Anar al contingut

Concatedral de Sant Nicolás de Bari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Concatedral de Sant Nicolás de Bari

La concatedral de Sant Nicolás de Bari ()[1] és una iglésia de la ciutat espanyola d'Alacant. El primitiu edifici dedicat a sant Nicolás va ser manat construir en el XIII per Alfonso, Infant de Castella, futur Alfonso X el Sabio.[2] És una de les dos sèus catedralicias de la diòcesis d'Oriola-Alacant, junt en la catedral del Salvador d'Oriola. Es troba situada en la plaça de l'Abad Penalva.

En 1974 va ser declarada monument històric-artístic,[3] per lo que és be d'interés cultural en categoria de monument.[4][5]

Història

[editar | editar còdic]

El 6 de decembre de 1244, festivitat de sant Nicolás de Bari, Alacant va ser entregada pels musulmans a l'infant Alfonso, qui va manar que es construïra una iglésia en honor del sant i va posar a partir de llavors la ciutat baix la seua protecció.[6][7] La primitiva iglésia va ser alçada en el mateix solar que ocupa l'actual, llavors extramuros de la ciutat. Varis historiadors, seguint lo transmés pel deán Vicente Bendicho en 1640, opinen que es va construir sobre una mesquita, després purificada i consagrada, com va ser l'actual basílica de Santa María.[8][7] En canvi, autors moderns com Figeras Pacheco i Camilo Jover, sostenen que va ser de nova edificació. Uns atres parlen d'una antiga catedral visigótica, que, renovada seria la de Sant Nicolás.[8] Quan en Alacant va sorgir esta nova parròquia en el rabal cristià serà calificada com a iglésia Novella de Fora (Nova de Fòra) en contraposició a la de Santa María.[9]

El 21 de novembre de 1265 es va celebrar en esta iglésia, quan Alacant formava part de Castella i sent ya rei Alfonso X el Sabio, la reunió de Jaime I d'Aragó, de camí cap a Múrcia despuix de sometre Villena, Sax, Petrel i Nompot, en el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, i els rics-hòmens i cavallers alacantins per a reprimir l'insurrecció musulmana en el Regne de Múrcia, assamblea en la que es va guanyar a la població d'Alacant per a la causa de Castella.[10][9]

La primitiva iglésia va ser ampliada en successives etapes. El temple original solament comprenia l'espai actual entre l'altar major fins al cor, i disponia d'arcs apuntats i un escut de la Corona de Castella que va ser picat en passar la ciutat d'Alacant a sobirania aragonesa.[11] Després, cap a 1310, va ser construït un campanar i es va ampliar la superfície de l'edifici, en el que es va ubicar el cor i el trascoro, a on estava esculpido l'escut d'Aragó. A principis del sigle XVI va tornar a ser ampliat, afegint-se dos naus a la que ya existia, a imitació de la Sèu de Valéncia. Ya en el sigle XVII, una volta elevada a colegiata, va anar totalment demolida i en el seu solar va ser alçada l'actual iglésia.[11]

Construïda en estil renaixentiste herreriano, sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció actual es va realisar entre 1616 i 1662.[12] La fins a llavors colegiata, va ser elevada al ranc de concatedral en 1959, compartint des de llavors la sèu catedralicia en la Santa Iglésia Catedral del Salvador d'Oriola.

Arquitectura i art

[editar | editar còdic]

L'iglésia posseïx un aspecte exterior d'una gran sobrietat, que estilísticamente s'emmarca entre una Renaixença tardana i el primigeni Barroc desornamentado. Construïda segons plans d'Agustín Bernardino, discípul de Juan d'Herrera, conserva no obstant traces del claustre pertanyents a el XV, testimoni d'un temple anterior més chicotet que es va alçar sobre una antiga mesquita.

