Monedes de dólar nortamericà
Les monedes del dólar d'Estats Units (aparte de les de l'anterior divisa continental) varen ser falcades per primera volta en 1792. Es produïxen noves monedes anualment i constituïxen un aspecte significatiu del sistema monetari dels Estats Units. Les monedes en circulació existixen en denominacions de 1¢ (és dir, 1 centau o $0.01), 5¢, 10¢, 25¢, 50¢ i $1.00. També es falquen monedes bullion, incloent ore, argent i platí, i monedes commemoratives. Totes estes són produïdes per la Casa de Moneda dels Estats Units. Les monedes es venen després als Bancs de la Reserva Federal, que a la seua volta les posen en circulació i les retiren segons les demandes de l'economia d'Estats Units.
Monedes actuals
Quatre cases de la moneda (també cridades cecas) operen actualment en Estats Units, produint mils de millons de monedes cada any. La ceca principal és la Casa de Moneda de Filadèlfia, que produïx monedes en circulació, jocs de monedes i monedes commemoratives.[1] La Casa de Moneda de Denver també produïx monedes en circulació, jocs de monedes i commemoratives.[2] La Casa de Moneda de Sant Francisco produïx monedes de prova regulars i d'argent, i va fabricar monedes en circulació fins a la década de 1970.[3] La Casa de Moneda de West Point produïx monedes de bullion (incloent proves).[4] Filadèlfia i Denver produïxen les acunyament usades en totes les cecas. Els jocs de prova i d'acunyament es fabriquen cada any i contenen eixemples de totes les monedes en circulació de l'any.
La ceca productora de cada moneda pot identificar-se fàcilment, ya que la majoria du una marca de ceca. La lletra identificativa de la ceca es troba en l'anvers de la majoria de les monedes, a sovint prop de l'any. Les monedes sense marca són emeses per la ceca de Philadelphia. Entre les monedes marcades, les de Philadelphia duen una lletra P. Les de Denver duen una D, les de Sant Francisco una S, i les de West Point una W. Les monedes S i W rara volta es troben en circulació general, encara que les monedes S en dates anteriors a mitan de la década de 1970 estan en circulació. Les marques CC, O, C i D es varen usar en monedes d'or i argent en varis periodos des de mediats del XIX fins a principis del XX per cecas temporals en Carson City, Nevada; New Orleans, Luisiana; Charlotte, Carolina del Nort; i Dahlonega, Geòrgia. La majoria d'estes monedes que encara existixen estan ara en mans de coleccionistes i museus.
Monedes en circulació
| Valor | Image | Especificacions[5][6] | Descripció | Falcada | Us | Nom comú | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Anvers | Revers | Diàmetro | Gruixa | Pes | Composició | Vora | Anvers | Revers | ||||
| 1¢ | 
|
|
19.05 mm (0.75 plg) | 1.52 mm (0.06 plg) | 1909–1942 3.11 g (48.0 gr) |
Coure 95% Estany/Zinc 5% |
Pla | Abraham Lincoln | Blat | 1909–1958 | ampli2 | Centau de blat, penic de blat, wheatie (Wheat cent, wheat penny, wheatie) |
| 1943: ? | Acer/Zinc1 | Rar2 | ||||||||||
| 1944–1946: ? | Composició de latón reciclat1 | Ampli2 | ||||||||||
| 1947–1982 3.11 g (48.0 gr) |
Coure 95% Estany/Zinc 5% |
Ampli2 | ||||||||||
|
Monument a Lincoln | 1959–2008 | Ampli | Centau, penic (Cent, penny) | ||||||||
| 1982–present 2.50 g (38 gr) |
<o>Núcleu:</o> Zinc 97.5% <o>Revestiment:</o> Coure 2.5%1 | |||||||||||
| Vejau: centau pel Bicentenario de Lincoln (2009) | Dissenys pel Bicentenario de Lincoln | 2009 | ||||||||||
|
Escut de l'Unió | 2010–present | ||||||||||
| 5¢ | 
|
|
21.21 mm (0.835 plg) | 1.95 mm (0.077 plg) | 5.000 g (77.16 gr) | Coure 75% Níquel 25%3 |
Pla | Thomas Jefferson (perfil) | Monticello | 1938–2003 | Ampli | Níquel (nickel) |
| Níquel de Westward Journey | Dissenys del Bicentenario per Lewis & Clark | 2004–2005 | ||||||||||
|
|
|
