Moderació
La moderació és l'evitar aplegar a un punt mort o als extrems, en busca del equilibri.
Història
Antiga Grècia
La moderació també és un principi de vida. En l'Antiga Grècia, el temple d'Apolo en Delfos duya l'inscripció Meden Agan (μηδὲν ἄγαν) - "Res en excés". Fer alguna cosa "en moderació" significa no fer-ho excessivament. Per eixemple, algú que modera el seu consum d'aliments intenta menjar tots els grups d'aliments, llimitant el seu consum d'aquells que poden causar efectes nocius.
Segons el historiador i sociòlec de la ciència Steven Shapin:[1]
Cristianisme
De la mateixa manera, en el cristianisme, el "moderacionisme" és la postura segons la qual està permés beure begudes alcohòliques en moderació, encara que l'embriaguea està prohibida.
En el Llibre del Saber, la moderació figura entre les majors virtuts.[2]
Islam i judaisme
Wasat, també cridada wasaṭīya (en àrap: وسطية) és la paraula àrap que pot adoptar els significats de mig, centrat, equilibrat, moderat. En el context islàmic, es referix al "camí del mig" o "moderació", una forma de vida justament equilibrada, que evita els extrems i experimenta les coses en moderació.[3][4][5]
Els musulmans moderats s'adherixen al concepte de relativisme contextual com a forma de captar el significat del Corán. En la sura 2 al-Baqarah, el versícul 143 tracta d'això.
El filòsof judeu Maimónides, molt influït pel pensament islàmic i aristotèlic, també va plantejar la moderació com un ideal dins del judaisme.[6]
Taoisme
En la filosofia i la religió taoístas chinenques, la moderació es considera un element clau del desenroll personal i és una de les tres joyes del pensament taoísta. No hi ha res que no puga moderar-se, incloses les accions pròpies, els desijos i inclús els pensaments. Es creu que aixina s'alcança un estat més natural, es troba menys resistència en la vida i es reconeixen els llímits propis.[7] Duta a l'extrem, la moderació és complexa i pot resultar difícil no només d'acceptar, sino també de comprendre i posar en pràctica. També pot ser recursiva en el sentit de que un deu moderar quànt modera (és dir, no preocupar-se massa per moderar-ho tot o no esforçar-se massa per trobar un terme mig).
La moderació com a principi de la filosofia taoísta apareix en els seus tres texts principals.
Moderació com a virtut
Entesa com una virtut, la moderació és equivalent a la mesura i la prudència, i també, en cert modo, similar a l'humiltat. S'identifica en la superior de les Virtuts cardinals, la Templanza o σωφροσύνη. El seu vici contrari és el concepte grec clàssic de hybris, en el que les héroes tràgics cauen per excés, desmesura, soberba o orgull. La defensa de la moderació com la seua virtut oposta va generar el tòpic lliterari llatí de Aurea mediocritas (en el terme mig està la virtut).
Açò recomanava Don Quixot al seu escuder: «Senzillea, Sancho, que tota afectació és mala».cita requerida
Referències
- ↑ Steven Shapin, Never Pure: Historical Studies of Science as if It Was Produced by People with Bodies, Situated in Clave, Space, Culture, and Society, and Struggling for Credibility and Authority, 2ª ed., Johns Hopkins University Press, 2010, p. 245 (ISBN 978-0801894213).
- ↑ «Scripture». www.usccb.org.
- ↑ Kamali, Mohammad#im (2015). The Middle Path of Moderation in Islam: The Qurʼānic Principle of Wasaṭiyyah (en en), Oxford University Press. ISBN 9780190226831.
- ↑ (2004) Moderation in Islam: In the Contex[t of Muslim Community in Singapore: a Compilation of Working Papers Presented in the PERGAS Ulama Convention 2003, Held on 13th and 14th September 2003, which Carried the Theme of Moderation in Islam] (en en), PERGAS. ISBN 9789810510329.
- ↑
- em, Ahmad Omar (1999). Moderation in Islam (en en), United Printing Publishing and Distributing.
- ↑ Saks, Jeffrey. "The Extremes Llaure More Consistent But Absurd." Tradition Online (2021). Consultat el 17 de juny de 2023.
- ↑ «Taoist Ethics». www.taoism.net. Consultat el 17 de juny de 2023.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moderación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.