Erro al crear miniatura:
Cúpula

El seu interior és de grans proporcions, en una esvelta cúpula realisada per l'arquitecte alacantí Miguel del Real, en casetones romans que revisten l'interior i que el seu óculo, en l'arremate de la llanterna, alcança els 44,79 metros d'altura.[13]

Seguint els esquemes de les noves tipologies despuix del Concilie de Trento, presenta una planta de creu llatina en els braços de la travessia molt poca desenrollats, capelles entre contraforts, i una gran capçalera en girola. cal destacar que la planta es duplica en el nivell superior, solució que va ser presa en atres iglésies de la província (Elig), per lo que alcança una gran altura.

Ademés de l'iglésia, el conjunt consta d'una antesacristía, sacristia, sala capitular, i un claustre quadrangular d'una sola altura. Ya en el XVIII es va alçar la capella de la Comunió, de planta de creu grega, molt decorada, contrastant en el restant del conjunt; és considerada una de les més belles mostres de l'alt Barroc espanyol. Dins del mateix estil barroc es troben també les portades del claustre.

Erro al crear miniatura:
Retaule de la capella de Sant Nicolás, en l'àbsit del temple

També és barroca la capella de Sant Nicolás (1676), patró de la ciutat, ubicada en el centre de l'àbsit, i realisada per Juan de Villanueva. En el pis superior està representat un calvari pintat, pero que el seu crucificado està tallat. En el pis central es troba una image del sant, de peu, en els seus atributs de bisbe; du als seus peus un cup en tres chiquets, conforme a la morbosa llegenda que afirma que el sant els va resucitar quan el carnicero que els va assessinar es disponia a vendre'ls com a carn;[14] també hi ha un chicon portant un càliç. Just baix Sant Nicolás, se situa el bust-relicario (XV) de la màrtir alacantina Santa Felícitas; i per baix del relicario, els ossos de la santa, visibles dins en una urna de vidre.

En el mateix àbsit, en un altar lateral del costat del Evangeli, trobem imàgens dels copatronos: Sant Roque i Sant Francisco Javier.

Del seu patrimoni artístic destaquen també, entre uns atres, el retaule de les Ánimas (Nicolás Borrás, 1574), el Crist de la Bona Mort (Nicolás de Bussi, XVII), i un baldaquino italià de marbre i jaspi, de 1688. L'orgue, del XVI, es troba des de 2006 en restauració, pero esta es veu retardada any rere any sense data de finalisació; és l'orgue més antic de la Comunitat Valenciana, i un dels més antics d'Espanya.

En la frontera exterior es troba un rellonge solar, aixina com diverses inscripcions en almagre, recentment restaurades.[1]

Erro al crear miniatura:
Inscripció en almagre en la frontera del temple

Processó

[editar | editar còdic]

Sant Nicolás és el patró de la ciutat d'Alacant, per lo que el dia 6 de decembre se celebra una missa solemne en el seu honor en la concatedral (sol ser a les 11 del matí) i posteriorment una processó pels carrers de la ciutat, en un Sant Nicolás vivent montant al seu cavall,[15] que passa junt al tradicional mercadillo nadalenc.[16]

Orgue

[editar | editar còdic]

L'orgue tubular de la concatedral data de 1591 el qual ha sofrit vàries intervencions en el transcurs del temps i en la segona República, durant un assalt al temple, l'instrument sofrix un saqueig en la que pert casi tots els seus tubos. Després va ser reconstruït en materials de molt mala càlida que en el pas del temps varen sofrir de gran deterioració.[17]Per la qual cosa, es va decidir reconstruir l'orgue conservant la seua antiga caixa exterior. L'actual orgue va ser construït pel «Taller d'Organería de Frédéric Desmottes» en la seua sèu en Landete (Conca). Finalment, l'inauguració de l'orgue es va efectuar el 18 de març de 2021, en la bendició de l'instrument a càrrec del bisbe Jesús Murgui i un concert inaugural presidit pel mestre Juan de la Rossa, organiste titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.[17]

A continuació es enlista la disposició de registres de l'orgue.[17]

