Sant Nicolau
Nicolás de Myra (com se li nomena en orient) o Nicolás de Bari (com se li nomena en occident) fon un bisbe que va viure en el sigle IV. Més de dos mil temples estan dedicats a ell en tot el món.
Sant Nicolau fon l'orige del Pare Noel que en molts països se celebra la nit de Nadal, si be, en molts atres, principalment del nort d'Europa se celebra la nit del 5-6 de decembre.
Biografia[editar | editar còdic]
Va nàixer en Patara, en la regió de Licia (actualment dins del territori de Turquia) en una família adinerada i des de chiquet es va destacar pel seu caràcter piadós i generós. Els seus pares, fervorosos cristians, lo varen educar en la fe. Despuix de la mort dels seus pares Nicolás va heretar una gran fortuna que va posar al servici dels necessitats, segons la hagiografia escrita per Sant Metodio, arquebisbe de Costantinoble.
Al morir els seus pares va repartir tota la seua fortuna entre els pobres i se'n va anar a viure a Myra (Anatòlia, actualment Turquia), a on seria consagrat bisbe d'una forma molt curiosa. Diu la llegenda que diversos sacerdots i bisbes se trobaven discutint sobre qui seria el futur bisbe, puix l'anterior hi havia mort. Al no posar-se d'acort se va decidir que fora el pròxim sacerdot que entrara en el temple que casualment fon Nicolás de Bari.
Fon pres per un decret de l'emperador Licinio contra els cristians pel que fon empresonat i la seua barba cremada, sent lliberat per l'emperador Constantí.
Va participar en el Concili de Nicea, condenant les doctrines de Arrio, qui se negava a admetre el dogma de la divinitat de Crist. Per a combatre els errors, utilisava una dolçor exquisita, conseguint grans i sinceres conversions, a pesar del seu discret talent especulatiu i orador que tant agrada als orientals. No obstant, quan se tractava de protegir als més dèbils dels poderosos, Sant Nicolas, a pesar de la seua alvançada edat, actuava en gran intrepidea i vigor.
Va morir el 6 de decembre de l'any 345 en Myra, pero els seus restes descansen en la ciutat portaria Itàliana de Bari puix allí anaren despuix de que varen ser retirats de Turquia despuix de la invasió musulmana. Despuix de la seua mort se va convertir en el primer sant, no màrtir, a gojar d'una especial devoció en l'Orient i Occident. Multitut de relats miraculosos varen aparéixer sobre ell, desfigurant, a vegades, el seu imminent caràcter pràctic i senzill.
Milacres[editar | editar còdic]
Són molts els milacres que se li atribuïxen a Nicolás de Bari, pero alguns han traspassat els sigles i són coneguts per devots i no devots. Protector i ajudador de les chiques en edat casadora o a la busca de marit.
Es conta que en una ocasió va saber de tres jovenetes que pretenien casar-se pero son pare no podia pagar el dot corresponent. Al saber-ho Nicolás (pretenent realisar la caritat sense ser vist), va deixar caure pel fumeral unes monedes d'or que coincidentment varen caure en unes miges de llana que les jóvens havien deixat secant (per això es pengen les calces teixides que servixen per a que ací nos deixe a nosatros els regals que el chiquet Jesús mos mana des del cel, i per això és el mit que no pot ser vist pels que rebran el regal). Aixina, és conegut com el patró de les parelles que desigen tindre un bon matrimoni i com a protector de les famílies en problemes econòmics. En alguns països la seua image apareix en tres monedes d'or en les mans.
U dels milacres més sorprenent és el d'haver resucitat per la seua intercessió a tres chiquets que havien caigut d'un arbre i mort a l'instant. També se li atribuïx el milacre dels tres chiquets sacrificats per a donar de menjar als clients d'un hostaler, sent tornats a la vida per intercessió del sant. Motiu pel qual se li representa en tres chiquets al seu costat, en una cubeta.
