Anar al contingut

Moneda de 10 centaus d'Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anvers de la moneda de 10 cèntims de dólar nortamericà.
Revers de la moneda de 10 cèntims de dólar nortamericà.

En Estats Units es denomina digues-me a la moneda el valor facial de la qual és de 10 centaus de dólar nortamericà. Eixe tipo de moneda és la de menor diàmetro i de menor cante de totes les monedes falcades en Estats Units.

En l'anvers de la moneda apareix el trigèsim segon president d'Estats Units, Franklin D. Roosevelt, i en el revers apareix una antorcha, una branca de roure i una atra d'olivera. Aixina mateix, apareix la llegenda I pluribus unum i el valor de la moneda ("one digues-me", ya que el nom "digues-me" no solament fa referència a la moneda, sino a 1/10 de dólar).

La producció de la moneda va començar en 1796. Per llavors, en l'anvers de la moneda figurava un bust femení que representava a la deesa de la Llibertat. En el revers figurava l'image d'un àguila. Eixos motius es varen repetir fins a en tres dissenys diferents fins a 1837.

La composició i el diàmetro de la moneda han anat canviant a lo llarc de l'història. Inicialment la moneda media 19 milímetros de diàmetro, pero des de 1828 medix tan sol 17,91. La composició inicial era majoritàriament d'argent (89,24 % d'argent, i 10,76 % de coure), composició que va permanéixer constant fins a 1837, quan es va redonejar a 90 % d'argent i 10 % de coure. Esta composició es va mantindre fins a 1966, encara que els acunyament de 1965 i 1966 estan datades en l'image com de 1964. A partir de 1965 va començar a falcar-se també en coure revestit en cuproníquel, composició que seguix usant-se hui en dia.

El terme digues-me procedix del francés antic "vaig donar(s)em",[1] "diezmo" o "la dècima part", del llatí decima [pars]. Este terme es va usar en models de prova, pero no va aplegar a usar-se en les monedes oficials fins a 1837.

Història

La primera proposta coneguda per a la creació d'una moneda basada en el sistema decimal en Estats Units es va fer en 1783 per Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton i David Rittenhouse. Hamilton, el primer Secretari del Tesor de la nació, va recomanar l'emissió de sis tipos de valors de monedes en 1791, en un informe del Congrés. Entre eixes sis, una devia ser d'argent, “que serà tant en pes com en valor, una dècima part d'una unitat d'argent o dólar”. També sugeria cridar a la nova moneda “dècim”.

La llei de moneda de 1792, aprovada el 2 d'abril d'aquell any, va autorisar l'acunyament d'un “disme”, una dècima part d'argent tant en pes com a valor del dólar. La composició del disme es va fixar en 88,24 % d'argent i un 10,76 % de coure. En 1792, es varen falcar un número llimitat de dimes, encara que mai varen ser distribuïts. Algunes varen ser falcades en coure, lo que indica que en 1792 es varen fabricar alguns dimes de prova. Les primeres monedes de dèu centaus falcades per a la seua circulació varen aparéixer en 1796, per la falta de monedes i als problemes de producció en la Casa de Moneda dels Estats Units.

Els dimes original, cridats Dimes de bust drapeado, no contenien inscripcions que indicaren el valor de la moneda. Lo que va continuar fins a l'emissió del llimitat Bust nivellat, en 1809. Est tenia l'inscripció “10 C” en el seu revers. L'acunyament dels dimes drapeados i nivellats no era regular en el periodo: la de bust drapeado no va ser falcada en 1799 i en 1806, mentres que, en el periodo de 1809 a 1820, el bust nivellat solament es va falcar en 1809, 1811, 1814 i 1820. Des de 1827 els dimes s'han falcat casi tots els anys encara que en alguns limitadamente. Actualment es gasten uns 5 000 litros d'aigua en la producció d'una moneda, segons alguns estudis.

Referències

  1. ↑ digues-me. Dictionary. com. Dictionary. com Unabridged (v 1.1). Random House, Inc. http://dictionary.reference.com/browse/dime. Consultat el 5 de novembre de 2008.