Thomas Jefferson (retrat) | Monticello | 2006–present | ||||||||
| 10¢ | 
|
|
17.91 mm (0.705 plg) | 1.35 mm (0.053 plg) | 2.268 g (35.00 gr) | <o>Núcleu:</o> Coure 100% <o>Revestiment:</o> Coure 75% Níquel 25% <o>Total:</o> Coure 91.67% Níquel 8.33%4 |
118 recalats | Franklin D. Roosevelt | Antorcha, branca de roure, branca d'olivera | 1946–present | Ampli | Digues-me (dèu centaus) |
| 25¢ | 
|
|
24.26 mm (0.955 plg) | 1.75 mm (0.069 plg) | 5.670 g (87.50 gr) | 119 recalats | George Washington | Àguila americana | 1932–1974, 1977–19985 | Ampli | Quarto, quarto de dólar (quarter, quarter dollar) | |
|
Tamborilero militar colonial del Bicentenario | (1975) 19765 | ||||||||||
|
Washington creuant el Delaware | 2021 | ||||||||||
|
Vejau: Quartos de dólar dels 50 estats | Serie de quartos de dólar estatals]] | 1999–2008 | |||||||||
| Vejau: Quartos de dólar de Columbia i Territoris d'EE. UU. | Quarts de dólar de Columbia i dels Territoris dels Estats Units | 2009 | ||||||||||
|
Vejau: Quartos de dólar dels Parcs Nacionals | Quartos de dólar dels Parcs Nacionals | 2010–2021 | |||||||||
|
Vejau: American Women quarters | American Women quarters | 2022–2025 | |||||||||
| 50¢ |
|
|
30.61 mm (1.205 plg) | 2.15 mm (0.085 plg) | 11.34 g (175.0 gr) | 150 recalats | John F. Kennedy | Sagell del president dels Estats Units rodejat per 50 estreles | 1964–1974, 1977–present5 | Llimitat6 | Mig, mig dólar, 50 centaus (half, half dollar, 50-cent piece) | |
|
Independence Hall | (1975) 19765 | ||||||||||
| $1 |
|
|
38.1 mm (1.5 plg) | 2.58 mm (0.102 plg) | 22.68 g (0.8 oz) (350 gr) |
En recalats | Dwight D. Eisenhower | Insígnia de la missió Apolo 11 | 1971–1974, 1977–1978 | Llimitat | Gran dólar, dólar Ike, dólar plateado (Large dollar, Ike dollar, silver dollar) | |
|
Campana de la Llibertat superposta en la Lluna | 1975–1976 | ||||||||||
|
|
26.5 mm (1.043 plg) | 2 mm (0.079 plg) | 8.10 g (125 gr) |
En recalats | Susan B. Anthony | Insígnia de la missió Apolo 11 | 1979–1981, 19998 | Llimitat | SBA, Suzie B., Anthony, silver dollar | ||
| $1 |
|
|
26.49 mm (1.043 plg) | 2 mm (0.079 plg) | 8.10 g (125 gr) |
Núcleu: 100% Cu Revestiment: 77% Cu, 12% Zn, 7% Mn, 4% Ni Total: 88.5% Cu, 6% Zn, 3.5% Mn, 2% Ni |
Pla | Sacajawea | Àguila americana en vol | 2000–2008 | Llimitat7 | dollar coin, gold(en) dollar, Sacagawea |
| Vejau: Dólar Sacagawea | Inscripcions incusas | Temes nativoamericans | 2009–present (va deixar de circular despuix del 2012)[7] | |||||||||
| Vejau: Dólars presidencials7 | Erro al crear miniatura: | Cada president fallit | Estàtua de la Llibertat | 2007–2016, 2020 (va deixar de circular despuix del 2012) | dollar coin, gold(en) dollar | |||||||
| Vejau: Dólars American Innovation9 | Estàtua de la Llibertat10 | Dissenys variats, en commemoració a una innovació o innovador de cada estat | 2018–2032 (no està en circulació actualment) | |||||||||
| Estes imàgens estan escalades a 2,5 píxels per milímetro. Per als estàndarts de la taula, consulte la taula d'especificacions de monedes. | ||||||||||||
Comentaris
- El pese i composició del centau va canviar al núcleu actual de zinc revestit de coure en 1982. Abdós tipos es varen falcar en 1982 sense marca distintiva. Els centaus falcats en 1943 es varen colpejar en planches d'acer recobert de zinc, deixant les vores sense revestir, lo que va causar que molts es oxidaran. Estos «centaus d'acer» no es troben fàcilment en circulació hui, ya que varen ser retirats intencionalmente per a reciclar el metal i per coleccionistes. No obstant, els centaus de 1944 a 1946 es varen fer en casquillos de munició de la Segona Guerra Mundial reciclats, creant una composició especial de latón per a reemplaçar els d'acer, pero aforrant material per a l'esforç bèlic, i són més comuns en circulació que les seues contraparts de 1943.
