Francisco Figueres Pacheco
Francisco Figueres Pacheco (Alacant, 13 de decembre de 1880 - Alacant, 21 de març de 1960) va ser un juriste, escritor i arqueòlec espanyol, croniste oficial de la ciutat d'Alacant.[1]
Biografia
Va nàixer el 13 de decembre de 1880 en l'alacantina plaça de Sant Cristóbal,[2] fill de l'escritor i periodiste granadí Francisco Figueres Bushell i l'alacantina Josefa Pacheco Vasallo.[3] Estant matriculat en la Facultat de Dret de Valéncia va sofrir una dolència visual greu que ho deixaria cego als dèsset anys.[3] En 1907 es va llicenciar en Dret per la Universitat de Valéncia, obtenint el doctorat per la Universitat de Madrit en 1910. En 1909 va conseguir el nomenament de Croniste Oficial de la Ciutat d'Alacant, càrrec que va ostentar fins a la seua mort en 1960. Durant els anys 1934 i 1936, va anar també el director de les excavacions arqueològiques del Tosal de Manises, en la Albufereta alacantina. A lo llarc de la seua vida, va ser membre de diverses Acadèmies i Institucions culturals d'àmbit nacional i local, com la Real Acadèmia de l'Història. Els seus ensajos i estudis solen versar sobre temes relacionats en Alacant, principalment sobre arqueologia de distints llocs de la província, dret consuetudinari i costumbrisme.
Obres
Destaquen, sobre les seues obres no lliteràries, Els antics gremis de la ciutat d'Alacant; Alacant i el seu folore (1955); Història del Torró i prioritat dels de Xixona i Alacant (1955); Dos mil anys arrere (1959); o la seua monumental Geografia de la província d'Alacant (1914). En el camp de la ficció, va escriure les obres lliteràries Improntes valencianes, La Deidad del Sol i Volutes de Fòc.
Reconeiximents
En novembre de 2010 va ser distinguit en el nomenament de Fill Predilecte d'Alacant per l'Ajuntament de la ciutat.[4]
Té un carrer dedicat en la denominació Cronista Figueres Pacheco en el barri de Verge del Remei de la seua ciutat natal.[5]
Els seus restants descansen en el Jardí del Silenci del Cementeri d'Alacant, espai dedicat als alacantins ilustres.[6]
Vore també
Referències
- ↑ «rah. es/biografias/48140/francisco-figueras-pacheco Francisco Figueres Pacheco | Real Acadèmia de l'Història». dbe. rah. és. Consultat el 2023-02-03.
- ↑ «informacion. es/opinion/2016/06/02/ministro-condeno-figueras-pacheco-ciego-6158479. amp. html El ministre que va condenar a Figueres Pacheco per cego». Informació. Consultat el 2 de decembre de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «marqalicante. com/Paginas/es/Figueras-Pacheco-P507-M4. html Figueres Pacheco». Museu arqueològic d'Alacant (MARQ). Consultat el 2 de decembre de 2020.
- ↑ M. A. B.. «abc. es/espana/comunidad-valenciana/miguel-hernandez-figueras-pacheco-201011250000_noticia_amp. html Miguel Hernández, Figueres Pacheco i Emilio Varela, fills predilectes». ABC. Consultat el 17 de giner de 2025.
- ↑ «alacant. es/ Guia Urbana d'Alacant». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 17 de giner de 2025.
- ↑ «informacion. es/alacant/2011/10/13/jardin-silencio-albergara-restos-jose-6926599. html El Jardí del Silenci albergarà els restants de José Guardiola i Rodolfo Salazar». Informació. Consultat el 15 de setembre de 2025.