A pesar de ser ancià, continuava viajant, evangelisant i entregant joguets als chiquets per a recordar a tots que en Nadal rebem el millor dels regals a través de Crist, l'esperança de la Salvació Eterna.
Un atre dels milacres conta com va salvar la vida de tres generals condenats a mort injustament i un atre que trobant-se un grup de mariners en mig d'una tempestat i havent invocat la protecció de Sant Nicolau varen vore aparéixer la figura del sant damunt el barco en el moment que la tempestat era calmada.
U dels milacres més recents, ocorregut durant la Segona Guerra Mundial, conta com en un bombardeig a la ciutat de Bari una mare se va separar del seu chiquet en mig de la confusió, apareixent este hores despuix a la porta de la casa sa i salvo. El chiquet va contar com un home que va descriure com a Sant Nicolau li va ajudar, li va protegir i el va portar de tornada a sa casa.
Cites[editar | editar còdic]
Santa Claus, o Pare Noel, és la distorsió -primer lliterària i després comercial i cinematogràfica- de Sant Nicolau, el generós Bisbe de Myra, patró dels chiquets, navegants i captius. En Occident els chiquets esperen en anhel a Santa Claus, que aplega carregat de regals en la nit del 24 al 25 de decembre.
Pero els chiquets holandesos i belgues tenen molta sòrt perque gogen dels seus regals ¡casi un més abans! Aixina, Pare Noel aplega a Holanda en la vespra de Sant Nicolau (5 de decembre), i a Bèlgica el dia de Sant Nicolau (6 de decembre). Lo curiós és que es creu que Santa Claus ve de Valéncia. Aixina a lo manco es creu en Holanda, a on els pares conten als seus fills que Sant Nicolau viaja des de Valéncia fins als Països Baixos per a portar-los regals si han segut bons a lo llarc de l'any.
De fet, és tradició que els chiquets deixen taronges junt a unes decoratives botes nadalenques per a donar-li la benvinguda a este valencià tan especial. Sant Nicolau aplega en barco (diuen que des de Valéncia, pero també d'Alacant i ¡fins i tot de Madrit!) i una volta desembarcat monta en un gran cavall blanc. Els seus ajudants són uns pages negres coneguts com Pedritos els Negres que llancen galletiues a la gent.
Per un atre costat en Bèlgica també està la tradició de Sant Nicolau, que ve de Valéncia i regala taronges als chiquets. La festa de Sant Nicolau se celebra ademés en algunes antigues colónies neerlandeses i en menor mesura en Luxemburc, Àustria, Suïssa, Alemània, Polònia i Chèquia.
Curiosament en el Regne de Valéncia, per la seua tradició catòlica, el poble creu més en els Reis Macs que en el vellet pasquer i de l'enigmàtic Pare Noel es pensa que viu en el círcul polar àrtic, Finlàndia per a ser exactes. Siga com siga, sigau bons o de lo contrari este Nadal el Pare Noel vos portarà carbó.Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Scanlon, Bethany K. Redeeming Catholics and Their Catholicism. Xulon Press, 2006, p. 36. ISBN 1600344720
- Soler i Fonrodona, Rafael «El retaule de Sant Nicolau en Santa Maria de Mataró». Fulles del Museu Archiu de Santa Maria, 36, 1990
- Vida de San Nicolas. Michael el Archimandrita
- Wheeler & Rosenthal, "St Nicholas: A Closer Look at Christmas", (Capítulo 1), Nelson Reference & Electronic, 2005
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Butler, Albin (1860). Lives of the Saints
- Lanzi, Gioia (2004). Los santos y sus símbolos: El reconocimiento de los santos en el arte y en las imágenes populares. Liturgical Press. p. 111. ISBN 0-8146-2970-9
- Limone, O. (2000). «Nicolás de Bari». En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, volumen II. Madrid: San Pablo. pp. 1757-1761. ISBN 84-285-2259-6
- Marguillier, Auguste. Saint Nicolas (en francès). París: Henri Laurens, éditeur, 1917 (L'art et les saints)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Nicolau.