Dólar Sacagawea
El dólar Sacagawea (també conegut com el "dólar d'or") és una moneda de dólar dels Estats Units que ha segut falcada des de l'any 2000,[1] encara que no es va lliberar per a la circulació general entre el 2002 i el 2008 i novament en 2012 per la seua impopularitat general entre la població i la poca demanda empresarial per a la moneda.
Estes monedes tenen un núcleu de coure chapado en manganeso-latón, lo que els dona un color dorat característic. El disseny del anvers de la moneda és obra de Glenna Goodacre. Entre 2000 i 2008, el revers mostrava un àguila dissenyada per Thomas D. Rogers. No obstant, des de 2009, s'ha anat canviant cada any, i cada u representa un aspecte diferent de les cultures natives americanes.
La moneda va ser sugerida per primera volta per a reemplaçar el dólar de Susan B. Anthony,[2] que va resultar útil per a operadors de màquines expenedores i sistemes de transport a pesar de ser impopular en el públic. Originalment, l'Estàtua de la Llibertat va ser proposta com a model, pero finalment va ser elegida Sacagawea, la Shoshone que guio l'expedició de Lewis i Clark.
La nova moneda d'un dólar es va comercialisar en gran mida per la Casa de Moneda per mig d'una série d'anuncis impresos, la ràdio i la televisió, aixina com per les associacions Walmart i Cheerios. No obstant, el dólar Sacagawea no va resultar popular entre el públic, i l'acunyament es va reduir dràsticament en el segon any de producció. La producció de dólars Sacagawea va continuar, des de 2007 en paralel en els dólars presidencials.
En 2012, el número de monedes falcades es va reduir en més del 90 %, i de la mateixa manera es va produir una reducció en els dólars presidencials, per les grans reserves de monedes d'un dólar sense usar.
La Casa de Moneda planejava emetre també un atre disseny fet en 22 quilats d'or, pero esta idea va ser ràpidament abandonada en acabant de que la seua potestat per a falcar monedes anara qüestionada. Poc despuix de la producció inicial del dólar Sacagawea, es va observar que algunes de les monedes varen ser falcades per error en l'anvers d'una moneda de quarto de dólar i el revers normal.
Antecedents
Per la llimitada circulació del Dólar Eisenhower, en 1970 es va decidir que una moneda d'un dólar més chicoteta podria ser més útil per al públic. El 26 de setembre de 1978, el Congrés d'Estats Units va aprovar una llei per a establir una moneda de dólar més menuda, que representava a Susan B. Anthony, una prominent sufragista americana. Estos nous dólars també varen resultar impopulars, degut en gran part a la seua similitut en tamany i composició metàlica en el quart de dólar. Com hi havia poc interés en la moneda com a mig de circulació, la majoria varen ser almagasenades en cambres de la Casa de Moneda dels Estats Units i del Sistema de Reserva Federal, sent l'acunyament cessat en 1981.
A pesar de la seua inicial falta de popularitat, en la década de 1990 el recapte del Tesor de monedes d'un dólar chicotetes varen escomençar a escassejar pel seu ampli us massiu en màquines expenedores (incloent més de 9000 màquines de sagells situades en les oficines de correus en tot Estats Units) i en els molinetes. A partir de 1997, varis proyectes de llei varen ser presentats al Congrés en l'intenció de recomençar l'acunyament de monedes d'un dólar de chicotet tamany per a satisfer l'activada demanda. El 20 de març d'eixe any, el representant republicà d'Arizona, Jim Kolbe, va solicitar la creació de més monedes d'un dólar. Quatre mesos despuix, el 24 de juliol, el representant republicà de Delaware, Michael Castle, membre del Subcomité de Política Monetària Domèstica i Internacional, va realisar igualment una petició que sugiría l'Estàtua de la Llibertat com a objecte del disseny.
