El Moralet
El Moralet és una partida rural del municipi espanyol d'Alacant.[1] Llimita al nort i a l'est en Sant Vicente del Raspeig, al sur en Verdegás i Cañada del Fenollar i a l'oest en Agost. Durant el XIX, El Moralet va pertànyer durant varis anys a Sant Vicente del Raspeig.[2]
Població
[editar | editar còdic]En l'any 2022, El Moralet té un total de 2404 habitants distribuïts de la següent manera:[3]
- Camí Cañada-Alcoy: 111
- Camí de l'Ermita: 175
- Camí Ventorrillo: 134
- Finca Don Jaime: 165
- El Garroferal: 104
- Loma Espí: 397
- Pla de Xirau: 14
- Rambuchar Nort: 91
- Rambuchar Sur: 78
- Serreta de la Torre: 125
- Vallegrande Est: 175
- Vallegrande Oest: 130
- Disseminat: 649
(NOTA: En la referència de l'Ajuntament hi ha un error de +56 habitants, per això no quadra la suma total)
Els veïns reclamen des de fa anys servicis bàsics dels que carixen com a aigua potable, allumenat públic, asfaltat de camins o aigüeral.[4][5]
Des de 2015 no existix la figura d'alcalde pedáneo.[6]
En 2008 es va tancar el Colege El Moralet, en aules de 3 a 6 anys, i es varen instalar en el seu lloc dos rutes d'autobús al CEIP La Cañada del Fenollar (colege de referència), en barracons des de 2003. La construcció d'un colege nou està prevista en els presuposts autonòmics des de fa anys i ya s'ha reservat un solar, pendent d'alçar l'edifici. La partida també conta en una llínea d'autobús a l'institut de referència en Sant Vicente del Raspeig.[7][8][9]
Patrimoni artístic
[editar | editar còdic]Antigament, El Moralet es dividia en quatre grans finques de famílies de terratinents: Finca Morricone, Casa Campos, Casa Espí i Finca Don Jaime.[10]
L'ermita de Sant Antonio de Pàdua es creu de construcció anterior a 1795. És de planta quadrada, en parets blanques de calç, coberta de teixixca a dos aigües i rebanc d'escassa rellevància. Conta en paraments interiors lluïts i pintats de blanc, aixina com els sostres. La frontera principal dispon d'un sol buit que correspon a l'accés principal a l'ermita, sobre el que destaca un menut campanar que conserva la campana original. L'edifici va ser reconstruït en la seua totalitat en 1980. Està considerat ben cultural de protecció parcial.
En els voltants de la Finca Don Jaime es conserva una cisterna centenària, alçada en pedra i en piràmide cònica, restant de l'hidràulica tradicional de la zona. La casa correspon a la tipologia tradicional d'edificació residencial, en varis cossos adjacents d'una planta i pati central. El conjunt data d'el XIX. Entre els veïns es creu per error que la denominació "Finca Don Jaime" correspon al domicili en forma de castell d'un famós terratinent cridat Jaime, fallit en els últims anys. Realment la finca té este nom per Jaime I. Va ser ell qui en agraïment a Damiana Carnicer de la Revilla, li va donar les terres que rodegen a la finca, ya que Damiana va vore a on s'amagava en temps de guerra un ministre del Rei, el ministre Cabrera i esta no li va delatar.[11]
Segons una llegenda local propagada pel periodiste Fernando Gil Sánchez, en la Finca Morricone es va amagar Juan Negrín i des d'allí va organisar el seu exili al final de la guerra civil espanyola. Eixa seria la raó per la que El Moralet va rebre alguns proyectils d'artilleria del bando sublevat. Tal llegenda és falsa. Es tracta d'una antiga mansió d'el XIX, en dos plantes i frontera de composició clasicista i clara simetria, en buits de proporcions verticals i fusteria de fusta i elements tradicionals de manyaneria. En el seu interior hi ha una escalinata en semicírcul d'accés a la porta principal. Les fronteres estan compostes de zócalos i molduras sobrepostes en restants de pintures en color rosáceo. Ocupa dos altures en cobertes inclinades de teixixca en estat de ruïna en algun dels seus panys. Els buits principals estan tapiados per protecció. Pràcticament es manté en el seu estat original i ha sofrit escasses reformes i modificacions. Actualment està deshabitada.
Els veïns han demanat que es declaren bens protegits: Casa de la Sènia, Finca de Morricone, Casa de la Volta, Lo Garroferal, Finca Don Jaime i la vella ermita.[12]
La Casa de la Sènia, en el Camí de l'Ermita, és un edifici residencial d'el XIX en varis cossos adjacents i un element principal de dos plantes. La seua tipologia tradicional consistix en una edificació principal i varis elements adossats a la mateixa. Presenta coberta a una i dos aigües, i murs de mampostería enfoscados, en fusteries de fusta i elements tradicionals de manyaneria.
La Casa de la Volta, una atra edificació residencial d'el XIX també de tipologia tradicional en edificació principal i varis elements adossats en formació de pati atrasser, ha sofrit reformes i rehabilitacions recents que en alguns casos no han conservat els elements constructius tradicionals pese a estar catalogada com ben cultural de protecció parcial.
La Casa Lo Garroferal, en l'Avinguda dels Minerals, és un atre edifici residencial d'el XIX, en bon estat de conservació.
