste.
- Salvador Sellés, poeta.
- Manuel Suárez de Begoña, futboliste. Assessinat en començar la guerra civil espanyola, els seus restants descansen en la capella del cementeri.[13]
- Emilio Varela Isabel, pintor, fill predilecte d'Alacant.[14]
Cementeri anglés
[editar | editar còdic]Adossat al cementeri municipal, en el seu cantó suroest, es troba el cementeri anglés. Es tracta d'un reduït recint separat per una tàpia i en accés propi que alberga una vintena de sepultures de persones d'orige britànic principalment. Els seus restants varen ser traslladats des de l'antic cementeri de Sant Blas despuix de ser clausurat i enterrats aparte per ser protestants en el nou cementeri en terra duta expressament des de Gran Bretanya.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jaén i Urban, G. (director), Martínez Medina, A., Oliva Meyer, J., Oliver Ramírez, J. L., Sempere Pascual, A. i Calduch Cervera, J. (1999). «Cementeri de la Florida», Guia d'Arquitectura de la Província d'Alacant (en espanyol), Alacant, Espanya: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant, pp. 49. ISBN 84-7784-353-8.
- ↑ Sylvia Escribano. «diarioinformacion. com/alacant/2011/10/26/cementerio-alacant-borde-colapso-falta-nichos/1182959. html El cementeri d'Alacant a la vora del colapse per falta de casetes». Diari Informació. Consultat el 27 de decembre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Martínez López, M. (2001). Edificis Emblemàtics d'Alacant (en espanyol), Alacant, Espanya: Club Universitari, pp. 127-133. ISBN 84-8454-063-4.
- ↑ (2010) Història del barri de la Florida, els seus carrers i les seues gents (en espanyol), Alacant, Espanya: Associació de Veïns "La Veu de la Florida", pp. 24 i 73.
- ↑ «informacion. es/alacant/2021/02/22/cementerio-acoge-primera-exhumacion-represaliados-franquisme-35004556. html Primera exhumació de represaliados del franquisme en una fossa comuna del cementeri d'Alacant». informacion. és.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «informacion. es/alacant/2016/10/23/ilustres-muertos-6049576. amp. html Els nostres ilustres morts». Informació. Consultat el 24 d'abril de 2026.
- ↑ «alacant. es/es/noticias/catalogo-proteccion-alacant-version-modificada-no-valido Catàlec de proteccions d'Alacant (Alacant)». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 24 d'abril de 2026.
- ↑ (2020).Anuari d'història del dret espanyol.(90)
- 729-787.ISSN 0304-4319.Consultat el 27 de giner de 2026.
- ↑ «informacion. es/alacant/2025/11/01/restos-pedro-herrero-encuentran-lugar-concatedral-alacant-123183936. html Els restants del mege Pedro Herrero troben el seu lloc en la Concatedral del Sant Nicolás». Informació. Consultat el 28 de giner de 2026.
- ↑ «lasprovincias. es/alacant/201411/02/eleuterio-maisonnave-anos-20141102000426-v. html Eleuterio Maisonnave, 175 anys». Les Províncies. Consultat el 28 de giner de 2026.
- ↑ (2017) «José María Dols i Abellán», cervantesvirtual. com/nd/ark:/59851/bmcjh5n6 Diccionari biogràfic de personages alacantins (en castellà), pp. 32-33.
- ↑ (2017) «Gregorio Carlos Romero de Vicient», Diccionari biogràfic de personages alacantins (en castellà), pp. 152-153.
- ↑ Alfredo El El Campello Quereda i Ernesto Martín Martínez (2022). «Deportiste Manuel Suárez», Galliponter biogràfic del barri de Benalúa d'Alacant, segona edició, Alacant: Sentit Invers, pp. 132-135. ISBN 978-84-122355-3-1.
- ↑ «alicantevivo. org/2009/09/ser-alicantino-duele-en-el-mas-alla-d_21. html? m=1 Ser alacantí adolix... ¡¡En el més allà!!: D. Emilio Varela Isabel». Associació Cultural Alacant Viu. Consultat el 28 de giner de 2026.
- ↑ «informacion. es/alacant/2020/10/31/sepultados-tierra-nadie-22105925. html Sepultats en terra de ningú». Informació. Consultat el 26 de giner de 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cementeri d'Alacant.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio de Alicante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.