El 21 d'octubre, el republicà de Minnesota Rod Grams va presentar un proyecte de llei en el Senat, també demanant l'acunyament d'una moneda d'un dólar de nou disseny. Finalment, una nova llegislació va autorisar el disseny i la producció d'una moneda de dólar basada en el proyecte de Grams. També el 21 d'octubre, en una audiència davant el Subcomité de Servicis Financers de Política Monetària Domèstica i Internacional, Comerç i Tecnologia, els funcionaris del Departament del Tesor varen donar el seu respal a una nova moneda d'un dólar, recomanant que siga de color dorat en un toc distintiu, per a que siga fàcilment distinguible del quarto de dólar. Durant esta audiència, Philip N. Diehl, llavors director de la Casa de la Moneda, va estimar que es necessitarien trenta mesos per a escomençar la producció de la nova moneda.
El Senat d'Estats Units va aprovar la llegislació necessària el 9 de novembre de 1997, i la Cambra de Representants va fer lo mateix el 13 de novembre. L'1 de decembre el president Bill Clinton va firmar el Programa dels quartos de dólar dels 50 estats, que es va convertir en la Llei Pública 105-124. La secció quarta de la Llei, que du per títul Llei de 1997 de la Moneda de 1 $, va estipular l'acunyament d'una moneda d'un dólar, manifestant que «La moneda del dólar deurà ser de color dorat, tindre una vora distintiva i uncas característiques tàctils i visuals que facen la denominació de la moneda fàcilment discernible». La llei també va donar autoritat als Secretaris del Tesor per a continuar en la producció del dólar de Susan B. Anthony fins que poguera escomençar la producció de la nova moneda d'un dólar. En total, més de 41 millons de dólars Susan B. Anthony de 1999 varen ser falcats.
Història del dissenye
Selecció del personage
Encara que la Llei de la Moneda Dólar d'Estats Units de 1997 exigia un canvi en la composició i en la vora, no va dictaminar que tenia que aparéixer en la moneda. Per a determinar açò, el Secretari del Tesor Robert Rubin va nomenar un Comité Assessor de Disseny de la Moneda de Dólar de nou membres. Rubin, que tenia l'autoritat per a seleccionar el disseny de la moneda com a Secretari del Tesor, va especificar que la moneda devia tindre una representació d'una o més dònes i que no podia representar a una persona viva. El comité va ser presidit per Felipe N. Diehl, qui no tenia poder per a votar en els dissenys. Es varen reunir en Filadèlfia en juny de 1998, a on varen escoltar dèsset proyectes presentats pels membres del públic i varen revisar moltes atres sugerències rebudes per teléfon, correu postal i correu electrònic. El 9 de juny de 1998, el comité recomana a Sacagawea, la guia Shoshone de l'expedició de Lewis i Clark, per al disseny de la nova moneda.
A pesar de l'elecció del comité de Sacagawea, Michael Castle va demanar que s'elegira l'Estàtua de la Llibertat, de la mateixa manera que ho va fer en la seua llegislació anterior. En una carta a la Cambra de Representants, Castle va explicar la seua objecció, sostuviendo que l'objectiu "en la creació d'una nova moneda d'un dólar és que siga més distintiva i que tinga un disseny popular que fomente un us més ampli per part del públic". Entre el 18 i el 22 de novembre de 1998, l'Oficina de Contabilitat General va portar a terme una enquesta en nom de Castle. L'objectiu de l'enquesta era determinar qué disseny trobaria més desijable el públic. En total, el 65 per cent va preferir l'Estàtua de la Llibertat, el 27 per cent a Sacagawea, el 2 per cent va opinar que abdós eren acceptables, el 3 per cent va dir que cap era acceptable, i un 3 per cent no va opinar. A pesar de l'objecció de Castle, Sacagawea va ser elegida en última instància com la protagonista de la moneda.
Referències
- ↑ «Cumulative Sals Figures». Consultat el 26 de giner de 2020.
- ↑ «¿Quin és el valor d'un dólar d'or commemoratiu de Sacagawea?».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dólar Sacagawea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.