- El centau de blat va ser comú i predominant en el seu temps. Algunes dates són rares, pero moltes encara es troben en circulació. Açò es deu en part a que, a diferència de les denominacions anteriorment d'argent (dólar, mig dólar, quarto i dèu centaus), la composició del centau anterior a 1982, casi pur coure, no té un valor tan superior al seu valor nominal com per a ser acaparat a l'extrem com les denominacions d'argent.
- Els níquel produïts des de mediats de 1942 fins a 1945 es varen fabricar en 56% de coure, 35% d'argent i 9% de manganeso. Açò va permetre redirigir el níquel aforrat a la producció industrial de suministraments militars durant la Segona Guerra Mundial. Pocs d'estos es troben encara en circulació.
- Abans de 1965 i l'aprovació de la Llei d'Acunyament de 1965, la composició dels dèu centaus, quartos, mijos dólars i dólars era 90% argent i 10% coure. El mig dólar va continuar falcant-se en una composició revestida de 40% d'argent entre 1965 i 1970. Els dèu centaus i quartos d'abans de 1965 i els mijos dólars d'abans de 1971 generalment no estan en circulació degut a que varen ser retirats pel seu contingut d'argent. Algunes monedes commemoratives modernes s'han falcat en les denominacions de dólar d'argent.
- En 1975 i 1976 es va falcar la moneda del Bicentenario d'EE. UU.. Independentment de la data d'acunyament, cada moneda du la doble data «1776-1976». Els quartos, mijos dólars i dólars es varen emetre en la composició de coure 91,67% i níquel 8,33% per a circulació general i el govern va emetre un joc de prova de sis monedes. També es va emetre un joc especial de tres monedes de 40% d'argent per la United States Mint en versions sense circular i de prova.
- L'us del mig dólar no és tan estés com el d'atres monedes en circulació general; la majoria dels nortamericans usen solament monedes de dólar, quartos, dèu centaus, níquel i centaus, ya que són les úniques monedes que es troben comunament en circulació general. Quan es troben, molts mijos dólars de 50¢ s'acaparen ràpidament, es gasten o es duen als bancs. Com els bancs solen tindre grans cantitats de mijos dólars o estan disponibles baix demanat, a sovint són buscats pels «caçadors de monedes» per a buscar monedes d'argent, proves i monedes no destinades a la circulació.
- La série de dólars presidencials presenta retrats de tots els presidents d'EE. UU. fallits en quatre dissenys de monedes emesos cada any en l'orde de la data d'inauguració del president. Estes monedes varen començar a circular el 15 de febrer de 2007. Des de 2012, estes monedes s'han falcat solament per a jocs de colecció per un gran excedent.
- La moneda de dólar Susan B. Anthony es va falcar de 1979 a 1981 i en 1999. L'acunyament de 1999 va ser en resposta a la disminució de les reserves del Tesor de dólars i l'impossibilitat d'accelerar l'acunyament dels dólars Sacagawea per un any. Els dólars Anthony de 1981 a voltes es troben en circulació provinents de jocs de prova que varen ser oberts, pero estes monedes no es varen falcar en l'intenció de que circularen.
- Encara que les monedes de dólar no s'han falcat per a circulació des de les séries de Sacagawea i dólars presidencials que varen terminar en 2011, la série contínua de dólars nativoamericans i la nova série de dólars d'innovació nortamericana són considerades monedes de circulació per la United States Mint.[8]
- Des de 2019, cada moneda de dólar d'American Innovation presenta una marca privada diferent, canviada anualment, ubicada just baix de «IN GOD WE TRUST» (EN DEU CONFIEM).
