Anar al contingut

Misopates orontium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Misopates orontium (Misopates orontium)

Misopates orontium, conmúmente cridat becerrilla o dragoncillo, entre uns atres, és una espècie de planta herbàcea del gènero Misopates de la família Plantaginaceae.

Etimologia

  • Misopates: del Llatí Misópates, -is i este del Grec misopathés, -oûs. En el Pseudo Dioscórides, és un atre nom per al ōkimoeidés; en este cas, planta de fulls semblants al ´ōkimon (albahaca, Ocimum basilicum). Sense més fonament, alguns autors suponen que dita planta és la Silene gallica, i uns atres la Saponaria ocymoides. Evidentment, en la creació del gènero botànic el seu autor, Rafinesque, actua en arbitrarietat, com acostuma.[1]
  • orontium: del Llatí orontes, -ium, poble de Mesopotamia i riu de l'actual Síria (Riu Orontes); lo que no deixa de ser estrany, puix Linneo en la seua #diagnosis original cita com locus tipicus "Europae agris et arvis", o siga "Campos i cultius d'Europa"; encara que també és veritat que l'espècie està present en dita regió d'Orient Mig, Síria constituint pràcticament el llímit oriental de la seua distribució nativa.[2]

Descripció

Planta anual, de 20-60 (i fins a 90) cm d'altura, herbàcea, erecta, poc ramificada, per avall glabra o de vellosidad asprosa, per dalt en pubescencia glandulosa. Fulles inferiors opostes, les superiors freqüentment alternes, lineares fins a oblongo elíptiques, de 2-5 cm de llarc i fins a 7 mm d'ample, esmolades, de màrgens sancers, cortamente pecioladas. Inflorescèncias en arracadas laxos, terminals. Cáliz dividit en 5 parts, en dents desiguals. Corola de fins a 15 mm de llarc, rosa, rarament blanca, bilabiada, en llavi superior bilobado. L'inferior trilobado. Tubo corolino tancat per 2 #prominència del llavi inferior, peludes i llaugerament dilatat per la base. Els 4 estams estan tancats en el tubo corolino i l'Ovari és súpero. El Frut és una càpsula ovalada, en #prominència, glandulosa, en 3 poros (els 2 del lóculo inferior dehiscentes, i aquell del lóculo superior indehiscente o de dehiscencia tardana). Llavors milimétricas.[3]

Hàbitat

Cultius, baldíos i vorals; sempre en sols alguna cosa nitrificados.

Distribució

En el Mediterràneu i fins a Europa central.

Sinònims

  • Agorrhinum orontium (L.) Fourr.
  • Antirrhinum arvense Bubani nom. illeg.
  • Antirrhinum breviflorum Gilib. nom. inval.
  • Antirrhinum calycinum var. rubra Hoffmanns. & Link
  • Antirrhinum craniolare Stokes
  • Antirrhinum elegans Tingues.
  • Antirrhinum gibbosum Wall.
  • Antirrhinum humile Salisb.
  • Antirrhinum indicum Royle ex Ball
  • Antirrhinum orontium L., Sp. Pl., 2: 617, 1753 - basiónimo
  • Antirrhinum orontium var. chrysothales Pau
  • Antirrhinum orontium f. elegans (Tingues.)Bég.
  • Antirrhinum orontium var. foliosum J.A.Schmidt
  • Antirrhinum purpureum Dulac nom. illeg.
  • Orontium calycinum Pers.[4]

Noms comuns

Castellà: becerra (2), becerra yerba (2), becerrilla (3), becerrilla dels pans (2), becerrilla dura (2), cap de vedella (2), conejito (2), conejitos (2), dragoncillo (3), flor de sapo, flor del sapo, neguilla, tártagos (2), zapatón. Entre paréntesis, la freqüència del nom en Espanya.[5]

Referències

Enllaços externs

Commons