Espais protegits i d'interés natural
[editar | editar còdic]En 2013, Grup Stenella i Associació HYLA varen descobrir una menuda zona d'interés conservacionista en necessitat urgent de restauració ecològica en el núcleu de Vallegrande Est. Es tracta d'una charca de 300 metros quadrats en hàbitats prioritaris, endemismes i elements geològics i mineralògics. En l'informe preliminar presentat en el Ajuntament d'Alacant les entitats soliciten la reclassificació d'esta parcela com a sol no urbanisable d'especial protecció, forestal o ecològic.[13]
Festes patronals
[editar | editar còdic]Les festes patronals del Moralet se celebren en honor als sants patrons de Sant Antonio de Pàdua i la Puríssima Concepció l'última semana del més d'agost en el recint deportiu junt a l'ermita que du el mateix nom. Fins a l'any 2005 les festes patronals varen córrer a càrrec de l'Associació Cultural Taurina del Moralet. L'any següent, en 2006, varen deixar de celebrar-se fins a 2015. La solta de vaquillas va deixar de portar-se a terme en 2017 per la negativa de l'Ajuntament d'Alacant a cedir el terreny municipal, calificat com a rambla inundable segons el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Posteriorment, l'Ajuntament va aprovar en sessió plenària desmantellar el recint taurí alçat per un colectiu privat en sol municipal i el Síndic de Greuges li va instar a acatar la decisió, pero seguix sense portar-ho a terme. En l'actualitat és l'última partida rural d'Alacant que conserva un event en animals en les seues festes. [14][15][16]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «diputacionalicante. es/nucleos. asp ». Consultat el 2 de juny de 2022.
- ↑ «cnig. es/api-core/? center=-63653.86393640385,4638985.4259317415&zoom=15&controls=scale*true&plugins=toc,zoompanel,measurebar,mousesrs&layers=WMTS*https://www. ign. es/wmts/mapa-raster?*MTN*GoogleMapsCompatible*Mapa*false*image/jpeg*false*false*true&projection=EPSG:3857*m ». Consultat el 2 de juny de 2022.
- ↑ «alacant. es/es/documentos/estadisticas-poblacion-alacant ». Consultat el 17 de giner de 2023.
- ↑ diarioinformacion. com/alacant/2010/10/27/vecinos-moralet-exigen-ayuntamiento-alcantarillado-zona/1058354. html «Els veïns del Moralet exigixen a l'Ajuntament l'aigüeral en la zona.»
- ↑ com/diario/2007/02/16/cvalenciana/1171657085_850215. html «El Moralet d'Alacant carix d'aigüeral i servicis públics.» El País.
- ↑ laverdad. es/alacant/ciudad-alacant/201507/14/alacant-eliminara-figura-alcaldes-20150714161021. html «Alacant eliminarà la figura dels alcaldes pedáneos.» 14 de juliol de 2015. La Veritat. Consultat el 23 de març de 2016.
- ↑ Bo, Victoria. diarioinformacion. com/alacant/2008/06/20/educacion-cierra-colegio-moralet-traslada-alumnos-prefabricades-canada/768347. html «Educació tanca el colege del Moralet i trasllada als alumnes en prefabricar a la Cañada.» 20 de juny de 2008. Informació. Consultat el 23 de març de 2016.
- ↑ R. A. laverdad. es/alacant/201510/14/habilitan-ruta-per a-alumnos-20151014015839-v. html «Habiliten una ruta de bus per als 17 alumnes del IES Haygon que viuen en El Moralet.» 14 d'octubre de 2015. La Veritat. Consultat el 23 de març de 2016.
- ↑ Ajuntament d'Alacant alacant. es/es/noticias/alacant-da-luz-verde-al-proyecto-del-ceip-canada-del-fenollar-58-millones «Alacant dona llum verda al proyecte del CEIP de la Cañada del Fenollar per 5,8 millons.» 20 de novembre de 2023. Ajuntament d'Alacant. Consultat el 29 de setembre de 2024.
- ↑ «informacion. es/alacant/2017/05/30/moralet-tiron-vivir-campo-5921837. html ». Consultat el 30 de maig de 2017.
- ↑ partidasrurals. com/articulos/alacant/moralet? start=3, Partidasrurals. com. Consultat el 23 de març de 2016.
- ↑ T. R.,lasprovincias. es/castellon/20091026/alacant/patrimonio-arquitectonico-vias-extincion-20091026. html «Patrimoni arquitectònic en vies d'extinció.» 26 d'octubre de 2009. Les Províncies. Consultat el 23 de març de 2016.
- ↑ Grup Stenella, Societat Hyla google. com/file/d/0B11GLCadHlVLMTFjYTNibmM2bFU/edit? pref=2&pli=1 "Informe preliminar. Zona humida del Vallegrande (El Moralet, Alacant)". Consultat el 23 de març de 2016.
- ↑ J. H., diarioinformacion. com/alacant/2015/07/29/ayuntamiento-impide-suelta-vaquillas-moralet/1660310. html "L'Ajuntament impedix la solta de vaquillas del Moralet al no cedir la parcela a on se celebrava", Informacion, Alacant, 30 de juliol de 2015. Consultat el 30 de maig de 2017.
- ↑ Generalitat Valenciana, gva. es/es/web/planificacion-territorial-e-infraestructura-verde/cartografia-del-patricova "Visor web PATRICOVA", Generalitat Valenciana, Consultat el 29 de setembre de 2024.
- ↑ Alacant Plaça, es/el-sindic-acepta-la-queja-de-el-moralet-y-apremia-a-desmantelar-el-recinto-de-la-vaquilla "El Síndic accepta la queixa del Moralet i apremia a desmantellar el recint de la vaquilla", Alacant, 28 de febrer de 2019. Consultat el 29 de setembre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Moralet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.