Monedes bullion
Les monedes bullion no circulants s'han produït cada any des de 1986. Es poden trobar en or, argent, platí (des de 1997) i paladi (des de 2017). El valor nominal d'estes monedes és llegal com a moneda de curs, pero no reflectix realment el valor del metal preciós que contenen. L'11 de maig de 2011, Utah es va convertir en el primer estat en acceptar estes monedes com el valor del metal preciós en transaccions comunes. El tesorer de l'Estat d'Utah assigna un valor numèric de metal preciós a estes monedes cada semana basat en els preus espot dels metals. Els tipos de monedes de lingots inclouen «S» (Sant Francisco, 1986–1992), «P» (Philadelphia, 1993–2000) i «W» (West Point, Nova York, 2001–present).[9]
| Metal | Tipo | Valor nominal | Imàgens | Especificacions | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Anvers | Revers | Diàmetro | Purea | Contingut | Dates | |||
| Argent | Monedes bullion d'argent dels Parcs Nacionals | 25¢ | Vejau: Quartos de dólar dels Parcs Nacionals | 76.2 mm (3 plg) | 999 | 5.00 ozt (155.52 g) | 2010–2021 | |
| Àguila d'argent americà | $1 | 
|
|
40.6 mm (1.598 plg) | 1.00 ozt (31.10 g) | 1986–2021 | ||
| Erro al crear miniatura: | 2021 – present | |||||||
| Ore | Àguila d'or americana | $5 | 
|
16.5 mm (0.65 plg) | 916 (22 quilats) | 0.10 ozt (3.11 g) | 1986–2021 | |
| 2021 – present | ||||||||
| $10 | Erro al crear miniatura: | 22 mm (0.866 plg) | 0.25 ozt (7.78 g) | 1986–2021 | ||||
| 2021 – present | ||||||||
| $25 | Erro al crear miniatura: | 27 mm (1.063 plg) | 0.50 ozt (15.55 g) | 1986–2021 | ||||
| 2021 – present | ||||||||
| $50 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 32.7 mm (1.287 plg) | 1.00 ozt (31.10 g) | 1986–2021 | |||
| 2021 – present | ||||||||
| Búfalo americà | $5 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 16.5 mm (0.65 plg) | 999,9 fi (24 quilats) | 0.10 ozt (3.11 g) | 2008 | |
| $10 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 22 mm (0.866 plg) | 0.25 ozt (7.78 g) | 2008 | |||
| $25 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 27 mm (1.063 plg) | 0.50 ozt (15.55 g) | 2008 | |||
| $50 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 32.7 mm (1.287 plg) | 1.00 ozt (31.10 g) | 2006 – present | |||
| Moneda d'or d'alt relleu American Liberty | $100 | Vejau: Moneda d'or d'alt relleu American Liberty | 30.61 mm (1.205 plg) | 1.00 ozt (31.10 g) | 2015 – present | |||
| Platí | Àguila de Platí | $10 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 16.5 mm (0.65 plg) | 999,5 | 0.10 ozt (3.11 g) | 1997–2008 |
| $25 | Erro al crear miniatura: | 
|
22 mm (0.866 plg) | 0.25 ozt (7.78 g) | 1997–2008 | |||
| $50 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 27 mm (1.063 plg) | 0.50 ozt (15.55 g) | 1997–2008 | |||
| $100 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 32.7 mm (1.287 plg) | 1.00 ozt (31.10 g) | 1997 – present | |||
| Paladi | Àguila de paladi americana | $25 | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | 32.7 mm (1.287 plg) | 999,5 | 1.00 ozt (31.10 g) | 2017 – present |
| Estes imàgens estan escalades a 2,5 píxels per milímetro. Per als estàndarts de la taula, consulte la taula d'especificacions de monedes. | ||||||||
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Monedes commemoratives
Les monedes commemoratives modernes s'han falcat des de 1982.