I Cadereta (51 notes)
Plantilla:01. Gedackt 8’
Plantilla:02. Principal 4’
Plantilla:03. Rohrflöte 4’
Plantilla:04. Octave 2’
Plantilla:05. Quinflöte 1’ 3⁄3
Plantilla:06. Sifflöte 1’
Plantilla:07. Scharf III
Plantilla:08. Dulcian 8’
II Orgue Major (51 notes)
Plantilla:09. Praestant 16’
10. Praestant 8’
11. Rohrflöte 8’
12. Octave 4’
13. Spizflöte 4’
14. Quint 2’ 3⁄3
15. Octave 2’
16. Mixtur V-VI 1’ 3⁄3
17. Cimbel III
18. Trompete 16’
19. Trompete 8’
20. Bajoncillo (B) 4’
21. Clarín (T) 8’
22. Batalla 8’
III Recitatiu (51 notes)
23. Principal 8’
24. Gedackt 8’
25. Quintadena 8’
26. Octave 4’
27. Rohrflöte 4’
28. Nasat 2’ 3⁄3
29. Waldflöte 2’
30. Sesquialtera II
31. Mixtur IV 1’ 3⁄3
32. Dulcian 16’
33. Trichter Regal 8’
Pedal (30 notes)
34. Principal 16’
35. Principal 8’
36. Octave 4’
37. Narthorn 2’
38. Flöte 1’
39. Pousane 16’
40. Trompete 8’
41. Kornet 2’

To de l'orgue: A3 = 440 Hz. a 21°. Pressió de l'aire: 75 mm. Sistema d'afinación: Barnes-Bach. Total de tubos de l'orgue: 2382

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Cocatedral de Sant Nicolau - ALACANT». campaners. com. Consultat el 1 d'agost de 2019.
  2. ↑ «Sant Nicolás de Bari, patró de la ciutat d'Alacant». Informació. Consultat el 16 d'agost de 2024.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada BOE
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada IGPCV
  5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada MC
  6. ↑ «¿Saps per qué és Sant Nicolás Patró d'Alacant?». Concatedral d'Alacant. Consultat el de 2024.
  7. ↑ 7,0 7,1 «La Concatedral de Sant Nicolás en Alacant». Informació. Consultat el de 2024.
  8. ↑ 8,0 8,1 (1989) «reconquista castellana i primera iglésia de Sant Nicolás. 1244 a 1245.», Acontenyiments notables en l'Iglésia de Sant Nicolás d'Alacant. 1245 a 1989, tercera edició, Alacant, pp. 17-19. ISBN 84-7231-581-9.
  9. ↑ 9,0 9,1 Hinojosa Montalvo, José (28 de novembre de 2011). Llibre de privilegis de la ciutat d'Alacant (1366-1450) (en valencià), Universitat de Valéncia. ISBN 9788437087184.
  10. ↑ del Estal, Juan Manuel (1990). «conquista i repoblament», Història de la ciutat d'Alacant. Tom II. Edat Mija., Alacant: Ajuntament d'Alacant, pp. 220-233. ISBN 8440484038.
  11. ↑ 11,0 11,1 (1989) «Nou Campanar i successives ampliacions del temple. Any 1304.», Acontenyiments notables en l'Iglésia de Sant Nicolás d'Alacant. 1245 a 1989, tercera edició, Alacant, pp. 37-38. ISBN 84-7231-581-9.
  12. ↑ «Tesors de Sant Nicolás». Informació. Consultat el 19 de novembre de 2024.
  13. ↑ Varela Botella (2001). Obra dels arquitectes en Alacant, Alacant: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert", pp. 224. ISBN 8477848637.
  14. ↑ (2000) Iconografia del Cristianisme, Barcelona: Penya-segat, p. 363-364. ISBN 978-8495359285.
  15. ↑ https://web.archive.org/web/20140605234604/http://www.alicanteout.com/turisme-alicante-y-costa-blanca/fiestas-en-alicante/item/3312-fiestas-de-san-nicol%C3%A1s-de-bari-en-alicante
  16. ↑ [enllaç trencat]
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada catedral

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Concatedral_de_Sant_Nicolás_de_Bari&oldid=1378034»