| Tipo | Pes total | Diàmetro | Composició | Valor nominal | Contingut de metal preciós |
|---|---|---|---|---|---|
| Mig dólar | 11.34 g | 30.61 mm (1.205 plg) | Cu 92%, Ni 8% | 50¢ | Cap |
| 12.50 g | Ag 90%, Cu 10% | Argent 10.25374 g (0.36169 ozt) | |||
| Dólar | 26.73 g | 38.1 mm (1.5 plg) | Ag 90%, Cu 10% | $1 | Argent 24.057 g (0.773 ozt) |
| Ag 99.9% | Argent | ||||
| Mig àguila | 8.539 g | 21.59 mm (0.85 plg) | Au 90%, Ag 6%, Cu 4% | $5 | Or 7.523 g (0.2418 ozt) |
| Àguila | 16.718 g | 26.92 mm (1.06 plg) | Au 90%, Ag 6%, Cu 4% | $10 | Or 15.05 g (0.484 ozt) |
| Moneda bimetálica d'àguila | 16.259 g | 26.92 mm (1.06 plg) | Au 48%, Pt 48%, aleació 4% | Or, platí | |
| Bullion d'or de la Primera Cònjuge | 14.175 g | 26.49 mm (1.043 plg) | Au 99.99% | Or 14.175 g (0.456 ozt) |
Marques de les cases de moneda
Llesta de sucursals actuals i passades de la Casa de Moneda dels Estats Units i marques de ceca trobades en les seues monedes:
| Casa de Moneda | Marca de la casa de moneda | Metal falcat | Any | Estat actual |
|---|---|---|---|---|
| Denver | D | Tots | 1906 | Oberta |
| Filadèlfia | P o cap[Nota 1] | Tots | 1792 | Oberta |
| San Francisco | S | Tots | 1854 | Oberta (produïx principalment proves) |
| West Point | W o cap[Nota 2] | Or, argent, platí i paladi | 1973 | Oberta (produïx principalment bullion) |
| Carson City | CC | Ore i argent | 1870 | Tancada, 1893[Nota 3] |
| Charlotte | C | Sol or | 1838 | Tancada, 1861 |
| Dahlonega | D[Nota 4] | Solament ore | 1838 | Tancada, 1861 |
| Manila[Nota 5] | M o cap[Nota 6] | Tots | 1920 | Tancada, 1922; reoberta 1925–1941 |
| New Orleans | O | Or i argent | 1838 | Tancada, 1861; reoberta 1879–1909[Nota 7] |
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Numismàtica|20px|Vore el portal sobre Numismàtica]] Portal:Numismàtica. Contingut relacionat en Numismàtica.
- Billets de dólar nortamericà, per als billets nortamericans.
- Moneda fraccionaria d'Estats Units
Notes
- ↑ La lletra «P» s'utilisa per a la marca de la Fàbrica de la Moneda de Filadèlfia en totes les monedes (llevat en els cèntims) falcades a partir de 1980. Anteriorment, només s'havia utilisat en les monedes de cinc centaus Jefferson d'argent de 1942 a 1945.
- ↑ Entre 1973 i 1986 no va haver marca de ceca (estes monedes són indistinguibles de les produïdes en la Casa de Moneda de Filadèlfia entre 1973 i 1980); despuix de 1988 es va utilisar la lletra «W» per als acunyament, llevat per a la Doble Àguila en Ultra Alt Relleu de 2009.
- ↑ En l'actualitat és la sèu del Nevada State Museum, que seguix falcant medallones commemoratius en la marca de ceca «CC» (el més recent en 2014 per a commemorar el Sesquicentenario de Nevada), utilisant la prensa de monedes original de l'antiga ceca.
- ↑ Encara que la marca de ceca «D» ha segut utilisada per dos cecas distintes, és fàcil distinguir entre les dos, ya que qualsevol moneda del sigle XIX és de Dahlonega, i qualsevol moneda dels sigles XX o XXI és de Denver.
- ↑ Durant el periodo en que esta sucursal de la Fàbrica de la Moneda va estar en funcionament, Filipines era un territori insular i després commonwealth dels EE. UU.; va ser la primera (i fins a la data única) sucursal de la Fàbrica de la Moneda nortamericana situada fòra dels Estats Units continentals.
- ↑ A partir de 1925, la marca de la Fàbrica de la Moneda de Manila és la lletra «M»; abans, les monedes es falcaven sense marca.
- ↑ Durant la Guerra de Secessió, esta ceca va funcionar baix el control de l'Estat de Louisiana (febrer de 1861) i dels Estats Confederados d'Amèrica (març de 1861) fins que es va quedar sense lingots a finals d'eixe any; alguns mijos dólars han segut identificats com emesos per l'Estat de Louisiana i la Confederació.
Referències
- ↑ «United States Philadelphia Mint Facility» (en en). United States Mint.
- ↑ «Denver Mint Facility» (en en). United States Mint.
- ↑ «United States Mint at San Francisco» (en en). United States Mint.
- ↑ «West Point Mint Facility» (en en). United States Mint.
- ↑ Plantilla:Usc
- ↑ «Coin Specifications» (en en). United States Mint.
- ↑ «Native American $1 Coin».
- ↑ «Circulating Coins - News Image Library - O. S. Mint» (en en). United States Mint.
- ↑ «American Silver Coin» (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monedas de dólar estadounidense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.